Un estadi és un lloc emblemàtic, l’habitatge d’un equip durant dècades i, de vegades, fins i tot més d’un segle. Per a molts és un punt de trobada habitual, per altres, un indret on les emocions afloren. Amb el pas dels anys aquests tipus d’instal·lacions queden antigues o petites, quedant en el record. A continuació us presentem un petit llistat d’antics temples del futbol desapareguts a Barcelona.

1. Sarrià – RCD Espanyol

Popularment conegut com La Bombonera, l’estadi que va deixar de funcionar l’any 1997 encara desperta una inevitable nostàlgia entre els aficionats blanc i blaus. Inaugurat el 1923, l’estadi de la carretera de Sarrià (el seu nom oficial) era un estadi petit, amb una capacitat per a 44.000 espectadors i es coneixia per la gran inclinació que tenia al segon anell de les tribunes laterals. Va ser un dels estadis més notables dels anys vuitanta en l’àmbit estatal; la seu del Mundial del 1982 i l’escenari de la final de la Copa de l’Espanya Lliure guanyada pel Llevant el 1937.

La Bombonera va ser la casa del RCD Espanyol des del 1923 fins al 1997 quan, per problemes econòmics, el club va considerar la venda dels terrenys com a una bona proposta. L’estadi va ser enderrocat i s’hi van construir habitatges i l’equip es va traslladar a Montjuïc fins que el 2009 es va inaugurar la nova seu del RCD Espanyol a Cornellà.

2. Camp de les Corts– Fc Barcelona

El Camp de les Corts de Barcelona va allotjar els partits dels culés des del 1922 fins al 1966. Tenia una capacitat inicial de 30.000 espectadors que va ampliar fins als 45.000. El fitxatge de Kubala va provocar que l’estadi es quedés petit per a tants aficionats que volien veure jugar el Barcelona i la seva nova estrella. Va ser aleshores quan l’equip directiu va prendre la decisió d’edificar el Camp Nou, inaugurat el 1957.

3. Camp de futbol del carrer Muntaner (1902-1909) i (1911-1918)

Un camp de propietat privada en el qual van jugar diversos equips, com l’FC Hispània. Aquest camp va ser un dels primers terrenys de joc per a la pràctica del futbol que hi va haver a la ciutat. Ocupava el quadrat delimitat entre els carrers de Muntaner, Indústria (actual carrer París), Casanova i Coello, actual carrer de Londres. L’any 1905 el va llogar el Barça que hi va jugar fins al 1909, quan es va traslladar al veí camp del carrer de la Indústria. Paral·lelament, el camp de futbol deixaria d’existir passant a ser el Velòdrom Parc d’Esports durant dues temporades. L’any 1911 va recuperar la seva funció com a camp de futbol. L’Espanyol el va arrendar i va passar a jugar-hi els seus partits com a local. El 26 de febrer de 1911 els blanc-i-blaus van estrenar el camp en un partit contra l’Espanyol de Madrid

4. Antic Camp de Futbol de Ciutat Meridiana

Aquest camp ha quedat orfe d’esport des de fa molts anys, quan es va tancar per tal de convertir-se en un aparcament. Està pendent de convertir-se en un equipament pel barri de Ciutat Meridiana. Tot just fa un parell de mesos, les màquines han tornat a entrar a l’antic camp de futbol Meridiana per reprendre les obres que renovaran espai per renovar la zona de jocs infantils i crear zones d’estada lúdiques al camp, accions inserides dins el Pla de barris de la Zona Nord.

5. Camp de l’Escopidora – F.C Barcelona

El catorze de març del 1909 el Barça va jugar el seu primer partit al camp del carrer Indústria, ubicat entre els carrers de la Indústria (actual carrer París), Urgell, Villarroel i Londres. L’estadi, popularment conegut com a L’Escopidora per les seves reduïdes dimensions, va ser el primer terreny propietat del club blaugrana i disposava d’una tribuna de dos pisos, orgull del barcelonisme en ser exclusiva d’aquell camp. Va ser considerada la instal·lació més moderna de la península: era el primer estadi de futbol dotat d’il·luminació artificial i tenia capacitat per a 6.000 persones.

Camp de l’Escopidora, el primer en propietat del FC Barcelona

Nou comentari

Comparteix