La recuperació de la capella gitana de la Model ha estat ben bé un miracle. Des del 1998, quan l’aleshores consellera de Justícia, Núria de Gispert, va acordar amb el director de la presó tapar completament les pintures al·legant motius d’higiene, i durant gairebé tres dècades, l’estat de conservació de l’obra que el dibuixant, poeta i activista Helios Gómez va pintar a mitjans del segle passat a la primera de les cel·les destinades als presos condemnats a mort ha estat una verdadera incògnita. De fet, es va arribar inclús a dir que les escenes havien desaparegut completament i que sota la capa de pintura no en quedava ni rastre. Amb aquest escenari gens prometedor es van posar a treballar els tècnics del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya (CRBMC) a finals del 2024 per provar d’obrar aquesta gesta extraordinària.
El primer bri d’esperança va arribar amb les prospeccions i anàlisis preliminars, que van determinar que sí que hi havia pintura sota les capes aplicades posteriorment i que es podia arribar fins a la traça original. Ara bé, l’equip encapçalat pel restaurador Pere Rovira no s’esperava poder recuperar en tan bon estat l’obra dibuixada fa vuit dècades i tapada durant gairebé tres. En una roda de premsa celebra dimecres des de la Model, la directora del CRBMC, Mireia Mestres, reconeixia que aquesta segona fase sobre el terreny havia estat un procés “lentíssim” i molt més dificultós del que esperaven inicialment, requerint la utilització de diverses tècniques com l’aplicació de dissolvents aquosos per poder retirar de manera quirúrgica cada mil·límetre de pintura sobrant. El resultat, però, ha estat magnífic, ja que s’ha pogut recuperar pràcticament la totalitat de la imatge de la verge amb el nen Jesús sostenint un molinet de vent i diversos dels companys de presó de Gómez caracteritzats als seus peus.
Un sostre inèdit amb relleu inesperat
Malgrat l’extraordinari estat de conservació de l’escena, aquesta no va ser la gran sorpresa que van emportar-se els restauradors durant aquest procés que s’ha allargat prop de sis mesos. Quan van començar a treure les capes que cobrien el sostre van trobar-se amb una part de l’obra de Gómez que fins ara era desconeguda. A l’espai central de la cel·la, va aparèixer un cercle celestial en color groc i blanquinós amb una creu al mig i dues imatges de raïm i blat a banda i banda. Encerclant aquesta imatge, un cel blau que canvia la seva tonalitat a mesura descendeix fins al terra de l’habitació on destaquen unes estrelles que tenen una brillantor peculiar. Fins ara no es tenia constància ni cap testimoni gràfic d’aquest cel estrellat coronat pel cercle celestial, però tampoc de la intrahistòria que amaguen aquests estels.
Es dona la circumstància que les estrelles no van ser pintades, sinó que van ser enganxades a tall de collage per l’artista. Concretament, Gómez va utilitzar l’embolcall de paper d’estany de les xocolatines que les famílies portaven als presos per retallar aquests cossos celestes. Els mateixos interns entregaven els papers al pintor un cop s’havien acabat el dolç perquè pogués continuar amb l’obra i així dotar de més lluentor l’oratori que li havia encarregat decorar el sacerdot del centre, el mercedari Bienvenido Lahoz.
3 
