La reforma de la plaça Sant Miquel fa aflorar un pou modern amb aigua

L'estructura ja havia estat localitzada, però es tornarà a documentar i després es cobrirà

Les obres de reforma de la plaça Sant Miquel han fet aflorar un petit pou, que encara contindria aigua a l’interior. L’estructura és relativament recent i segons portaveus de l’Institut Municipal de Cultura (ICUB) “no té valor” arqueològic. S’hauria construït a cavall entre l’Edat Moderna i l’Edat Contemporània (s. XVIII-XIX) i ja havia estat localitzada en les cates d’aquest terreny realitzades als anys 70 i 80. Ara es documentarà de nou i es tornarà a tapar. Quan l’obra de reforma estigui acabada –de moment acumula dos anys de retard– no se’n podrà veure cap rastre. L’ajuntament ja va plantejar unes obres que no requerissin excavar, “de manera que no afecti res de valor arqueològic que pugui haver a sota”. 

Dos tècnics a l'obra de la plaça Sant Miquel, aquest dilluns / MMP

Dos tècnics a l’obra de la plaça Sant Miquel, aquest dilluns / MMP

I és que la plaça conté moltes restes i evidencia la intensa transformació del barri Gòtic al llarg dels segles. Segons la Carta Arqueològica de Barcelona, el 1989 es van excavar 450 metres quadrats de la plaça, a partir dels indicis recollits en una cata prèvia el 1973. S’hi van trobar nombrosos vestigis de diferents èpoques, des de la romana fins a la contemporània. Les troballes més antigues eren estructures d’una antiga domus romana (segles I – IV dC) molt ben situada, amb entrada principal al Decumanus maximus –l’actual carrer del Bisbe– i una de secundària pel Cardo maximus –l’actual carrer Llibreteria–. També es van trobar restes tardorromanes, sobretot remodelacions de l’espai de la domus per a nous usos, així com restes d’un forn, un pou i diversos murs. 

També es van documentar a la plaça Sant Miquel diverses sitges alt-medievals i un grup de fonaments, pous i escombreres dels segles XIV-XVI atribuïdes al veí Palau Centelles de la Baixada de Sant Miquel. Cap als segles XVIII – XIX s’haurien enderrocat les cases existents per construir nous edificis, els fonaments dels quals van malmetre paviments romans que llavors encara es conservaven. Entre les restes més recents trobades, de mitjans del segle XIX, hi ha trams d’una precària xarxa de clavegueres, que també va afectar diverses estructures prèvies. Entre el 1868 i el 1960 l’àrea es va tornar a trinxar per l’enderroc de l’església de Sant Miquel –que dóna nom a la plaça– per destinar més espai a la seu de l’Ajuntament, edifici que s’ha anat ampliant de forma successiva i que avui conformen tres edificis de tres èpoques diferents, entrellaçats amb passadissos i escales.

Nou comentari