Només entrar, a mà esquerra, un escut amb les quatre barres coronen una muralla medieval que es manté gairebé intacte. És un avís d’allò que ens espera pocs metres més enllà. La Torre Bellesguard, una de les obres menys conegudes d’Antoni Gaudí, és un símbol de la catalanitat que està inspirat en el rei Martí l’Humà –l’últim de la dinastia Barcelona–, que va allotjar-se en aquest recinte a finals del segle XIV. Gaudí va impregnar-se de la història que hi havia dins d’aquestes parets, abandonades l’any 1900, per fer-hi una “reinterpretació de l’estil gòtic” que va plasmar en un “xalet d’estiu” que li havia encarregat el comerciant de farines Jaume Figueras.
A Bellesguard, Gaudí se sent lliure. No es tracta de cap encàrrec religiós i treballa per a uns amics. Així, decideix emprendre un projecte personal, important per a ell. Tal com passa amb les Teresianes o la Cripta de la Colònia Güelli, aquí també assaja algunes tècniques que després apareixeran a la Sagrada Família. Xino-xano, Gaudí acaba la seva feina el 1909. I ara, 114 anys més tard, són els visitants –la meitat estrangers– els que hi passegen. Una cinquantena de persones passen diàriament per la torre. “Són poques”, diu l’Anna Mollet, gerent i membre del Grup de Recerca Bellesguard, que fixa el centenari de la mort de Gaudí, l’any 2026, com la data definitiva per fer créixer el museu.
Un anticipi de la recerca: la màgia d’un vitrall
Fins ara només es pot visitar una part del recinte. El membre de la càtedra Gaudí, també arquitecte, Galdric Santana, prepara un Pla Director que ha de servir per engegar la reforma de la part noble de la casa, que mai ha sortit a la llum. Quan això passi, l’any 2026, la gent coneixerà “tots els secrets” que ha descobert el Grup de Recerca de Bellesguard en aquests darrers anys. La llista de sorpreses serà llarga, diu Santana, que reconeix que la torre “és una de les obres menys conegudes i estudiades de Gaudí”.
Ara bé, fins al 2026 encara queda molt i el grup de recerca ha volgut ensenyar “la punta de l’iceberg” de les seves investigacions: a la façana principal, Gaudí va dissenyar un vitrall. Un vitrall màgic? La finestra projecta un joc de llums i ombres ben peculiar que, en funció de l’estació de l’any, encaixa perfectament amb un òcul situat en una de les columnes. I per si no n’hi hagués prou, el vitrall, que simbolitza un estel de Nadal, agafa la seva màxima brillantor i nitidesa el 25 de desembre. Brillant.
La màgia de l’estrella podria no acabar aquí. La investigació continua en marxa i Galdric Santana estudia ara si el vitrall està alineat amb el planeta Venus. Gaudí sabia que el rei Martí I s’havia encomanat a Venus, deessa de l’amor i la fertilitat, perquè l’ajudés a tenir un altre fill després de la mort del seu únic hereu. El vitrall podria, doncs, incorporar aquesta part de la història. En tot cas, a hores d’ara es tracta d’una simple hipòtesi. Però Gaudí, recordin, era un amant dels astres. “Sempre deia que un bon arquitecte ha de saber d’astronomia”, apunta Santana.
El llegat de Martí I
Fa deu anys que la Torre Bellesguard està oberta al públic. Deu anys que han servit al grup de recerca per anar sumant tècniques i secrets al seu llibre d’anotacions. El jardí de la casa, per exemple, incorpora dos bancs semicirculars que són exemple de geometria acústica, una tècnica que no s’inventa Gaudí, però que utilitza en diferents obres. “Podeu seure a costat i costat del banc i parlar ben fluixet, és igual, que el de l’altra punta et sentirà igual”, diu Mollet durant la visita. Un disseny ideal per fer safareig que bé va aprofitar, diuen els investigadors, Maria Segués i Molins, la viuda de Jaume Figueres.
Aquesta és només una de les tècniques que incorpora l’arquitecte a la Torre Bellesguard, que combina naturalesa amb religiositat i catalanitat. Una entrada mariana –Gaudí era devot de la verge– precedeix una escala que va escurçant-se a mesura que va agafant alçada. No és casualitat. Els castells medievals construïen la part alta de l’escala més estreta per poder defensar-se. Sempre serà més fàcil lluitar en baixada que en pujada, i l’espasa, que acostuma a ser llarga, serà impossible de desplegar en un espai de no més de tres pams. Ningú mai va atrevir-se a atacar la genialitat de Gaudí. Tampoc estava entre els plans. Simplement, es tracta d’un altre homenatge de l’arquitecte català al passat medieval de la finca.
Bellesguard, símbol de la catalanitat
Dalt de tot, el pinacle –semblant als que coronen la Sagrada Família– també deixa detalls de la Catalunya medieval. A la creu superior apareix la corona d’Aragó, la qual tenia sis puntes. “Quan ho vam descobrir, vam començar a veure corones als sostres, trencadissos i per tot arreu”, explica Mollet. La part inferior de la punta acaba amb una nova senyera, que Franco, per cert, va obligar a “tapar de gris” durant la dictadura.
L’últim secret de la torre –com a mínim per ara– també està a la teulada. “Ens va costar molt trobar. Tots els Gaudí tenen un drac, però aquí no el veiem“, explica als mitjans Mollet. L’arquitecte no el va dissenyar en un trencadís, tampoc el va pintar a la façana. Són dues finestres acompanyant la cantonada superior de l’edifici; vistes amb perspectiva, recreen la cara d’un drac. “Sempre n’hi ha un”, insisteix Anna Mollet, orgullosa de la troballa, mentre puja a la terrassa superior de l’edifici per tancar la visita. “Bellesguard deu el seu nom a aquest espai”, anticipa la guia. Allà esperen unes visites 360 magnífiques de la ciutat de Barcelona. “Recordem que Bellesguard es pot traduir per ‘Bon resguard’ o per ‘Bella Vista'”, se sent de fons.
