Barcelona recuperarà durant el primer trimestre del 2024 una de les seves ermites més especials. Es tracta de la de Santa Madrona, una petita capella d’origen romànic que s’ha convertit en la darrera parròquia supervivent de les moltes que van poblar la muntanya de Montjuïc al llarg de la història. Després de gairebé tres anys completament tancada al públic, l’espai tornarà a veure la llum l’any que ve un cop solucionats els problemes d’accés que van precipitar la seva clausura.
Aquest temple -del qual se’n té referència des del 1403– forma part dels terrenys pràcticament blindats del Palauet Albéniz, una finca de propietat municipal que ha estat utilitzada en múltiples ocasions com a allotjament per part la monarquia espanyola. Aquest ús reial esporàdic no havia aconseguit evitar que almenys un cop l’any s’obrís la tanca per celebrar a l’ermita l’aplec de Santa Madrona i la tradicional missa el quart diumenge després de Pasqua, una festivitat que malgrat la decadència general de moltes de les tradicions religioses s’havia mantingut en certa manera arrelada a la ciutat, concretament al barri del Poble-sec. Tanmateix, des de l’esclat de la pandèmia del coronavirus, aquest aplec s’havia hagut de celebrar a l’exterior de l’església a causa d’un gran esvoranc que no permetia als feligresos poder accedir amb seguretat a l’interior, que també es troba en un mal estat de conservació.
Fonts municipals consultades pel TOT Barcelona apunten precisament que la reparació de l’esvoranc de l’ermita està prevista durant el primer trimestre de 2024. Les mateixes veus assenyalen que per ara s’ha fet un assaig geotècnic per tal de conèixer la tipologia del terreny a la zona i així d’acabar de determinar quin tipus d’actuació s’ha d’executar per solucionar la problemàtica. Si les previsions es compleixen, l’espai podria tornar a obrir les seves portes coincidint amb la celebració de l’aplec de Santa Madrona de l’any que ve. El consistori, però, no fa menció a cap mena d’intervenció pel que fa a l’estat de conservació de l’interior de la capella, que -segons ha pogut saber aquest mitjà- és força deficient.
Què diu la llegenda?
La tradició popular relata que les despulles d’aquesta màrtir d’origen grec van arribar a la capital catalana en algun moment abans del segle XV en el vaixell d’uns comerciants francesos que anaven cap a Marsella. Una forta tempesta els va portar a refugiar-se a l’antiga platja de Sant Bertran, als peus de la muntanya de Montjuïc. Van provar de reprendre la ruta en diverses ocasions, però cada intent resultava inútil: un nou temporal arrissava la mar i els obligava a tornar a terra ferma. Els navegants es van prendre aquest infortuni com un desig exprés de Santa Madrona de quedar-se a la ciutat i van decidir fundar una ermita en el seu nom reaprofitant una vella construcció dedicada fins aleshores a Sant Fruitós.
Així va néixer la primera parròquia de Santa Madrona a Montjuïc, que al llarg dels anys va passar per les mans de diversos ordes religiosos com els caputxins, els franciscans o els servites. Destruïda un primer cop durant la Revolta dels Segadors i un altre cop l’any 1713 en el marc de la Guerra de Successió, l’edifici va tornar a erigir-se finalment quatre dècades més tard i així resistiria fins als nostres temps gràcies a les diverses restauracions que van tenir lloc durant el segle XX.
