Barcelona fa aquest 2026 un pas més en la seva projecció internacional. La capital catalana ostenta enguany la distinció de Capital Mundial de l’Arquitectura, un reconeixement impulsat per la UNESCO i la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA) que converteix la ciutat en un gran laboratori urbà obert al món. Durant deu mesos, fins al 13 de desembre, els carrers, equipaments i espais públics dels deu districtes es transformaran en escenaris de reflexió, debat i experimentació sobre el futur de les ciutats.
El punt culminant d’aquesta capitalitat arribarà entre el 28 de juny i el 2 de juliol amb la celebració del Congrés Mundial d’Arquitectes UIA2026BCN, una cita que reunirà més de 10.000 professionals, investigadors, estudiants i representants institucionals de més de 130 països. Barcelona es convertirà així en l’epicentre mundial del debat arquitectònic, abordant qüestions tan rellevants com la crisi climàtica, l’habitatge, la transformació urbana, els nous materials o la sostenibilitat de les ciutats del segle XXI sota el lema Becoming. Architectures for a Planet in Transition.
Però la Capital Mundial de l’Arquitectura no és només un esdeveniment per a professionals. L’ambició del projecte és apropar l’arquitectura a la ciutadania i demostrar que aquesta disciplina forma part de la vida quotidiana de tothom. Exposicions, rutes urbanes, visites guiades, tallers educatius, debats i activitats familiars omplen la programació d’un any que vol convidar els barcelonins a mirar la seva ciutat amb uns altres ulls.
En aquest context, el mes de juny marca l’inici d’algunes de les exposicions més destacades de tota la programació. Set propostes que permeten explorar la relació entre arquitectura, paisatge, art, sostenibilitat i memòria urbana.
Jardins per al segle XXI
La primera gran cita és Parlour Gardens, que es pot visitar al Jardí Botànic de Barcelona fins al 4 d’octubre. La mostra commemora el centenari dels innovadors “jardins de saló” concebuts per Nicolau Maria Rubió i Tudurí, Joan Baptista Artigas i Raoul Dufy. Un total de quinze arquitectes i paisatgistes internacionals han reinterpretat aquell llegat a través de jardins realitzats amb ceràmica impresa en tres dimensions. L’exposició proposa una mirada contemporània sobre la relació entre natura, tecnologia i espai públic.
Els infants imaginen la Barcelona del futur
També destaca La ciutat que volem, instal·lada a l’Ajuntament de Barcelona fins al 26 de juliol. El projecte recull el treball desenvolupat durant tot un any per infants dels deu districtes de la ciutat, que han participat en tallers d’arquitectura per imaginar com voldrien que fos la Barcelona de les pròximes dècades. La mostra ofereix una perspectiva singular perquè situa els nens i nenes com a protagonistes del debat urbà i convida a reflexionar sobre les necessitats de les futures generacions.
Una nova mirada als orígens de l’arquitectura
Al Dipòsit del Rei Martí es pot visitar fins al 13 de setembre L’Instint de l’arquitectura. Origen i evolució de l’arquitectura humana. La proposta qüestiona algunes de les idees tradicionals sobre la història arquitectònica i explora les motivacions profundes que han portat les societats humanes a construir espais al llarg dels segles. El recorregut planteja un viatge que combina antropologia, evolució i arquitectura per repensar els fonaments mateixos de la disciplina.
La regeneració urbana vista des de dos continents
A la Casa Cupra Raval, l’exposició Regeneracions: La Xina i Espanya en el mirall posa en diàleg dues realitats aparentment allunyades però unides per reptes comuns. Impulsada pel Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana, la mostra reflexiona sobre la necessitat de regenerar ciutats i edificis per fer front a l’emergència climàtica, la sostenibilitat i els canvis socials. L’exposició es podrà visitar fins al 18 de juliol.
Miró, Picasso i Susana Solano dialoguen al COAC
Una de les cites culturals més singulars és De Miró a Solano, al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. La proposta recupera l’esperit de la mítica intervenció artística Miró, l’altre, realitzada l’any 1969 a la façana de l’edifici. Ara, l’artista Susana Solano estableix un nou diàleg amb els universos creatius de Joan Miró i Pablo Picasso, reivindicant el paper de l’arquitectura com a espai viu i obert a la ciutadania. Es pot visitar fins al 15 de juliol.
125 anys premiant l’arquitectura
La seu Oliva Artés del Museu d’Història de Barcelona inaugurarà el 25 de juny -es podrà veure fins al 27 de setembre- Una arquitectura premiada: 125 anys de premis d’arquitectura. La mostra repassa més d’un segle de reconeixements arquitectònics, des dels primers guardons de finals del segle XIX fins als actuals Premis FAD, convertits en una referència internacional. L’exposició permet seguir l’evolució de l’arquitectura catalana i espanyola a través de les obres que han marcat cada època.
Arquitectura i descarbonització
Finalment, també a Oliva Artés, arribarà el 26 de juny Internalities, el Pavelló d’Espanya presentat a la 19a Biennal d’Arquitectura de Venècia. Promoguda pel Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana i Acción Cultural Española, la mostra analitza com els processos constructius poden reduir el seu impacte ambiental i contribuir a la descarbonització del sector. Una reflexió especialment rellevant en un moment en què la construcció és responsable d’una part significativa de les emissions globals. La mostra estarà disponible fins al 13 de setembre.
Una oportunitat per repensar la ciutat
La Capital Mundial de l’Arquitectura vol deixar un llegat que vagi més enllà de les exposicions i dels grans esdeveniments internacionals. L’objectiu és convertir Barcelona en un espai de debat sobre com han de ser les ciutats del futur i quin paper han de jugar l’arquitectura, l’urbanisme i el paisatge en la millora de la qualitat de vida de les persones. Durant aquests mesos, la ciutat no només exhibirà el seu patrimoni arquitectònic, sinó que també obrirà una conversa col·lectiva sobre els grans reptes urbans del segle XXI.
