El director i dramaturg Pablo Messiez torna al Teatre Lliure després de l’èxit de Las canciones, que es va poder veure la temporada passada. Ara, inspirant-se en el film Ordet de C.T. Dreyer (1955), posa en escena un drama familiar que li serveix per investigar la fe com a motor d’acció i que posa en que qüestió la distinció entre ficció i realitat dalt de l’escenari. La voluntad de creer, que s’estrena el 28 de desembre a la sala Fabià Puigserver -Montjuïc- i es podrà veure fins el 15 de gener, arrenca amb la tornada a casa de l’Amparo, la menor de quatre germans i germanes. Torna de Llatinoamèrica amb la seva dona, que és argentina i està embarassada, perquè volen que la criatura neixi a Europa.
Però a casa es viu un autèntic drama: una germana en cadira de rodes que viu amargada, una altra germana que es defineix com a soltera, poeta i borratxa, i un germà petit que sembla haver perdut el cap amb la religió. En aquest context, l’embaràs de la Claudia es comença a complicar fins a desencadenar en tragèdia, malgrat els intents del doctor del poble per evitar-ho. Però el germà petit, que assegura que Jesús de Natzaret ha tornat a la terra, posa a prova la fe de tothom amb un miracle.
El teatre és mentida?
“Hi haurà mort i resurrecció. I sobretot el desig de jugar amb la percepció de l’espectador, de manera que la pròpia funció sigui una posada a prova de la seva fe. Massa vegades s’ha dit que el teatre és mentida. Intentarem dir una altra cosa”, reflexiona el director de La voluntad de creer, Pablo Messiez, que va triar el títol de l’obra inspirant-se en una frase de Joana d’Arc en el seu judici. En ser preguntada per com sabia que era la veu de Sant Miquel la que escoltava, va dir que tenia voluntat de creure-hi. “Aquesta resposta m’acompanya com una possible definició del teatre i del funcionament de la creença. Quina relació hi ha entre voluntat i fe? Què fa que alguna cosa sigui versemblant? Quin paper ocupa el desig de creure, en la suggestió?“, diu el director argentí.
De fet, el muntatge -escenografia, il·luminació i música- és un clar desig del director de jugar amb la percepció de l’espectador, de manera que la pròpia funció es converteix en una prova de la seva fe.
Aquesta obra arriba al Teatre Lliure de gira, un cop ja estrenada a la Sala Max Aub de les Naus de l’Espanyol a Matadero Madrid el setembre de 2022.
