L’històric cinema i teatre Club Capitol ha canviat de mans. Una immobiliària de Madrid, Torcalena, Servicios i Gestiones SL, va comprar tot l’edifici de la Rambla 138 el passat 14 de juny, segons les dades que figuren al Registre de la Propietat. El Club Capitol porta tancat des de mitjan 2020. Conegut com a Can Pistoles per projectar westerns i pel·lícules de gàngsters i policies, va acollir els aplaudits monòlegs de Pepe Rubianes. L’equipament, que es va inaugurar el 23 de setembre de 1926, està a punt de complir un segle.
Torcalena és copropietària de tot l’edifici, amb una superfície construïda de més de 6.200 metres quadrats. A més de l’antic Club Capitol, l’immoble inclou l’hostal Capitol Ramblas, l’hotel Continental, un local comercial que fa anys va ser ocupat per Springfield, una planta subterrània i habitatges. Segons va publicar Idealista ara fa dos anys, el Club Capitol havia estat adquirit llavors per KKH Property Investors amb la idea d’obrir al local una flagship o un negoci de restauració, però l’operació no es va concretar mai, afirmen fonts coneixedores del cas.
Projectes urbanístics i immobiliaris
La nova propietat del club Capitol es dedica a la promoció i desenvolupament de projectes urbanístics o immobiliaris, a l’administració o explotació de finques rústiques i urbanes i a la construcció o rehabilitació d’immobles. Per exemple, Torcalena és propietària de l’edifici de l’antiga seu de Telefònica del passeig de la Independència de Saragossa, on està previst que obri un Primark el 2024.
Aquest novembre, fonts del sector immobiliari explicaven que el preu del lloguer del Club Capitol pot rondar els 70.000 o 75.000 euros al mes. En el seu moment, un operador cultural es va interessar pel teatre, però l’oferta era per sota d’aquest preu. El TOT Barcelona s’ha dirigit a Torcalena per conèixer quin projecte té per a l’edifici, però ha indicat que la persones responsable d’aquesta àrea no està disponible actualment. Tampoc han concretat res de l’operació des de l’agència Román, que gestiona la comunicació de la immobiliària Cushman & Wakefield, sobre en quina fase es troba el lloguer de l’espai i si ja se sap el negoci que obrirà al vell cinema.
Crònica d’una mort anunciada
Des d’Amics de la Rambla, una entitat que aplega a veïns, amics i comerciants del passeig, el seu president Fermín Villar recorda que ells ja van avisar que el Club Capitol no estava protegit com espai cultural i considera que durant anys hi ha hagut una “inèrcia d’abandonament de la Rambla” que ara sembla que ha tocat fons, ja que el govern de Jaume Collboni ha dit que vol accelerar la reforma de l’artèria i convertir-la en un eix cultural. “Les intencions que hi ha amb el Club Capitol han de servir de vacuna per altres espais de Ciutat Vella que es puguin trobar en una situació semblant. Cal anar fent un seguiment i disposar d’un inventari actualitzat de les llicències del districte, també de les culturals. El Club Capitol era la crònica d’una mort anunciada”.
Una consulta a l’Ajuntament per obrir un local comercial
Fonts municipals deien a mitjan novembre que no constava al districte de Ciutat Vella cap comunicat d’activitat ni cap informe previ d’activitat. Sí que es va fer el desembre de 2022 una consulta de viabilitat d’obres per un local comercial, que ocuparia planta baixa, soterrani i principal, a Rambla 138 i Santa Anna 7-9, que es correspon amb el Club Capitol.
Tot i que el Club Capitol ha funcionat l’últim segle com a cinema i teatre, el Pla General Metropolità (PGM) permet usos molt variats per la Rambla 138, com habitatge, diferents tipus d’equipaments (cultural, religiós, sanitari, esportiu, recreatiu), oficines i comerç.
Per a Alberto Mejías, un dels impulsors de la plataforma Emblemàtics Barcelona, “la ciutat perdrà un espai cultural com el Club Capitol, amb prop d’un segle funcionant com a cinema i teatre. Estaria bé que l’Ajuntament fes alguna cosa. Em preocupa el que està passant a la Rambla. És el cor de la ciutat i no es cuida. Tanquen molts locals. S’està perdent la memòria visual i sentimental de la ciutat. Si no cuidem els llocs que té, Barcelona perdrà el seu ADN i l’interès que té. M’agradaria que s’intentés fer un darrer esforç per recuperar el Club Capitol com a espai cultural, però sempre serà millor que estigui obert que no tancat”.
Tancament a través de les xarxes
L’empresa que gestionava el Club Capitol abans del seu tancament era el Grup Balañá. A finals de 2019, va anunciar que tancaria el llavors teatre perquè la propietat no els renovava el lloguer. I a mitjan juny de 2020, Balañá va anunciar que baixava el teló definitivament. Ho va fer a través de les xarxes davant la impossibilitat de fer-ho des dels escenaris a causa del coronavirus. Des de llavors, al teatre no s’hi ha fet cap altra activitat. El mateix 2019, el teatre havia hagut de tancar durant unes setmanes per una inundació a l’hotel Continental.
Quan es va conèixer que el Capitol tancava, el món de la cultura va fer públic un manifest en el qual reclamava protegir el patrimoni cultural i els espais escènics de Barcelona. El van signar 3.259 persones, entre espectadors i professionals. L’entitat Amics de la Rambla també va emetre un comunicat on qualificava la notícia de la desaparició del teatre com la pitjor per la Rambla i la cultura de la ciutat. “Defensem que la cultura ha sigut, és i ha de ser, encara més en el futur, l’element vertebrador de la Rambla”.
Ara mateix, l’Ajuntament no té cap projecte pel Club Capitol, una circumstància que descarta que l’espai sigui llogat o comprat pel consistori a curt termini. Fonts municipals expliquen que l’antic cinema és propietat d’un privat i recorden que tot l’edifici té un nivell de protecció C (Bé amb elements d’interès), la qual cosa implica que, si es fa qualsevol intervenció, s’haurà de mantenir la volumetria original i els elements comuns d’interès, restaurar la façana i el cromatisme que calgui adoptar per a les superfícies i els elements de les façanes s’haurà de remetre al Pla del Color de Barcelona o a l’estudi cromàtic pertinent. A més, com a element de regulació lumínica de les obertures de les plantes, si s’escau, s’adoptarà una solució unitària, de color harmònic amb el cromatisme de la façana, amb persianes de llibrets, col·locades a l’interior del forat arquitectònic i endarrerides respecte del pla de façana. També s’hauran de mantenir els elements ornamentals interiors originals.
Quan va obrir com a cinema, el Capitol era una de les sales més grans de la ciutat -unes 1.700 butaques- i ràpidament es va fer molt popular per la seva cèntrica ubicació. A la seva primera sessió es van programar Los parásitos i Dick, el guardiamarina, dues cintes mudes.
El nom en castellà
Segons explica Jesús Fraiz a la Barcelona de antes, el cinema sonor va arribar al Capitol el 1930. A inicis de la Guerra Civil, el Capitol va ser confiscat per la CNT, però va reobrir com a cinema el 20 d’agost de 1936, un mes després de l’alçament militar, tot i que després va tornar a tancar fins que va acabar la guerra. El 1940, la dictadura franquista va obligar a castellanitzar el nom. El cinema es va rebatejar com Capitolio.
Balañá va gestionar el Capitol des de 1962 fins al 2020. El 1989, l’empresa va anunciar canvis al Capitol que es van fer efectius el 1990. Va passar a anomenar-se Club Capitol i l’espai va renàixer amb dues sales, una dedicada al teatre i una altra al cinema. La primera obra que es va programar va ser Cómeme el coco, negro, de La Cubana.
El Club Capitol es va convertir definitivament en teatre el 1997. Durant vint-i-tres anys s’hi van representar prop de 14.000 funcions d’un total de 379 espectacles, sumant més de 2.700.000 espectadors. Un dels majors èxits del teatre va ser els monòlegs de Rubianes. Després de la seva mort, ocorreguda el 2009, la sala 1 es va batejar amb el nom del popular actor i humorista.
