Com els 7 turons de Roma, l’antiga Barcino també comptava amb 7 turons. Muntanyes que abans separaven la capital dels poblets del voltant de Barcelona i que avui són dins de la ciutat. Accidents geogràfics que van des del Tibidabo fins al mar.
A part de la muntanya de Montjuïc, amb una alçada de 177m, i del Tibidabo, amb una alçada de 516m, la ciutat de Barcelona té set turons i un d’extra que costa una mica d’identificar com a tal. I cadascun té la seva particularitat.
Els més coneguts són els Tres Turons, una denominació que engloba el Turó de la Creueta del Coll, el Turó del Carmel i el Turó de la Rovira i que arrossega un pla encallat per convertir-los en un parc conjunt. Antigament, separaven el terme municipal d’Horta dels de Gràcia i Sant Martí de Provençals. Però a Sarrià-Sant Gervasi i fins i tot a Ciutat Vella també n’hi ha d’amagats.
El turó dels turistes
El Turó del Carmel o Turó d’en Mora -per una antiga casa pairal-, també és conegut com “la muntanya pelada” pels veïns i veïnes del barri, perquè gairebé no té vegetació al capdamunt. És el més alt amb 289m sobre el nivell del mar. El nom actual del turó prové del nom del santuari ubicat al vessant oriental, construït a mitjans del segle XIX. Aquí és on hi ha el Park Güell, el Parc del Carmel i els Jardins de Juan Ponce. Així, aquesta muntanyeta és la predilecta pels turistes que visiten la ciutat i van darrere de les atraccions turístiques com el conegut parc que Gaudí va dissenyar-hi.
El turó dels amants de l’art
El Turó de la Creueta del Coll compta amb una alçada de 245m. També és conegut com a Turó d’en Falcó, pel nom d’una masia propera, avui desapareguda. Antigament contenia una pedrera que avui constitueix el parc de la Creueta del Coll, tan singular que té una piscina. Fou un projecte de Josep Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay, que s’inaugurà l’any 1987 aprofitant l’espai deixat per l’explotació de pedra. Aquest parc alberga dues obres d’art per als amants de les escultures modernes. D’una banda, un alt monòlit de ferro, l’Escultura, d’Ellsworth Kelly. I suspesa sobre la piscina, una coneguda obra de Chillida anomenada Elogi de l’aigua. A més el parc, a dalt de tot, disposa d’una zona de pícnic des d’on es gaudeix d’una bona vista de la ciutat.
El turó amb més història
El tercer d’aquest grup és el Turó de la Rovira, amb una alçada de 267m. És el més gran dels tres i és conegut perquè és on hi ha el Parc del Guinardó i els famosos búnquers del Carmel, les bateries antiaèries que la República va instal·lar per fer front als bombardejos que sofrí Barcelona a partir del febrer de 1937. Així, el cim del Turó ara està coronat per una plataforma d’antiaeris que formaven part de la defensa activa de la ciutat durant la Guerra Civil. És un indret ben conegut pels barcelonins i els guiris que s’hi apropen per veure com es pon el sol. En aquest turó també trobem el Parc del Guinardó, un dels primers parcs municipals de Barcelona on hi ha la font del Cuento i un dels jaciments ibèrics més importants del terme municipal. Un turó ideal per als amants de la història.
El turó per al futbol i l’oci
A part dels Tres Turons, que són una continuació de la serralada de Collserola, a Barcelona també hi ha el Turó de la Peira amb una alçada de 138m. Dona el nom al barri que té a la falda, integrat al districte de Nou Barris. Hi podem descobrir el parc amb el mateix nom, que al capdamunt té una creu de ferro i vistes panoràmiques. Al fossar de l’antiga pedrera s’ha construït un camp de futbol seguint el model de la Foixarda a Montjuïc. El parc també disposa d’espais per a jocs infantils, tenis de taula, pipicans, itineraris per a jòguing, taules i bancs.
Un turó per admirar el verd
A l’altre cantó de la ciutat trobem el Turó del Putxet, amb una alçada de 183m. També té un parc, els Jardins del Turó del Putxet. Disposen d’un mirador, un observatori geodèsic i una estació meteorològica al cim, així com una zona de pícnic, una àrea de jocs infantils, una àrea per a gossos, pistes de petanca, taules de ping-pong i serveis públics. Els camins són de macadam, rodejats d’una exuberant vegetació, preferentment de tipus mediterrani. La gran varietat de vegetació el converteix en el lloc ideal per als amants de la botànica.
Un turó per sentir ocells
Els dos darrers turons de la ciutat són bastant desconeguts. El primer és el Turó de Monterols (127m), que ha quedat completament engolit per la trama urbana, si bé hi ha el Parc de Monterols al damunt. El turó era propietat de la família Gil, que van urbanitzar els seus vessants però no el bosc-jardí de la finca mare. La zona més escarpada es va salvar de l’edificació l’any 1940 quan l’Ajuntament de Barcelona va comprar-la i va inaugurar el parc de Monterols, format per una successió de terrasses enllaçades amb un camí circular. Arbustos frondosos aïllen el parc i la seva fauna: és molt fàcil sentir-hi el concert dels ocells.
Un turó per a les dones penedides
L’últim és el Turó de Modolell amb una alçada de 108m i a tocar del de Monterols, que pràcticament no es pot veure perquè està totalment edificat. Es pot apreciar dalt de la plaça Adrià, al carrer Vallmajor, on està situat el monestir de Santa Maria Magdalena. Per trobar l’origen d’aquest monestir cal remuntar-se al segle XIV, quan el Consell de Cent va acordar la creació d’un convent on es poguessin acollir dones de vida llicenciosa penedides. D’aquí l’advocació de María Magdalena. Aquest convent va estar situat inicialment a la Riera de Sant Joan i va ser foragitat per l’obertura de la Via Laietana el 1877. Des de l’inici va estar constituït per monges agustines. Després d’alguns trasllats temporals, a principis del segle XX es van establir a l’actual emplaçament del carrer Vallmajor-Copèrnic.
El turó de la Barcino original
I després de repassar tots els turons de Barcelona encara podem afegir-ne un altre, el Mont Tàber. De fet, aquest monticle és molt important per la història de la ciutat. Té una altitud de 16,9m sobre el nivell del mar i està edificat per complet, per això és difícil de percebre. No obstant, el pendent d’alguns carrers permet notar la diferència de cota entre la ciutat romana, situada sobre el turó, i els terrenys més baixos del voltant. També el nomenclàtor delata el desnivell: la baixada de la Llibreteria, la baixada de Santa Eulàlia o les escales del pla de la Catedral. El seu cim està assenyalat per una pedra de molí al carrer Paradís, davant de la seu del Centre Excursionista de Catalunya. Dins d’aquest edifici també es troben les columnes que es conserven del temple d’August, vestigi impactant de Barcino. Tot i l’aparença romana, Mont Tàber és un topònim modern, documentat per primera vegada a l’edat mitjana i transportat del bíblic Mont Tabor.
