Sabor de Gràcia: “Volem que la rumba catalana representi aquest país”

El grup celebra els 25 anys amb un disc doble amb múltiples col·laboracions com els Catarres i el Cor Infantil de l'Orfeó

Com a referents indiscutibles de la rumba catalana, Sabor de Gràcia arriben als 25 anys i ho celebren amb un disc doble eminentment festiu (un en català i un en castellà), ’25A’ (Discmedi), on incorporen gèneres tan llunyans entre ells com el trap i el cant coral. Aquest pas endavant en la fusió es veu amb les múltiples col·laboracions que inclou l’àlbum, des de Moncho Chavea i Original Elias, a Els Catarres, passant pel Cor Infantil de l’Orfeó i les Macedònia.

La fusió inherent a la rumba catalana no està renyida amb la voluntat que el gènere sigui “d’una vegada per totes representant d’aquest país”, assegura el cantant del grup, Sicus Carbonell. “A vegades s’associa la rumba catalana als gitanos i als quatre xarnegos. La rumba catalana és de tothom“, reivindica el músic.
“Tenim una mica de complex amb la nostra pròpia música”, considera el cantant si analitza la “potentíssima” indústria musical catalana. Al seu parer, els programadors dels grans festivals s’han de treure aquests complexos i no patir pel tipus de públic que arrossegaran aquestes propostes. “No ens mirem a nosaltres mateixos i ens agrada més el que hi ha a fora, o ens han de venir de fora per dir-nos que la Rosalía és una crack”, exemplifica el cantant.

Si bé es pot fer rock en català, i “no rock català”, la rumba catalana “és un invent de Catalunya”, assevera Carbonell, creada als carrers de Barcelona. “És una oportunitat per poder mostrar al món el que tenim al país“.

En la rumba s’hi ha de sentir tothom benvingut, transmet el músic, des de Txarango, a el Cor infantil de l’Orfeó Català, per qui és la primera rumba que han gravat. Tant l’Orfeó com la banda d’Alguer Miquel estaran presents al concert de celebració dels 25 anys que es farà al Palau de la Música el 5 de febrer en el marc del festival Mil·leni. La Pegatina, Txarango, Els Catarres, Macedònia, Dj Panko o els rapers Moncho Chavea i Original Elias seran alguns dels artistes que acompanyaran Sabor de Gràcia. Serà el primer concert que el grup farà en el que consideren “un temple de la música”. “Em costarà aguantar-me les llàgrimes”, confessa Carbonell.

Reinventar-se

En el nou disc que surt a la venta aquest divendres han inclòs les noves creacions que venien ideant des de l’àlbum ‘Gitanos catalans’ (2015). “No volien fer refregits de cançons”, i s’han llançat amb temes inèdits i algunes versions, en total 18 composicions, algunes d’elles repetides en el disc en català i en el de castellà.

El disc també ha servit per explorar noves sonoritats. Amb bases de trap o electròniques que li ensenyen els seus fills, proven si amb un ventilador queda bé. I malgrat és un risc, assegura que hi ha resultats “guapíssims”. Sigui amb un quartet de corda, amb un DJ o ara amb una base de trap, Sicus Carbonell recorda que mentre hi hagi un ventilador i unes palmes, és rumba catalana. “La rumba catalana és una fusió de la musica cubana, del flamenc i del rock de l’Elvis. El que inventem els gitanos catalans és la manera de tocar la guitarra, que és el ventilador, i les palmes”, assenyala.

El tema que obre el disc és ‘Volem cantar’, un cant a la igualtat de gèneres, de races i col·lectius i a la tolerància. “Cantem contra el racisme, la xenofòbia i el masclisme, que per desgràcia n’hi ha molt”, assenyala el músic. El disc dels 25 anys els ha servit, doncs, per “reivindicar uns valors que tenen”, com el de la llibertat. “Per desgràcia tenim un amic, el Jordi Cuixart, que per predicar la llibertat no sabem per què està on està”, diu Carbonell. En aquest sentit, assegura que dedicaran el concert del Palau a l’exconseller Lluís Puig, qui va ser mànager del grup durant un any.

El cantant de Sabor de Gràcia creu que sovint s’aconsegueix amb una cançó el que no s’aconsegueix en un parlament. “Arribar a llocs que t’escoltin i poder denunciar el que veiem que és injust. Creiem que la igualtat és bàsica i, cada vegada, en comptes d’acostar-nos-hi, ens acosten a la llibertat dins d’una gran dictadura”.

Més informació

Nou comentari