Pujant les escales dels Jardins de Mercè Rodoreda, al districte Sarrià-Sant Gervasi, s’arriba al carrer Costa. Al número 79 hi ha una petita plaça amb un parell de bancs i una caseta encastada al mur esquerre, emparedada entre edificis. Es tracta de la caseta de nines que Delfí Guinovart i Núria Coma i Borràs van regalar a les seves filles el 1930, quan l’antiga torre de la família substituïa aquests edificis pàl·lids i Vila Matilde posseïa frondosos jardins. 

Una petita Nàrnia per a les més petites, però en lloc d’un armari, una casa en miniatura amb totes les comoditats. I és que en 9 metres quadrats hi ha la distribució d’una casa unifamiliar: cuina amb dues piques, bany complet, sala i dormitori. Amb elements construïts a mida i paviment neogòtic i tot. Un interior magnífic que no pot admirar ningú perquè la caseta està tapiada. El vandalisme reiterat la va condemnar a un tancament preventiu que ha esdevingut permanent.

Caseta de nines al Putxet / Jordi Play

La decoració exterior realitzada a base de trencadís i ceràmica ornamental encara hi resisteix, però les pintades que malmeten l’exterior i la falta de vida a la plaça atorguen a l’espai un aire prou desolador. El rastre de l’incivisme comença escales avall, al cartell informatiu del petit bosc de la Rodoreda, fent cas omís del ‘Cuida’l, és teu!’ que resa l’ingenu que va idear-lo. Un prec que les noves generacions han ignorat repetidament. La paraula ‘rekus’, pintada amb permanent negre, els delata. 

Caseta de nines al Putxet / Jordi Play

Una joia arquitectònica que cal restaurar

A tres minuts de la caseta de nines, pujant pel Carrer Marmellà, es troba el Centre Cívic, seu de l’Associació de Veïns i Amics del Putxet. Al bar del costat, una colla de mares espera que un cambrer d’accent francès les atengui. Una d’elles és la Maria Ayguadé, veïna del Putxet de tota la vida. No en sap res sobre la caseta de nines, però el seu pare, a l’altra línia del telèfon, la posa al dia: “Quan la van inaugurar era molt maca, la caseta, però jo hi he anat un parell de vegades i està ple de botellons i droga”. “El millor que podien fer era segellar-la”, conclou l’home.

Caseta de nines al Putxet / Jordi Play

Tot i que ben lluny de l’estètica i gustos actuals, el conjunt és com una bombonera que el 2004 es va salvar de l’enderroc gràcies a la intervenció de l’Associació de Veïns i Amics del Putxet. L’entitat va demanar al Museu de Ceràmica –actual Museu del Disseny– la valoració de la ceràmica que revesteix la caseta i així va poder demostrar-ne l’interès patrimonial.

Caseta de nines al Putxet / Jordi Play

Maria Antonia Casanovas, aleshores conservadora del Museu de Ceràmica, va concloure en un informe detallat que “la caseta de nines del Putxet deuria ser restaurada i deuria formar part d’un parc enjardinat”. La crítica d’art ho argumentava així: “Seria un gran error destruir aquesta construcció que té caràcter únic, tant per la cura de la mateixa construcció, com per la decoració a base de revestiments ceràmics”.

Caseta de nines al Putxet / Jordi Play

L’especialista assenyala que als anys 30 i 40 “era habitual aquest tipus de construccions en els jardins d’algunes grans cases” però la del Putxet sobresurt per la seva qualitat i profusió de detalls: “És un exemple únic”. Malauradament, l’incivisme i el vandalisme estan deteriorant ràpidament aquesta obra singular, que caldria col·locar en un lloc més idoni i més ben protegit.

Falta de mobilització al Putxet

L’associació de veïns ha lluitat per la revalorització d’aquest tresor centenari, més enllà de no enderrocar-lo, però l’esforç no ha donat gaire fruit. Sigui per indiferència de l’Ajuntament o pel teixit veïnal molt dispers del Putxet, que dificulta la mobilització, les inversions de millora han acabat als sacs d’altres barris i la caseta s’ha quedat per vestir sants.

“És un barri sense esperit associatiu, així ens ha anat els últims temps on no tenim cap inversió”, es queixava el president de l’AVV, Francesc Ribera, a l’últim número informatiu de la revista Putxet Actiu. “L’exemple més clar ha sigut la poca participació del veïnat que ni tan sols, des de casa, ha entrat a votar les demandes del barri en el procés participatiu de l’Ajuntament”, recriminava.

Caseta de nines al Putxet / Jordi Play

Així, és d’esperar que la majoria dels veïns no coneguin el valor d’aquesta caseta que és part del seu patrimoni. Amb prou feines, la seva existència. En part, pel fet que els dos blocs que s’erigeixen a banda i banda de la caseta estan en la seva majoria ocupats per llogaters en rotació. La Carme Pelegrí n’és una. Porta deu anys al barri i confirma que la caseta de nines sempre ha estat esquitxada de grafitis: “La van arreglar, però al cap de quatre dies tornava a estar igual”. Hi coincideix l’Àlex Montfort, que porta dos anys de lloguer. “No entenc com l’Ajuntament no hi fa res –diu Montfort–, suposo que és difícil de controlar”. 

El silenci de l’Ajuntament

Francesc Ribera assenyala “la poca implicació de l’equip de Govern en conservar adequadament la Caseta de les Nines, malgrat la bona disposició d’una veïna que s’ha ofert a aportar el seu temps per millorar-ne l’estat”.

Caseta de nines al Putxet / Jordi Play

Una parella d’avis que baixa pel carrer Portolà també posa el focus en la desídia municipal: “Tot i ser una bona zona, en general el Putxet està brut i l’Ajuntament no se’n cuida”. “Hi ha gent que utilitza la caseta per fer de pipican”, es queixa la Montserrat. Fa més de 50 anys que viuen al barri i el malestar queda palès en les seves paraules. Els retrets d’altres veïns són similars: “El passatge de la Costa està abandonat”, “No s’escombren les escales”, “Les jardineres estan deixades i la fusta de la part central està podrida”…

L’Ajuntament, consultat per aquest diari, no s’ha pronunciat sobre els plans municipals de manteniment i millora de la caseta de nines. El passat mandat el districte de Sarrià-Sant Gervasi va encadenar fins a tres regidors diferents. Des de 2019 el lidera Albert Batlle (PSC), que compagina la regidoria territorial amb l’absorbent tinença d’alcaldia de seguretat.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Ricard a gener 23, 2022 | 11:10
    Ricard gener 23, 2022 | 11:10
    Quan els ciutadans no mereixen tenir la ciutat que tenim.

Nou comentari

Comparteix