Esquerra Republicana ha posat sobre la necessitat de canviar la Medalla d’Or, que originalment va dissenyar l’escultor Enric Casanovas, però que la dictadura va canviar per l’actual. El govern de Jaume Collboni ha acceptat obrir un “debat” i demana no saltar-se que salt burocràtic, obviant que l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ja va emetre un informe favorable al canvi. En aquell escrit, l’historiador Rossend Casanova –encarregat de fer l’estudi demanat per l’ICUB– aprofita per repassar l’històric de la medalla i esbossa les primeres anècdotes de la principal condecoració de la ciutat Barcelona.
Hi ha constància d’uns primers diplomes, però no és fins al 1930 que es crea la primera Medalla de la Ciutat pròpiament dita. “Va tenir l’origen en un gest generós de l’escultor Josep Llimona, que el primer maig, Dia Internacional del Treballador, donà a Barcelona la seva escultura el Forjador, que se situà davant del Palau de la Ciutat, a l’actual plaça de Carles Buïgas, amb una placa que deia: “Barcelona i l’Exposició als seus obrers””, explica l’historiador en l’informe. En aquell moment, diferents regidors de la ciutat demanen que el consistori atorgui la medalla a Llimona com a reconeixement al “generós i remarcable gest” que va tenir amb la ciutat. L’escultor Josep Llimona es converteix així en el primer gran condecorat de l’Ajuntament de Barcelona. Aquella primera medalla va costar 3.000 pessetes.
Una de les obres més representatives de Llimona a Barcelona és el Desconsol (1907), amb una còpia al parc de la Ciutadella i l’original al MNAC. També va fer el Monument al Doctor Robert (1910), ubicat a la plaça de Tetuan.
Canvi de règim i endarreriment de l’entrega
Ara bé, va haver d’esperar uns quants anys i un canvi de règim perquè l’Ajuntament li acabés entregant la medalla. Explica Casanova que la medalla es va instaurar durant el regnat d’Alfons XIII: l’escultor va entregar la medalla el 1931, però els canvis polítics –l’arribada de la Segona República– van endarrerir el propòsit i no va ser fins al gener de 1932 que la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar encunyar la medalla. En aquell moment, l’Ajuntament també va formular les bases per a “regular successives concessions”. El plenari del 25 de maig de 1932 va ratificar la decisió de la comissió de cultura i va “facultar l’alcaldia per organitzar l’acte d’ofrena de la Medalla de la Ciutat a l’escultor Josep Llimona”.
“Construïda la història, ara sabem que la Medalla de la Ciutat es creà per agrair a Josep Llimona que donés, a Barcelona, la seva escultura el Forjador l’1 de maig de 1930, i que l’Ajuntament de Barcelona la va promoure per acord plenari del 29 d’abril de 1930”, sentencia Rossend Casanova. L’informe de l’IEC especifica que Casanovas –el dissenyador– va cobrar 3.000 pessetes per obrar la medalla; el fabricant, la Casa Ausió, 700 pessetes pels encunys i 1.070 pessetes més per la peça en or de 21 querats i de 120 grams.
