Passa molt poc, gairebé mai, que es faci una trobada amb la premsa per promocionar un llibre quan ja fa dos mesos que està a la venda. I passa molt poc, gairebé mai, que una novel·la escrita per una autora que debuta amb més de 60 anys es converteix en un èxit editorial pel boca-orella. I ara ha passat tot això, amb La llibreria de les hores mortes, de Laura Autonell. Columna s’ha trobat havent de reeditar el llibre –ja se n’han imprès 5.000 exemplars en total– perquè des que va sortir no ha deixat d’estar en les llistes dels més venuts. “Ha estat pel boca-orella. És el somni de qualsevol editor”, confessava l’editora, Glòria Bosch, en l’acte de promoció de la novel·la que es va convocar aquesta setmana. La trobada va ser al pati de la cafeteria de La Central del Raval precisament perquè la història passa en una llibreria del mateix barri i, de fet, al mateix carrer Elisabets.
De l’autoedició a publicar amb Columna i petar-ho
Sense restar interès a la història que narra el llibre, en aquest cas el primer relat que enganxa és el de la trajectòria de l’autora. Laura Autonell és propietària d’una botiga d’esports de Taradell que ha regentat durant dècades amb el seu marit. Sempre havia escrit, “com fa tanta gent, que escriu per a un mateix”. Però el 2020 la seva vida va entrar en una nova dimensió. El seu marit va morir i ella va començar a dedicar més hores a escriure. “Les hores que hauria passat amb ell fent altres coses, les vaig començar a invertir en la literatura. Em va fer una putada morint-se, però d’aquella circumstància n’ha sortit el que m’està passant ara, que és un somni”, explica amb una barreja de melangia i agraïment. Està agraïda especialment a la llibretera de Taradell que, el 2021, la va convèncer d’autoeditar-se la seva primera novel·la, Un polsim de sal. I també a Columna, per haver confiat “en una autora sense carrera literària”.
“Quan va sortir Un polsim de sal i la gent em deia que li agradava, vaig pensar que potser no ho feia del tot malament, però notava que em faltava formació, i vaig fer un curs de l’Ateneu Barcelonès“, recorda com a punt d’inflexió. Va ser aquest curs la que la va portar a visitar Barcelona sovint i a recórrer els carrers del Raval –l’Ateneu és molt a prop, al Gòtic, només cal travessar la Rambla. Hi va descobrir que és “un barri malauradament degradat però on hi ha molt bona gent”. “És feina dels polítics dignificar-lo”, reclama.
El comerç de proximitat, reivindicat
Des de Taradell, un poble d’Osona de poc més de 6.800 habitants, Laura Autonell està protagonitzant un boom similar al de Sílvia Alcàntara, que el 2009, amb 65 anys, va sacsejar les llibreries amb Olor de colònia. Buscant aquest efecte, Columna va triar la data de llançament, que pot ser una de les claus de l’èxit: després de Sant Jordi i coincidint amb la campanya Combat la distopia. Tria la llibreria. “L’aparició de La llibreria de les hores mortes és una novel·la molt potent, i la vam voler llançar en el moment àlgid d’aquesta campanya en què els llibreters reivindiquen la seva funció social. A més està comprovat que els títols amb la paraula ‘llibreria’ funcionen, i tot plegat ha fet que se li hagi donat molta visibilitat”, admet Glòria Gasch.
La mateixa autora es declara defensora militant del “comerç de proximitat”. “He estat 46 anys portant una botiga i avui dia s’ha tornat tot molt difícil amb les vendes per internet, de fet per això al desembre em prejubilo i tanco la botiga, començo una nova vida”, anuncia. Alhora, la llibreria que hi ha davant de la seva botiga d’esports també tancarà aviat per jubilació. “Per sort, ja sabem que a Taradell s’obrirà una altra llibreria”, afegeix perquè no saltin les alarmes.
Una protagonista de classe alta que es reconstrueix al Raval
Autonell està immersa en la seva nova vida de la mateixa manera que es deconstrueix la seva protagonista. Procedent d’un barri de classe alta de Barcelona, acaba reconstruint-se al Raval. L’Etna és una dona que sempre ha viscut en una família acomodada. La mort del seu pare ho canvia tot. Per no fer espòilers, direm només que se li desmunta el passat, descobreix que no és qui creia que era i troba les seves arrels. Per via materna, són, en part, al Raval. Aterra en aquest barri, on ha heretat un pis i un local que eren de la mare, i hi acaba muntant una llibreria, que era el somni de la seva mare i acaba sent també el seu.
Gairebé tots els protagonistes són inventats de dalt a baix, però hi ha inclòs un indigent lletraferit que està basat en un de real que va descobrir buscant el carrer Elisabets i La Central a Google Street View. “S’hi veia un sensesostre, però no hi era parant la mà, sinó llegint un llibre”, recorda. Aquesta idea d’un personatge caigut és en la novel·la i adopta el nom de Santiago. Però el fet és que els nous inicis impregnen tota l’obra, tant com la vida de la seva autora.
