Via Veneto, gairebé mig segle lluint estrella Michelin

L’emblemàtic restaurant del carrer Ganduxer forma part de la selecta i restringida llista de restaurants del món que més anys han mantingut l’estrella Michelin

El Via Veneto es va crear el 30 d’abril de 1967 de la mà d’un grup de socis encapçalat pel polifacètic promotor cultural, aventurer i empresari Oriol Regàs,  ànima de la gauche divine, un moviment d’intel·lectuals i artistes d’esquerres de la dècada dels 60 i començaments dels 70 que tenia el seu epicentre a la discoteca Bocaccio de Barcelona, també fundada per ell.

L’any 1968 el Via Veneto ja va aparèixer a la Guia Michelin i el 1975 aquesta guia li va atorgar una estrella, guardó que ha sabut mantenir fins avui dia i que el converteix en un dels restaurants del món que fa més anys que la conserva.  En la brigada inicial del restaurant hi havia un cambrer anomenat Josep Monje, qui en una trajectòria professional digna del que es coneix popularment com el “somni americà”, va anar escalant posicions fins que l’any 1978, onze anys després de la seva obertura, es va convertir en el propietari.

El Via Veneto és un restaurant que ha sabut mantenir-se com un dels millors restaurants de Barcelona per sobre del signe dels temps i de les modes. De decoració elegant i clàssica és un restaurant on es cuida cada detall. L’experiència del client és el full de ruta que marca tots i cadascun dels procediments del restaurant. És un restaurant que s’ha mantingut per sobre del reconeixement personal de cap dels seus xef, des del primer, Josep Bullich, fins a l’actual David Andrés, passant per Josep Muniesa, Carles Tejedor i Sergio Humada.

Segurament per això l’han definit com un “restaurant de client” i no de “cuina d’autor”. L’any 2001, Josep Monje va cedir la direcció del Via Veneto al seu fill, Pere Monje, qui des de ben jovenet ja havia fet d’aprenent a la cuina i que després de fer els seus estudis i treballar en altres empreses, es va incorporar al restaurant per continuar amb la nissaga.

La nissaga dels Monje, al capdavant del Via Veneto Foto: VIA VENETO

Situat al número 10 del carrer Ganduxer, molt a prop de l’Avinguda Diagonal, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, tot i la discreció de la façana és fàcil reconèixer-lo per la presencia dels porters uniformats al davant de la porta. Una figura gairebé desapareguda, sempre atents per facilitar als clients del restaurant qualsevol necessitat que tinguin, tant a l’entrada com a la sortida. Un cop dins del local un té la sensació d’estar en un restaurant que és l’escenari d’una representació perfecta del que qualsevol manual de restauració explica en les seves pàgines o el que ensenyen en les escoles de restauració més prestigioses del món.

La neta i impecable uniformitat de tot el personal, on destaca la del sommelier, vestit amb jaqueta curta, davantal i amb un tastavins penjat del coll amb una cadena. Una imatge  curosa per la responsabilitat de gestionar un dels millors cellers de restaurant del món. La coreografia del servei, en què destaca l’execució i la finalització d’alguns plats a la sala, davant del client. Quin goig veure com preparen l’steak tartare, l’ànec a la presse o com pelen una taronja. Sensacional també com fan el servei dels cafès, els destil·lats i els combinats.

La cuina del Via Veneto és una fusió de la cuina tradicional i moderna, sempre molt mediterrània, amb aclucades d’ull a plats de caire més modern cuinats amb les darreres tècniques. Una de les premisses de Josep Monje i que és un axioma de la cuina del Via Veneto és que el client sempre pugui identificar en el plat els productes que composen els plats.

Pels seus menjadors hi ha passat tota mena de persones i personatges, membres de les reialeses d’arreu, aristòcrates, l’alta burgesia, presidents i expresidents d’infinitat de països, polítics internacionals, estatals i nacionals, empresaris, banquers, artistes de cine, cantants, estrelles dels esports, famosos i tot els que us pugueu imaginar. Possiblement tots ells han apreciat el Via Veneto, més enllà dels seus plats, per la seva discreció.

Entrada al restaurant, pel carrer Ganduxer Foto: VIA VENETO

Miquel Valls, quan era president de la Cambra de Comerç de Barcelona, va definir el Via Veneto com “el santuari de la discreció” en un reportatge que va fer del restaurant Televisió Espanyola l’any 2014. En aquest mateix reportatge Josep Monje deia “nosaltres no podem escoltar, si ho féssim no faríem bé la nostra feina. No podríem mantenir l’atenció que requereix el servei que el client es mereix”. Tanmateix als salons del Via Veneto s’hi ha tancat i celebrat centenars d’acords, pactes, negocis, fitxatges, etc. Un secret a veus d’aquest restaurant són els seus accessos privats, fora de l’abast de cap mirada que no es desitgi.

El Via Veneto, tot un símbol de la restauració barcelonina, és un d’aquells restaurant on tothom hi hauria d’anar, com a mínim, una vegada a la vida.

Nou comentari