El Museu d’Història de Barcelona, en col·laboració amb el Districte de Nou Barris, obre una nova exposició permanent al dipòsit de la Casa de l’Aigua de la Trinitat Nova. Es tracta de l’exposició Barcelona: aigua, clima i ciutat, que inclou una part molt significativa de la Col·lecció Ròmul Gavarró. Aquesta exposició permanent se suma a La revolució de l’aigua a Barcelona. Del món preindustrial al repte ambiental, inaugurada l’any 2023.
L’exposició s’obrirà al públic el cap de setmana del 18 i 19 d’abril, de 10.00 h a 14.00 h, en dues jornades de portes obertes amb visites comentades tant a les exposicions com a l’espai patrimonial. A partir del 25 d’abril el Museu també oferirà visites guiades regulars, que es poden consultar al web del Museu.
Barcelona: aigua, clima i ciutat
L’exposició fa una mirada retrospectiva per mostrar com les fluctuacions climàtiques i les condicions ambientals estan estretament lligades al cicle hidrològic. Evidencia com, a partir de la revolució industrial i, sobretot, amb l’ús dels combustibles fòssils, s’ha trencat amb la manera tradicional del proveïment i la gestió de l’aigua. Si bé aquest canvi està lligat a una etapa de progrés i benestar, també ha portat als greus reptes climàtics i ambientals d’avui.
En aquest sentit, l’actual crisi mediambiental i el conjunt de recerques sectorials posen en evidència l’absoluta centralitat de l’aigua, no com un aspecte històric circumstancial, sinó com un fil roig essencial en la història del nostre planeta, que obliga a canviar el marc mental retrospectiu. El cicle de l’aigua ha estat i és clau en l’evolució ambiental i climàtica a la Terra, i l’aigua i les seves propietats han estat factors crítics en el desenvolupament de la vida.
Barcelona: aigua, clima i ciutat adopta una mirada retrospectiva per mostrar com les fluctuacions climàtiques i les condicions ambientals estan estretament lligades al cicle hidrològic. L’exposició es divideix en diferents àmbits: Clima, aigua i història; Un territori configurat per l’aigua i per la història; Una història de fluctuacions climàtiques i de respostes socials; Expansió urbana, combustibles fòssils i gestió de l’aigua (La metamorfosi ambiental 1775-1975); i El miratge del creixement il·limitat i els reptes ambientals. Amb aquest anàlisi, l’exposició mostra com l’abrupta transició iniciada amb la revolució industrial trenca la continuïtat dels dispositius i estratègies per al proveïment i la gestió de l’aigua, una ruptura associada a una etapa de progrés però que ha portat a la greu situació climàtica i ambiental actual.
Una transició inacabada
Des d’una òptica complementària, La revolució de l’aigua a Barcelona examina la profunditat i el caràcter sistèmic d’aquesta discontinuïtat essencial a la ciutat, que altera radicalment bases tecnològiques mil·lenàries. Una transició inacabada de més de cent cinquanta anys que ha canviat molt positivament la vida quotidiana de la ciutadania, però que demana una revisió profunda davant de les actuals amenaces ambientals.
La Casa de l’Aigua és un conjunt patrimonial cabdal per explicar la història del proveïment d’aigua a la ciutat. Està format per l’estació de bombeig, al barri de la Trinitat Vella, i l’estació receptora i planta de potabilització, amb un dipòsit amb capacitat per 10.000 metres cúbics d’aigua, al barri de la Trinitat Nova, unides per grans conduccions que discorren per una galeria subterrània.
