Mutisme total de l’Ajuntament de Barcelona sobre el futur del Teatre Arnau, però ara mateix, si no es produeix un canvi radical de la situació, tot apunta que el pròxim any l’esperada reforma de l’emblemàtic espai del Paral·lel es pot quedar un cop més als calaixos. Segons ha pogut comprovar el TOT Barcelona a les inversions previstes a la proposta de pressupostos del 2024, Jaume Collboni s’ha oblidat de l’històric teatre barceloní, que va ser comprat el febrer de 2011 per l’últim alcalde socialista abans de Collboni, Jordi Hereu.
Les fonts municipals consultades no han volgut valorar per què entre els 777,6 milions d’inversions no hi ha cap partida per l’Arnau. Del total dels diners per a inversió del 2024, més de 300 milions estan pendents d’assignar, però el govern tampoc ha concretat si en aquest paquet hi haurà alguna cosa pel teatre. “No hi entrem”, han subratllat les fonts en un moment en què el govern de Collboni no té garantit que pugui aprovar els pressupostos. A l’Institut de Cultura de Barcelona, de qui penja el teatre, no tenen novetat sobre el futur de l’Arnau.
Sense pressupostos i ordenances fiscals
Collboni es va veure obligat el dimecres 18 d’octubre a retirar el punt sobre els pressupostos de l’ordre del dia a la comissió d’Economia i Hisenda davant la falta de suports per l’aprovació inicial dels comptes municipals. La decisió es va prendre a correcuita, per evitar una segona votació en contra, després que l’oposició en ple tombés les ordenances fiscals pel pròxim any.
Ara l’esperança per l’Arnau és que algun grup municipal posi en la negociació de pressupostos iniciar la reforma del teatre el pròxim any. Segons va explicar el president d’ERC a l’Ajuntament, Ernest Maragall, els 300 milions d’inversions que no estan definits a què es destinaran són els diners que el govern de Collboni té per a negociar amb l’oposició i obtenir l’aprovació dels comptes.
Des d’ERC, el regidor Jordi Castellana ha lamentat que la “necessària rehabilitació” de l’Arnau no s’esmenti en les inversions previstes, igual que la reclamada reforma de l’avinguda de Madrid i la construcció dels habitatges per a gent gran a l’Espai Germanetes (Viladomat-Consell de Cent). També destaca en negatiu que la remodelació del Front Marítim compti només amb una partida de 81.000 euros i que l’import pressupostat per a la rehabilitació d’habitatges al barri del Besòs-Maresme “no permet ni abordar la primera fase del projecte”. Castellana critica que “hi ha una manca molt destacable d’inversions de compromisos adquirits amb els veïns i veïnes” i que el pressupost de Collboni mira de forma clara al PP i és excessivament continuista.
Un cost d’11,6 milions
De moment, la rehabilitació del Teatre Arnau té un cost d’11,6 milions d’euros. Aquesta és la xifra que es va validar en comissió de govern el març de 2021. Ni abans ni després d’aquest data cap dels governs que ha tingut la ciutat durant els últims 12 anys ha sigut capaç de recuperar l’espai escènic per a la ciutat. Ni Xavier Trias, ni Ada Colau, durant dos mandats. I ara no és una prioritat per a Collboni.
Durant el govern de Colau, almenys sí que es va redactar el projecte de l’Arnau, a càrrec d’H Arquitectes. El 2018, la llavors regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, va anunciar la reforma per al 2019. En un principi, la idea de l’Ajuntament era enderrocar l’Arnau per deficiències estructurals. Així es va dir l’any 2016. Però finalment aquesta opció es va descartar i es va assegurar que l’edifici, el darrer teatre de barraca de Barcelona, es podria salvar.
Es conservaran elements patrimonials
La proposta arquitectònica d’H Arquitectes preveu un teatre amb unes 200 butaques en el que es podran preservar diferents elements, alguns d’ells patrimonials: la fusteria, la boca de l’escenari, la forma de la sala, la barana de l’amfiteatre i la façana. El nou Arnau tindrà una planta baixa, dos de superiors, una planta subterrània i una altra de semi-subterrània. La idea és que s’hi pugui fer teatre, circ, dansa i música. Però es vol que funcioni també com a “equipament de barri, ateneu i centre cívic”, explica l’arquitecte Roger Tudó. Des d’un punt de vista tècnic, la reconstrucció de l’Arnau es pot començar quan es vulgui. H Arquitectes va acabar la seva feina fa més de dos anys i el consistori no els ha demanat fer cap retoc al projecte.
El Teatre Arnau fa més d’una dècada que està totalment abandonat, amb xarxes i bastides perquè no caiguin objectes al carrer. També està ple de grafits i tapiat, per evitar que sigui okupat, com ja va passar el 2006 per part d’unes 200 persones per reivindicar-lo com un espai cultural alternatiu. Amb un segle llarg de vida, l’Arnau va tancar de forma definitiva el 2004.
