Els veïns del Clot han vist com part del passat del barri aflorava en les darreres setmanes a través de la descoberta d’un refugi antiaeri de la Guerra Civil. A l’altura del número 605 del carrer del Consell de Cent, entre els carrers del Dos de Maig i de la Independència, unes escales de pedra flanquejades per parets de maó de color terrós s’endinsen en el subsol sota la superfície actualment ocupada per un carril bici. L’entrada està tapada per unes lloses d’acer i el perímetre està encerclat per tanques que barren el pas als curiosos que treuen el cap per provar de copsar algun detall entre la penombra de l’interior. El que va fer saltar la llebre va ser unes obres que s’estaven duent a terme al lateral muntanya de la calçada que flanqueja la façana nord de la plaça de les Glòries. Concretament, es tracta dels treballs d’ampliació de la xarxa d’aigua freàtica que tenen lloc en diferents punts de la ciutat com l’entorn de Montjuïc, on les màquines han esborrat els darrers vestigis de l’estació superior del funicular ubicada fins al 1981 als peus del castell.
L’actuació que ha revelat la presència d’aquest búnquer gairebé centenari se centra en el carrer del Consell de Cent, entre el passeig de Sant Joan i el carrer de la Independència, i té l’objectiu de connectar amb una nova canonada d’aigua freàtica els dipòsits existents precisament al passeig de Sant Joan i al parc de les Glòries, ubicat al cantó Independència. Per això, els operaris han anat aixecant l’asfalt des de principis del passat mes d’abril per poder fer passar aquesta canalització. Els treballs havien de finalitzar a mitjans del passat mes de juny, però, els obrers no comptaven amb la troballa del refugi sota el traçat del carril bici. Amb l’aflorament dels primers indicis, el Servei d’Arqueologia de Barcelona va agafar les regnes de la intervenció per acabar d’excavar en aquest indret. El resultat va ser la descoberta d’una de les entrades al recinte soterrani, que es troba en un aparent gran estat de conservació i recorda força a la del número 292, un altre búnquer que va ser localitzat el febrer del 2023 a l’altra punta de la ciutat, davant del 46 del carrer de Piquer, al barri del Poble-sec.
Amb la troballa, les obres per fer passar aquesta nova canonada d’aigua freàtica han hagut de modificar-se per no alternar el conjunt patrimonial. A la banda muntanya, s’ha desviat el carril bici i s’ha senyalitzat i tancat l’accés al refugi. Les tasques s’han traslladat doncs a l’altra banda del carrer, on s’ha obert un altre forat per poder continuar amb l’actuació i connectar la xarxa amb el dipòsit de Glòries. Tot plegat ha retardat els treballs, que podrien finalitzar si no hi ha nous imprevistos durant aquest mateix mes de juliol.
Enderrocs que silencien els testimonis
La descoberta del búnquer ha agafat per sorpresa a veïns i comerciants del barri. Molts desconeixen que en aquest indret hi havia hagut un refugi i altres se’n van assabentar quan van veure el forat amb les escales de pedra i van preguntar directament als arqueòlegs que hi treballaven. Entre els més veterans de la zona, els hereus de l’antiga botiga de mobles Ramon Amenedo, ara tancada, però que durant dècades va estar situada just davant dels vestigis, tampoc tenien cap record de la presència d’aquest recinte subterrani. Malgrat que a la zona encara queden dempeus diversos edificis centenaris, molts d’ells casetes d’una o dues plantes, bona part d’aquests estan actualment tapiats o ocupats perquè estan afectats com a part del projecte de reforma de la façana nord de la plaça de les Glòries. El planejament preveu l’enderroc de fins a tres illes de cases del carrer del Consell de Cent, entre Independència i Castillejos, que permetran guanyar prop de 26.400 metres quadrats de zona verda connectats al parc ja existent. En total, una vuitantena de finques on vivien mig centenar de famílies, de les quals ja només en queda una petita part que espera un reallotjament que hauria d’arribar en els pròxims mesos. La resta van acceptar les copioses indemnitzacions que els va oferir l’administració per expropiar els immobles erigits entorn dels antics Encants Vells.
Aquesta situació d’impàs abans de les demolicions -que van sortir a concurs el passat mes d’abril per uns dos milions d’euros i que haurien d’arrencar a finals d’aquest mateix any- ha deixat els edificis amb un aspecte decadent, com si el temps s’hagués aturat, contribuint a la degradació de la zona. De retruc, això també ha suposat que bona part dels testimonis o descendents que podien aportar llum a la història del refugi ara descobert han hagut d’abandonar les seves llars o els locals i comerços que regentaven. Per poder esbrinar una mica més sobre la trajectòria del búnquer només ens queda revisar la informació recopilada als arxius del Servei d’Arqueologia de Barcelona. Segons figura en els documents de Defensa Passiva recopilats per l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (AMCB), la ubicació d’aquest refugi encaixaria amb dos que fins ara no havien estat localitzats mai i dels quals només se’n tenia constància gràcies al llistat de recintes antiaeris que data del 16 de juliol de 1938 i que va ser publicat a l’Atles dels Refugis de la Guerra Civil espanyola a Barcelona.
L’opció més plausible és que les escales trobades formin part d’un dels accessos al número 313, un espai subterrani en forma de galeria que s’estenia sota el carrer de la Independència, entre els carrers del Consell de Cent i d’Aragó. Aquest búnquer tenia una capacitat per a 720 persones, havia estat finançat amb subvencions públiques i comptava amb tres boques revestides i amb esglaons. Presentava una longitud de 200 metres lineals, revestits en 135 metres a una profunditat de 10 metres, i tenia una amplada de galeria d’1,50 metre i una alçada de 2 metres, ocupant una superfície total de 300 metres quadrats. Ara bé, també podria tractar-se del número 445, un refugi en forma de galeria també inventariat en el llistat del 1938 que s’estenia sota el carrer del Dos de Maig, molt a prop de la confluència amb Consell de Cent. Les diferents intervencions i obres que s’han dut a terme al llarg dels anys a la zona, com el desmantellament dels antics Encants Vells o la reurbanització de la plaça de les Glòries, no havien permès localitzar fins ara cap vestigi del recinte subterrani, que també s’hauria finançat a través d’ajudes públiques.
Un bocí d’història integrat en el nou parc verd
A l’espera de saber si es tracta d’un d’aquests dos refugis anotats o bé d’un tercer del qual encara no se’n tenia constància, ja que molta documentació sobre aquests búnquers es va destruir amb l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat, des de l’Associació de Veïns del Clot veuen la troballa com una oportunitat de mantenir un bocí de la història de la zona com a part del nou parc verd que s’ha d’obrir a la façana nord de la plaça de les Glòries. Consideren que si l’espai està en bon estat de conservació es podria integrar dins el projecte per fer-lo visitable per a la ciutadania com també es pretenen fer amb la recuperació d’algun dels trams del traçat de l’antic Rec Comtal, que discorre en diagonal per sota de les finques afectades i pendents d’enderroc.
