Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
Teatre Grec de Barcelona: particularitats de l’escenari estrella de l’estiu

El Teatre Grec de Montjuïc dorm cada hivern i es desperta a l’estiu per transformar-se en l’espai central del festival escènic més destacat de la ciutat comtal, omplint-la de música, teatre i dansa. Es tracta del Grec Festival 2022, del 29 de juny al 31 de juliol. Aquest símbol de la vida cultural barcelonina, tot i que ho pugui semblar, no és herència dels antics grecs.

L’arquitecte que es va fer càrrec de la construcció de l’amfiteatre barceloní va inspirar-se en el Teatre d’Epidaure. Es tracta de Ramon Reventós i Ferrerons, el mateix que va construir les torres venecianes de la plaça d’Espanya. La història de l’edifici es remunta al 1908. Va ser aleshores quan l’Ajuntament adquirí una antiga pedrera en desús que hi havia en un extrem de la finca Pubill, el terreny on ara està situat el teatre.

No va ser fins al 1929, això no obstant, amb motiu de l’Exposició Internacional i arran un suggeriment de l’arquitecte paisatgista Jean Claude Nicolas Forestier, que el teatre va construir-se. Va ser Forestier, de fet, qui juntament amb Nicolau Maria Rubió i Tudurí, va fer dissenyar l’enjardinament de bona part de Montjuïc. Ara, uns magnífics jardins acompanyen el teatre, on destaca un roserar recuperat fa pocs anys. 

Jardins dels Teatre Grec

De la sarsuela al Grec Festival

L’espai es va inaugurar finalment durant el III Congrés Mundial del Teatre d’aquell any. El teatre no va tenir una activitat gaire intensa fins als anys cinquanta, quan l’actriu Mercedes de l’Aldea va convèncer l’alcalde barceloní del moment per tornar a donar vida al teatre. Uns anys més tard, es veia al recinte de Montjuïc una Medea dirigida per Juan-Germán Schroeder amb una Núria Espert de dinou anys que va enlluernar els espectadors.  

La programació en aquella època es limitava a la sarsuela, teatre del Segle d’Or i produccions que funcionaven a Madrid, però que, a Barcelona, no aconseguien atraure públic suficient. És així que els èxits ocasionals de grans obres clàssiques no van impedir que el teatre tanqués el 1969. Van reobrir-lo del 1973 fins al 1975; tanmateix, el gran moment del teatre arribaria el 1976, amb la primera edició del Grec Festival de Barcelona.

On comprar entrades pel Teatre Grec 2022

El Grec acull tota mena d’espectacles musicals i teatrals: la dansa holandesa, el teatre alemany, el musical anglès, el fado portuguès, els cantautors catalans, l’univers de Fellini o la chanson francesa, així com Shakespeare, Molière i Safo, al costat de música de Mahler o Mozart. Per assistir als espectacles, cal comprar les entrades a través de la web del Grec Festival o del canal de venda de Barcelona Cultura.

També es poden comprar de forma presencial a l’Oficina Ciutadana de Cultura del Palau de la Virreina (la Rambla 99) de dilluns a diumenge de 10 a 20:30 hores. O bé, qui vulgui temptar la sort, fins l’últim moment pot comprar tiquets a les taquilles de cada espai d’actuació del programa.

La programació 2022 del Festival Grec

“Temes per reflexionar, com la democràcia, el medi ambient, el racisme, els feixismes, les identitats sexuals, la tecnologia o els problemes fronterers a Europa, i temes que ens fan profundament humans, com la poesia, el riure, la il·lusió, la confiança o l’amor”, explica Francesc Casadesús, director del Frec Festival, sobre la programació 2022. “També hi ha una molt àmplia representació de les arts vives a Barcelona —continua—, creacions de gèneres que es barregen; una fotografia del que és la ciutat avui”.

El dimecres 29 de juny, Nederlands Dans Theater, companyia puntera a Europa, obre el Grec amb tres coreografies del seu programa d’enguany. Els segueix el paisatge visual i sonor de Sevilla de la mà de les veus blanques de l’Escolania de Montserrat i Ein Volksfeind (Un enemic del poble), l’obra que porta a escena la Schaubühne Berlin, el 2 de juliol. L’endemà, l’escenari veurà a Lali Ayguadé i a El burlador de Sevilla, i el dia 4, a Comrades, I am not ashamed of my communist past, un actor i una actriu de l’antiga Iugoslàvia entrecreuen la seva experiència personal amb la cinematografia d’un país que ja no existeix i es pregunten què en queda.

Aquest és només un tast del que el Festival Grec té a oferir als barcelonins. La mirada internacional és sempre present. Com diu Casadesús, “l’art fa això, ens ajuda i fa més àmplia la nostra mirada al món”.

Nou comentari

Comparteix