Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
El saló del còmic celebra 40 anys sense mascaretes i amb disfresses i jocs de rol

Dos anys sense presència de públic al Comic Barcelona (antic Saló del Còmic). Un espai de temps que fa preveure una retrobada reeixida entre els aficionats i les aficionades i l’univers del còmic que en aquesta edició, que celebra els 40 anys d’existència del saló, pretén eixamplar els seus àmbits d’actuació en universos que li són propers. Comic Barcelona té lloc des d’aquest divendres, 6 de maig, fins diumenge al recinte Firal de Montjuïc a Barcelona. Les entrades s’han pogut comprar online fins aquest dijous per 10 euros i, a partir d’aquest divendres, taquilla i online, costen 12 euros, tot i que per als menors de 5 anys és gratuïta.

Comic Barcelona busca ampliar el públic: hi haurà jocs de rol participatius

Un dels nous àmbits és el gènere fantasy i els jocs de rol, que comptarà amb un espai propi en què se celebraran partides de rol en directe i hi podrà participar el públic de totes les edats. “Volem dirigir-nos no només els aficionats de sempre, sinó fer una feina didàctica per explicar a aquells que no ho coneixen en què consisteix aquest món”, explica Cels Piñol, un autor pioner en aplegar l’afició i l’autoria de còmic amb tota mena d’expressions del fantàstic i dels jocs de taula.

A més d’aquesta oferta participativa, es presentarà una mostra en què es podrà veure com molts guionistes, dibuixants de còmics i directors de cinema, com Àlex de la Iglesia, han estat grans aficionats al tema. Una altra exposició d’aquest àmbit mostrarà amb material original el recorregut històric dels jocs de rol. Una de les diverses taules rodones de Comic Fantasy se celebrarà arran la commemoració del 30 aniversari d’un dels jocs de rol de més èxit de tots els temps: Dungeons & Dragons.

L’espai Comic kids per al públic infantil i gran presència de les disfresses

“Els jocs de rol no seran una activitat més d’aquesta edició, han vingut per quedar-se”, explica la directora de Comic Barcelona, Meritxell Puig, que també posa de relleu l’esforç per apropar la mainada al saló. Un dels punts claus per als infants serà l’espai Comic Kids en què es disposarà de Comiteca on llegir tebeos, un Taller de Còmic, a càrrec de l’Escola Joso, i espais dedicats a la fabricació de xapes i a pintar cares evocant els personatges de còmic.

Meritxell Puig, directora general de Ficom, organitzadora del Comic Barcelona, el saló del còmic, i l'assessor de continguts Borja Crespo / ACN
Meritxell Puig, directora general de Ficom, organitzadora del Comic Barcelona, el saló del còmic, i l’assessor de continguts Borja Crespo / ACN

Aquest saló també s’obre a activitats fins ara més pròpies del saló de Manga (Barcelona Manga), com la zona de disfresses anomenada Cosplay zone en què hi haurà exposicions fotogràfiques, photocalls i tallers de reparació de disfresses.

Homenatge al dibuixant de còmic Miguel Gallardo, mort al febrer

Però a més de la gran àrea d’estands de novetats editorials i clàssics i amb productes de marxandatge, el que cal destacar d’aquest Comic Barcelona és l’homenatge que el certamen ret al dibuixant Miguel Gallardo, mort aquest mateix any, amb una exposició en què es poden veure una selecció d’obres originals i d’altres peces i objectes que descriuen el seu tarannà professional i personal. Gallardo va ser un dels impulsors de l’arrencada del saló i també autor del cartell de l’edició primerenca i de dues més. Les tres obres es poden veure a la mostra que ha comissariat Roser Messa.

Original taüd de Gallardo, dibuixant de Makoki i Medalla d'Or de Barcelona / Twitter (@carlescomic)
Original taüt de Gallardo, dibuixant de Makoki i Medalla d’Or de Barcelona / Twitter (@carlescomic)

De Gallardo se’ns mostra la seva evolució gràfica, amb els primeres historietes destinades a publicacions de la modernitat dels anys 70, com Disco Express o Star, fins arribar a la seva etapa a la revista El Víbora, en què defineix un estil que mai acabarà d’evolucionar. Es pot veure com el Gallardo de Makoki és diferent del Gallardo de les novel·les gràfiques.

Les obres han estat seleccionades de les peces d’amics i familiars i en destaca, per singular i inèdit, un treball que mai va publicar-se en què La Basca –nom de la colla de Makoki– i el mateix Gallardo anaven a lluitar a la División Azul. No se sap per què aquesta història mai va publicar-se. També es constata el vesant com autoretratista del dibuixant, així com els molts homenatges que va fer a diferents personatges de la història del còmic.

Gallardo era un enamorat del còmic i també de la cultura pop. Per això li atreia el kitsch. Així podem veure objectes de la seva col·lecció de Naranjitos, que evoquen la mascota del Mundial de Futbol del 1982. Entre les feines diverses que va realitzar es pot contemplar en una vitrina una altra cèlebre mascota: la del Curro de l’Expo de Sevilla 92. No en va ser el dissenyador perquè la va crear Heinz Edelmann, també autor dels dibuixos del Yellow Submarine del Beatles, però el que sí que va fer Gallardo va ser dibuixar una col·lecció de cromos amb el seu àlbum, en què Curro vivia una sèrie d’aventures abans d’arribar a Sevilla.

Una exposició sobre els 40 anys del saló del còmic

Però la mostra que defineix la celebració de tota la trajectòria del saló és la dedicada els seus 40 anys d’existència, dividida en tres eixos, com explica el seu comissari Toni Giral. “El primer eix és una línia del temps que comencem abans que se celebrés el primer saló, el 1981. Una línia que fixem en l’any 1964, que és el quan comencen a passar coses que faran que més endavant se celebri el saló”. Aquest fets tenen a veure amb la creació de noves editorials que marcaran un interès més adult pel còmic i altres publicacions infantils que dignificaran el mercat. La línia del temps que traça la mostra permet perfectament seguir el què ha estat el còmic en els darrers 40 anys.

El segon eix de la mostra s’escenifica amb uns “tòtems”, un per cada edició, en què es recullen imatges i comentaris d’autors convidats, a més de reculls de premsa. El tercer àmbit de la mostra es complementa amb el primer i explica tots els moviments que han fet evolucionar el còmic aquest darrers quaranta anys, des de l’aparició de les llibreries especialitzades, l’evolució del fanzines, la implantació dels formats comic-book i l’àlbum fins arribar al posicionament i la presència més destacada de les dones en el còmic.

Més exposicions: les mil cares del còmic

També es podran veure les exposicions dedicades a Aroha Travé (Terrassa, 1985) una autora jove hereva del corrosiu humor d’El Víbora que es va expressar en la seva novel·la gràfica Carne de Cañón; la dedicada als també 40 anys de l’Escola Joso, capdavanter centre docent especialitzat en historieta; la de les obres finalistes del XI Concurs Escolar, convocat per Ficomic (entitat que organitza Barcelona Comic) i el Departament d’Ensenyament; i l’exposició de la Beca Carnet Jove.

Conferències, taules rodones i projeccions

Però si fa que aquesta edició vagi més enllà d’un mera fira és la gran càrrega conceptual que aporta amb la celebració de nombroses conferències i taules rodones que se celebraran en 5 espais diferenciats de manera simultània i que obliguen a triar. Cal afegir, a més, la programació de l’auditori que presentarà peces de ficció fantàstica i d’anime –dibuix animat japonès– com La casa encantada en el Cabo. Aquesta programació s’inscriu en l’apartat Cosmo Visión que pretén trobar el punt comú entre còmic, animació, cinema i sèries de televisió. En record a Gallardo es projectarà el film Maria i jo.

Espai per als professionals del còmic: de saló a mercat

Dins del saló hi té lloc la Comic Pro, un espai per pensar i dinamitzar la professió d’historietista que té tres vessants: jornades professionals, en què es debat problemes de la professió; mercat de drets, en què editorials de tot l’estat i estrangeres podran negociar drets de publicació, i revisió de portfolios, en què els autors poden mostrar els seus treballs a diferents empreses editorials.

Prop de 80 autors convidats: a la cacera de l’autògraf

I el que segueix motivant el desig més essencial de l’aficionat del saló és la caça de l’autor per aconseguir una dedicatòria. Els estands de les editorials organitzen les sessions de signatures en què podrien participar molts del prop de 80 autors convidats oficialment per l’organització, més tots els que s’hi afegeixen.

Aquest any la representació internacional és més aviat minsa tot i que destaca la presència de Peter Bagge, un retratista amb humor de la generació grunge, hereu de la tradició americana de l’underground, i també la del francès Jacques Tardi, gran mestre del còmic europeu. En la representació d’artistes de tot l’estat s’hi troben José Luis Ágreda, Laia Ferraté, Laura Pérez, Ana Penyas, Paco Alcázar, Miguel Ángel Martín, Paco Roca, Santiago Sequeiros, Sara Soler i Teresa Valero.

A la festa de celebració s’hi afegirà l’editorial Bruguera i l’empresa Ecovidrio, que plantaran una escultura de vidre reciclat de Mortadel·ló i Filemó al pati central de la fira, a la plaça de l’Univers.

Nou comentari

Comparteix