La Torre de la Sagrera, que aviat s’obrirà al públic després de la seva rehabilitació i museïtzació, ha donat una sorpresa. El Servei d’Arqueologia de Barcelona i l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya estan tractant una sola de cautxú de més de 80 anys, la primera vegada que es troba aquest material arqueològic. De fet, podria ser d’alguna persona que va buscar protecció al refugi durant els atacs aeris de la Guerra Civil. Es desconeix a qui va pertànyer ni el tipus exacte de calçat, encara que pel material i el disseny potser podria tractar-se d’una espardenya. Per al Servei municipal d’Arqueologia es tracta d’un objecte singular, perquè la primera vegada que es troba aquest material arqueològic i el procediment de conservació ha suposat tot un desafiament.
Assessorament extern per a la seva conservació
Segons ha informat l’Ajuntament de Barcelona, s’ha comptat amb l’assessorament de l’Institut Canadenc de Conservació, referent en aquest àmbit en materials contemporanis, a més de contactar amb la restauradora francesa especialitzada en plàstics Sylvie Ramel. En opinió dels experts, és clau poder saber si el cautxú era natural o sintètic perquè el tractament de conservació és diferent en funció d’un tipus o altre. Per aquest motiu, es va enviar una mostra a l’Institut Químic de Sarrià per a la seva anàlisi i va determinar que molt probablement es tractaria de cautxú natural, tenint en compte també l’època de l’objecte, de més de 80 anys.
“Quan arriba una peça de caràcter orgànic el pas previ és assegurar-nos la seva desinfecció. L’anòxia es va introduir per substituir productes químics tòxics que abans eren imprescindibles per acomplir aquesta tasca”, apunta Rosa Rocabayera, biòloga i professora de ciències i tecnologia de l’escola encarregada d’aquesta intervenció, qui destaca la tasca en aquest camp de la pionera Nieves Valentín Rodrigo, de l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya.
El procediment de conservació triat és l’anòxia, que compleix una doble funció: conservar objectes a llarg termini tot i que no tinguin microorganismes i evitar que es deteriorin les peces del voltant. Per tant, és una tècnica bona per a la conservació preventiva de les peces. “En arqueologia, resulta bastant inusual que es conservi aquesta sola de cautxú per la mateixa naturalesa del material perquè l’orgànic és molt estrany i extraordinari. En aquest sentit, pensem més en altres materials com ceràmiques, vidres o metalls”, afegeix Joan Escudé, secretari de l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya.
1 
