La Torre de Telecomunicacions de Montjuïc, que popularment té molts altres noms –Torre de Calatrava, Torre de Telefónica, Torre de Montjuïc…–, és una icona de l’anella olímpica. Els seus 136 metres i la seva silueta il·lustre, molt estètica, obra de l’arquitecte valencià Santiago Calatrava, forma part de l’imaginari col·lectiu de la ciutat. La torre té components poc coneguts, homenatges a catalans il·lustres com Antoni Gaudí, però sobretot té un ús menys conegut. La Torre de Montjuïc és alhora un gran rellotge de sorra.
La torre té 130 és coronada per un element semicircular que allotja les instal·lacions tècniques i un pal vertical suspès en l’aire. La seva enorme silueta blanca i corba recorda un atleta sostenint la torxa olímpica i es pot veure des de molts punts de la ciutat. És aquesta forma peculiar que li atorga aquesta funció extra. La torre també està dissenyada per projectar l’ombra de la seva agulla central sobre la plaça d’Europa, el que la converteix en un enorme rellotge de sol. La inclinació del fust coincideix amb l’angle del solstici d’estiu a Barcelona, de manera que l’ombra que projecta sobre la plataforma circular de la plaça forma aquest rellotge solar.

Homenatge a Gaudí
L’altre gran secret –més conegut, certament– és l’homenatge gaudinià que té la torre. La construcció està feta d’acer i sobre una base que dona pas a un trencadís, la qual cosa s’interpreta com una clicada d’ullet al principal referent del modernisme català, Antoni Gaudí, amb desenes de construccions a Barcelona que són un reclam turístic. La torre va adaptar-se als temps amb un disseny diferent, de construcció inclinada, que va crear tendència després dels Jocs Olímpics.
