Aquest dilluns 17 de gener és el Blue Monday de 2022, un concepte a mig camí del màrqueting i la pseudociència que ha fet fortuna a internet. Presumptament es tracta del dia més trist del calendari: el tercer dilluns de l’any, quan ja han acabat les festes nadalenques, tornem a la roda monòtona de les setmanes de feina i les següents vacances encara queden molt i molt lluny.
L’origen del Blue Monday és simplement una campanya de publicitat de la firma Sky Travel, que va generar polèmica a Gran Bretanya per l’autenticitat de l’aval acadèmic al concepte. No obstant, les xarxes socials han popularitzat la data arreu del món sense necessitat de rigor científic. Nostàlgics de mena, enyoradissos i també tristos de conveniència fotogràfica aprofiten el Blue Monday per publicitar els indrets que els inspiren més melangia.
Barcelona té racons de tota mena i també en té per als amants del Blue Monday. Llocs on esplaiar-se en la melancolia i buscar en un mateix tristeses oblidades… Sense recórrer al tòpic dels cementiris!
El pes de la memòria
Si hi ha una plaça emotiva a Barcelona, és Sant Felip Neri. El recolliment d’aquest racó del barri Gòtic, amb la font al centre i les façanes històriques, convida al recolliment i la reflexió. La raó de fons, però, és la història que atresora la plaça. Nascuda a l’Edat Mitjana, entre el dissortat Call jueu i l’àrea de poder de la Catedral. Ocupa els terrenys d’un antic cementiri i té dues entrades a través de carrerons estrets que serpentegen. És molt coneguda per la cicatriu que la metralla va deixar en la paret de l’església de Sant Felip Neri, en caure-hi una bomba feixista el 1938.
La vida és un laberint
Lluny del centre de la ciutat, una altra opció per gaudir de la melancolia és el Parc del Laberint d’Horta. Aquest jardí romàntic (1853), amb arrels neoclàssiques (1791), disposa d’un laberint fet amb xiprers on perdre’s i sobretot fotografiar-se ben perdut. Qui aconsegueix arribar al centre hi troba una estàtua d’Eros, el déu romà de l’amor, a la que podrà preguntar pel que calgui. Si el laberint no fos prou, just al costat hi ha el molt decadent i ruïnós Palau d’Alfarràs, una construcció catalogada com a patrimoni que clarament ha conegut temps millors. Després de molts anys de queixes, l’Ajuntament ha accedit a rehabilitar-lo.
Penitència al claustre
Si el Blue Monday pesa per mala consciència, un claustre del centre de la ciutat dóna l’oportunitat de passejar les penes… i penedir-se del que calgui. Literalment: en ser una de les 9 basíliques de Barcelona, té la potestat de donar la indulgència plenària! És el claustre de l’església de la Concepció, al carrer Roger de Llúria. També té la seva pròpia història dissortada: és al carrer Aragó amb Llúria a causa d’un doble trasllat forçós. El claustre i l’església són del monestir de Jonqueres –on avui hi ha el carrer homònim– i el campanar ve de l’església de Sant Miquel, que també té el claustre desperdigolat.
