Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
Una mala corrida de toros, llavor de la crema de convents de 1835 a Barcelona

L’1 de gener de 2012 entrava en vigor a Catalunya la prohibició dels espectacles taurins. A Barcelona, la darrera corrida va ser a la plaça de toros La Monumental, el 25 de setembre de 2011 davant de 20.000 espectadors. Però el passat taurí de la ciutat es remunta a finals del segle XVI. Es tenen referències de 1587 de les primeres corrides a la ciutat, molt embrionàries i en espais oberts. I és a partir del segle XIX que es popularitzen i comencen a instal·lar-se places de fusta que es muntaven i desmuntaven, al Born, al pla de Palau, a Sant Andreu i fins i tot al passeig de Gràcia. Però no és fins el juliol de 1834 que Barcelona inaugura la seva primera plaça de toros construïda de forma fixa.

Un plaça de toros per socórrer els més pobres

La plaça es va construir al barri de la Barceloneta, a tocar del parc de la Ciutadella -on ara hi ha la seu de Naturgy-, sobre un solar on abans s’hi havien deixat podrir animals morts i persones executades, perquè era l’escorxador de Barcelona. Obra de l’arquitecte Josep Fontserè, es va construir en menys de dos mesos, amb capacitat per a 12.000 persones i amb un pressupost de 360.000 pessetes. La plaça tenia permís per celebrar corrides de toros amb la condició de destinar part de la recaptació a finalitats benèfiques, segons una Reial Cèl·lula del rei Ferran VII. És per això la Casa de la Caritat de Barcelona rebia una renda anual de 7.500 pessetes de les empreses que en tenien la concessió, Vilaregut, Coll i Deocon.

Un cartell de l’antiga plaça de toros El Torín BARCELONA MEMORY

Llavor d’una revolta anticlerical històrica

Tot just un any després de la seva inauguració, el 25 de juliol del 1835, la corrida de toros va acabar amb aldarulls greus a la ciutat. Què va passar? Espanya estava en plena guerra carlina i l’Església s’havia alineat amb la dreta política. Tot plegat, amanit amb una mala situació econòmica i la por a perdre la feina de molts obrers davant la mecanització de la indústria. Aquell dia, a les grades de la plaça tothom comentava l’assassinat de cinc milicians a Reus a mans dels carlins i amb la complicitat dels frares. L’ambient estava escalfat, però l’espurna que va revoltar els ciutadans presents va ser la mala qualitat de l’espectacle a el Torín: els toros eren tan mansos que el públic es va sentir estafat i es va indignar profundament. Primer mocadors, després barrets i després cadires van aterrar a la plaça provinents de les grades.

Des de les grades del Torín començava una revolta que acabaria essent la llavor de la crema de convents a Barcelona. Els espectadors van acabar destrossant la plaça i arrossegant un toro mort -els espectadors l’havien matat a pals- fins a la Rambla, cridant consignes contra el clergat. Aquella nit van cremar-se convents a la ciutat i van morir 16 frares.

Els convents que van cremar van ser el convent dels trinitaris descalços; el de Sant Josep dels carmelites descalços: el convent dels Agustins, al carrer Hospital; el dels carmelites calçats del carrer del Carme; el convent de Sant Francesc de Paula al carrer de Sant Pere i el dels dominics de Santa Caterina. La revolta de Barcelona es va escampar de seguida a tot Catalunya i es va allargar diversos dies.

Fins que, el 5 d’agost, una massa de treballadors va incendiar la fàbrica més gran de filatures de la ciutat, la Bonaplata, que donava feina a 700 obrers i era propietat de Rull, Vilaregut i Cia, és a dir, la mateixa propietat que la companyia que tenia la concessió de la plaça de toros el Torín. La mateixa nit de l’incendi de la Bonaplata també es va incendiar el Vapor Vell de Gràcia, la primera fàbrica de blanqueig de cotó propulsada per vapor, propietat també de Joan Vilaregut.

La revolta va provocar la clausura d’El Torín fins a l’any 1841, i el 1923 va acabar tancant. La plaça es va mantenir dempeus i tancada fins que el 8 d’abril de 1946 va ser enderrocada. Aleshores Catalana de Gas va comprar els terrenys.

Més notícies
Els integrants de Manel, moments abans d'una entrevista amb el TOT Barcelona / Jordi Play

La Monumental recupera els concerts amb Manel, Mishima o Pau Vallvé

Notícia: La Monumental recupera els concerts amb Manel, Mishima o Pau Vallvé
Comparteix
Programa alguns dels artistes que havien d'actuar a la tardor però que van ser cancel·lats per la pandèmia
Notícia: La Monumental recupera els concerts amb Manel, Mishima o Pau Vallvé - Mobile

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a novembre 05, 2022 | 21:00
    Anònim novembre 05, 2022 | 21:00
    Què és una "corrida"? Un castellanisme per dir "orgasme"? Van ser les vaques afectades per la mala qualitat de la "corrida" que es van posar a cremar convents?
  2. Icona del comentari de: Doctor Strangelove a novembre 06, 2022 | 18:34
    Doctor Strangelove novembre 06, 2022 | 18:34
    Sabeu aquell que diu: "Maestro, maestro donde haya una buena corrida que se quiten los del "furbo", i li contesta el matador, y los toros hijo, y los toros"! Doc.
  3. Icona del comentari de: Lluís a novembre 07, 2022 | 08:00
    Lluís novembre 07, 2022 | 08:00
    Corrida de toros? Curses de braus o de bou! Ens queixem de l'ús social dels joves i vosaltres malmeteu la llengua
  4. Icona del comentari de: Després direu, indepes, que les 'corridas de toros' no són cultura catalana a novembre 07, 2022 | 17:20
    Després direu, indepes, que les "corridas de toros" no són cultura catalana novembre 07, 2022 | 17:20
    El primer “Torin” es va edificar el 1802 fora del Portal del Mar. El segon “Torín” es va construir l'any 1834 gairebé al costat de l'antiga plaça i era propietat de la Casa de la Caritat. Un dia de bous mansos la torba van anar a cremar els convents que trobaven al seu pas: els trinitaris descalços (on avui hi ha El Liceu); Sant Josep dels carmelites descalços (on avui hi ha el mercat de la Boqueria); els Agustins, al carrer Hospital; els carmelites calçats del carrer del Carme (encara es pot admirar una porta a una rotonda de la Rambla de Guipúscoa abans d'entrar a Sant Adria); Sant Francesc de Paula al carrer de Sant Pere i el dels dominics de Santa Caterina (avui mercat del mateix nom).

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa