Barcelona plora la mort del cantant Pau Riba als 73 anys. El cantautor mallorquí ha perdut la vida aquest diumenge, després de lluitar durant mesos contra un càncer de pàncrees que li van diagnosticar fa uns mesos. El músic, escriptor i poeta és considerat com un dels referents de la contracultura catalana. Ha fet una vintena de discos, l’últim d’ells publicat tot just fa un mes. Després de saber-se la notícia, la política barcelonina ha volgut traslladar les seves mostres de condol.

Bon viatge, estimat Pau Riba. Artista visionari i còsmic que ens va inspirar a generacions senceres”, l’ha definit l’alcaldessa de la capital, Ada Colau. “Ens queda el teu humor, la teva poesia, la teva rebel·lia intel·ligent”, li ha dit, alhora que ha traslladat el seu suport a la família i amistats.

Ernest Maragall, líder d’ERC a Barcelona, ha qualificat Riba d'”imatge/missatge/símbol d’una època”, així com “prototip d’una actitud artística i civil”. “Però per sobre de tot això és, per mi, l’amic/company/col·lega/còmplice del meu germà Pau, l’autèntic i més intel·ligent revolucionari de la família”, ha afegit el polític.

La líder de Junts per Catalunya i alcaldable en les pròximes eleccions municipals de Barcelona, Elsa Artadi, ha qualificat Riba com un “artista iconoclasta i escriptor polifacètic”. Així mateix, l’ha definit com un “esperit rebel i alternatiu”. “Genial”, ha arribat a dir. “Descansa en pau, Pau Riba. Una abraçada, família i amics”, ha piulat a través de la xarxa social Twitter.

Dioptria (1970), és un dels treballs més cèlebres de Riba. De fet, és considerat el millor àlbum en català del segle XX i una referència del rock del nostre país. L’artista és un referent de l’escena alternativa del rock català i ha participat en totes les edicions del Festival Canet Rock dels 70. La seva música sempre ha conservat l’esperit contracultural i combatiu dels primers anys de la seva trajectòria, fet que li va permetre fer-se un nom propi en el panorama musical català col·laborant amb companys de generació com Pascal Comelade i Albert Pla.

Nou comentari

Comparteix