Salvar el cinema Texas: un tempteig d’última hora amb implicació d’Isona Passola

La propietat del local fa el buit a la plataforma 'Salvem el Texas' i l'Ajuntament, de moment, es manté al marge de la solució final

No hi havia sostre, parets, ni butaques. I tampoc no era al carrer Bailèn, sinó a la plaça Joanic. Però aquest dilluns, durant unes hores, el Texas va poder tornar a projectar cinema a Gràcia. Va ser en un acte emmarcat en la programació de la festa major de la vila. Desenes de persones s’hi van apropar per mirar el passi a la fresca de la pel·lícula Tot passa a Tel-Aviv, però també per assabentar-se de l’evolució d’una ferida que fa prop d’un any que amoïna al barri: el futur immediat d’un cinema popular tancat i amb deutes.

Els parlaments previs al film van deixar una remor incerta. La plataforma veïnal Salvem el Texas va explicar com la propietat els havia ignorat aquests últims mesos. L’ànima de la projecció al cinema i treballador des de l’inici, Ricard Almazán, va informar de la desaparició de diverses ofertes que preveien la salvació del projecte, arran de la covid-19. Sobre l’Ajuntament i la seva intenció anunciada de buscar una solució no se’n va dir ni una paraula. El panorama no pintava bé.

Per últim, però, es va generar un bri d’il·lusió a partir del tímid anunci de la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola. “Hi ha un grup de gent que estem intentant a veure si el comprem, o el compren, entre uns quants i el salvem. Veurem si és possible. Ha arribat el moment complicat, però nosaltres som dels que no defallim i dels que lluitem perquè estem convençuts que el model dels cinemes Texas de Gràcia és un model d’èxit”, va anunciar la també directora de l’Ateneu Barcelonès. Es tracta d’un projecte que implica “gent de l’àmbit de la cultura” però que encara està “verd”, va matisar tot seguit Passola a aquest diari.

Aquesta última proposta és una de les últimes bales que li queden a l’entorn mobilitzat per reobrir el Texas, tancat des de l’octubre passat. Abans de la pandèmia, el cinema de preus populars i pel·lícules subtitulades en català arrossegava problemes econòmics. Els havien causat, principalment, els intents d’expansió del seu antic gestor, Ventura Pons, a Figueres i València. Els deutes derivats d’aquesta gestió, però, no suposaven un cop fulminant. “Hi havia unes quantes companyies que volien entrar-hi. I, de fet, una d’elles estava especialment interessada en mantenir el projecte tal com era“, remarca Almazán, abans d’anunciar el daltabaix que va fer desaparèixer totes aquelles possibilitats. “Amb el covid ja ningú vol fer una inversió i arriscar-se”, resol.

Propostes ignorades i moviments amb la propietat

El responsable de la programació del Texas des del 2014 és conscient que els propietaris del local, per molt que una part d’ells fossin clients habituals del cinema i puguin tenir sensibilitat pel projecte, podrien vendre l’espai en qualsevol moment. La por entre els organitzadors de l’acte d’aquest dilluns a la plaça Joanic es resolia amb un lema repetit en tantes altres ocasions: “No volem que això sigui un supermercat”, deia el mestre de cerimònies.

No ajudava, a l’hora d’imaginar una postura conciliadora dels propietaris, l’experiència viscuda per la plataforma Salvem el Texas. Durant els últims mesos, el col·lectiu veïnal ha estudiat la possibilitat de fer un pas endavant i convertir el projecte en un cinema cooperatiu. Per avaluar la idea, van arribar a reunir-se amb els impulsors de Zumzeig i de Cinebaix, que els van oferir “tota mena d’ajuda per mirar de presentat un projecte per al Texas des d’aquest vessant”, apuntava Anna Baró davant del veïnat.

El problema va ser el moment en què van descobrir que a l’altra banda de les seves expectatives hi havia un mur. “La propietat no vol parlar amb nosaltres i no hem pogut tenir cap reunió. I explorar un tema de cinema cooperatiu sense saber ni el lloguer que demanarien, ni si el pensen vendre de manera imminent… És impossible”, valora la portaveu de Salvem el Texas en conversa amb el TOT Barcelona. Així, després d’haver estat ignorats pels titulars del local, els veïns insisteixen en una última petició: “Que totes les parts facin un esforç. Que qui hagi d’invertir no esperi que acabi el covid, perquè potser ja és massa tard. Que els propietaris tinguin paciència i no s’ho malvenguin a qualsevol que arribi amb diners. I que l’Ajuntament també es torni a mirar si podria fer un esforç, perquè en altres casos bé que han trobat la fórmula”, remata Baró.

Al voltant de la posició dels propietaris hi regna el secretisme. La titularitat està repartida entre diverses branques d’una mateixa família, i les dificultats a l’hora de contactar amb ells i rebre respostes afecten tant a la plataforma veïnal com als mitjans de comunicació. Una de les poques pistes que ajuden a entendre el posicionament dels propietaris ve, de nou, a través de Passola. “La propietat és col·lectiva i això és complicat, però són uns enormes defensors que el model continuï”, assegurava la directora de cinema. De fet, els vincles de la família —o d’una part— amb el Texas estarien frenant l’avenç d’altres propostes que canviarien radicalment l’ús de les instal·lacions. “Estan aguantant ofertes comercials per vendre el local que no tenen res a veure amb el que és el cinema, i no l’estan venent”, va reivindicar Isona Passola davant del públic gracienc.

L’Ajuntament, tebi

En un primer moment, semblava que el govern d’Ada Colau podria fer un pas rellevant cap a la preservació del cinema com a espai clau del teixit cultural de Gràcia. El llavors tinent d’alcaldia de Cultura, Joan Subirats, va informar a l’octubre que des del consistori estaven treballant per “mirar de trobar una solució”. Mesos després, diferents fonts coneixedores de la situació coincideixen a assenyalar que tot ha quedat en no-res, més enllà de la predisposició per reunir-se amb alguns dels actors implicats en l’intent de salvar el cinema. Fins ara, des de l’Ajuntament s’hauria rebutjat fer una inversió per comprar l’espai i tampoc no s’ha aportat cap solució alternativa. Contactat per aquest diari, el govern municipal ha optat per no fer cap declaració sobre el tema.

Mentrestant, Ricard Almazán precisament mira cap a les administracions públiques. Convençut que serà difícil que uns privats aconsegueixin salvar el cinema pel seu compte, veu en les ajudes públiques l’únic camí per curar-se del terrabastall que ha suposat el coronavirus. En el cas del Texas, per partida doble: per colpejar la indústria cinematogràfica, i per fer-ho en un moment d’ofec econòmic del projecte. “És el moment que els governs aclareixin si la cultura els importa o si ens ho deixem perdre tot”. Ho diu ell, que s’hi ha jugat tot per la cultura i pel cinema de barri. Va estar-se un any sense cobrar. De fet, de manera imminent, al setembre, ell i la resta de treballadors tenen el judici perquè Ventura Pons compensi els impagaments continuats.

Nou comentari