Les obres de l’estació de la Sagrera han tret a la llum un refugi de la Guerra Civil que es desconeixia que existia, és a dir no formava part del catàleg de més de 1.300 refugis -elaborat per la Junta de Defensa Passiva el juliol el 1938- dels quals es té constància que es van construir a Barcelona durant el conflicte bèl·lic. Es tracta d’una instal·lació privada que donava servei a l’antiga estació de mercaderies de la Sagrera, un edifici històric (edificat entre 1918 i 1922), que no està catalogat i que si res no ho impedeix s’enderrocarà.
Fonts de l’Institut de Cultura de Barcelona (Icub), consultades pel TOT Barcelona, no han concretat si el refugi es conservarà. “En aquests temes s’ha d’anar pas a pas. Ara s’ha descobert i s’està documentant”. No obstant això, en una nota de premsa, l’Ajuntament destaca que l’estat de conservació és “excepcional i fa d’aquest refugi un cas únic per la seva tipologia i característiques constructives”.
Dues galeries principals i una longitud de 90 metres
Segons detalla l’Ajuntament, el refugi connectava els dos immobles que es trobaven a banda i banda de l’entrada a l’antiga terminal de mercaderies. Un va anar a terra la dècada passada i l’altre és la seu de les oficines d’Adif des d’on es dirigeixen les obres de la futura estació. Disposa de dues galeries principals -de 2,50 metres d’alçada per 1,20 d’amplada- i s’hi han identificat “quatre sales de grans dimensions, quatre latrines i un espai de possibles funcions de magatzem o infermeria”. Té una longitud aproximada de 90 metres.
Una construcció “singular”, “tipus búnquer”
El refugi descobert presenta una construcció “singular”, “tipus búnquer”. Està excavat a cel obert i construït amb formigó armat, amb una llosa de coberta d’uns dos metres de gruix preparada per resistir l’impacte de bombes de 100 quilograms, destaca el consistori. Situat a quatre metres de profunditat, disposa de dues entrades, una de les quals “ha pogut ser documentada completament”. Entre els materials emprats hi ha trams d’esquelet de formigó recobert amb maó massís, sostres d’encofrat de ciment i recobriments de morter de calç. Destaquen les banquetes conservades en una de les sales, diverses pintades fetes al voltant de 1954 i grafits amb les sigles CNT i FAI que podrien correspondre al període de la Guerra Civil. Igualment, es manté part de la instal·lació elèctrica original, amb cablejat i portalàmpades ceràmics.
L’antiga estació de mercaderies de la Sagrera va ser un dels principals nodes logístics de Barcelona fins al seu tancament el 1990 “i un punt estratègic durant la Guerra Civil, fet que la va convertir en objectiu de dos bombardejos el 1937”, explica el consistori. La CNT, que havia col·lectivitzat el sector ferroviari, va impulsar amb els treballadors la construcció del refugi ara localitzat.
Més refugis
També a la Sagrera, i també per sorpresa, es va trobar el 2014, un refugi durant les obres de rehabilitació de la Torre de la Sagrera, que ara funciona com a centre cívic. Aquest refugi és un dels pocs de la capital catalana que es pot visitar. Va obrir al públic el gener del 2025. Construït amb volta catalana, l’estructura habitual dels refugis barcelonins, té una llargada d’uns 88 metres. Amb capacitat per un centenar de persones, consta d’una galeria dividida en tres trams. En bona part de la instal·lació es conserva el cablejat elèctric. En el seu moment tenia dos accessos, un a l’exterior i un altre a l’interior de la torre, que és el que s’utilitza actualment. Té una altura màxima d’1,80 metres.
El juliol passat, el TOT Barcelona es va fer ressò d’un altre refugi que es va localitzar, en aquest cas durant unes obres d’ampliació de la xarxa d’aigua freàtica al carrer del Consell de Cent, a l’altura del número 605, entre els carrers del Dos de Maig i de la Independència, sota el carril bici actual. I recentment, aquest mitjà ha visitat el Refugi 525, al barri de Sant Andreu de Palomar. Es tracta d’una estructura ubicada en un habitatge privat. S’hi accedeix des d’una tapa encastada al terra d’un garatge. Es creu que es va construir el 1938 i conserva estris de fa 87 anys, com cablejat elèctric, pics, pales i llums d’oli.
