Quan es parla de parc d’atraccions, Barcelona és una de les referències històriques. El parc d’atraccions del Tibidabo és un símbol de la ciutat. Des de l’any 1901, 1901 en què es va inaugurar el primer funicular de l’Estat i a dalt de la muntanya hi havia miralls deformants o bàscules automàtiques. Però el Tibidabo, ben viu, no és ni de bon tros l’únic parc d’atraccions que ha tingut Barcelona. El que segur que tothom recordarà és el parc d’atraccions de Montjuïc, obert l’any 1966 amb 41 atraccions i que va tancar portes el setembre de 1998. O el seu predecessor, el parc d’atraccions de la Foixarda, a Montjuïc, espectacular però amb una curtíssima vida. Només va estar obert entre el 1929 i el 1930, en ocasió de l’Exposició Universal que va acollir Barcelona.
El primer parc d’atraccions: al cor de l’Eixample
Però hi ha altres parcs d’atraccions que han fet gaudir els barcelonins i barcelonines. I ara us parlem del que es considera el primer parc d’atraccions urbà de Catalunya, i també va ser un dels principals espais de trobada, d’oci i d’espectacles culturals de la Barcelona del segle XIX. Eren els Jardins dels Camps Elisis, inaugurats el 10 d’abril del 1853, amb una superfície de prop de 8 hectàrees que anava del carrer d’Aragó al del Rosselló i del passeig de Gràcia fins al carrer de Roger de Llúria. El seu propietari era Josep de Salamanca, marquès de Salamanca, que va encarregar a l’arquitecte català Josep Oriol Mestres la construcció d’aquests jardins.
A dins, es va crear un parc d’atraccions que va arribar a convertir-se en el principal passatemps de l’època per als barcelonins. Comptava amb una muntanya russa, una fonda, una cafeteria i un saló de ball, fets per l’arquitecte Josep Oriol Mestres i decorats per Fèlix Cagé. Pel que fa als espectacles culturals, es va fer una interpretació d’una obra de Richard Wagner, Tannhäuser, i l’estrena de la versió catalana de La Marsellesa. De fet, el teatre va ser l’últim lloc que va quedar després que el parc d’atraccions tanqués les portes el 1873.
