Quan ja era un arquitecte consagrat, Antoni Gaudí va projectar la Casa Milà, coneguda popularment com a La Pedrera, entre els anys 1906-1912. Situada a la confluència del passeig de Gràcia amb el carrer de Provença, és considerat com un dels edificis més “singulars” de l’arquitecte que “trenca” amb la fesomia dels voltants, diu el web de Patrimoni de la Generalitat.
Més enllà de la majestuositat i seva la importància patrimonial, la construcció de La Pedrera amaga algunes històries que no tothom coneix. Una de les més curioses és el pilar il·legal que sobresurt a la vorera del passeig de Gràcia i que no està alineat amb la resta de columnes ni amb els immobles adjacents i que vulnerava la normativa urbanística de Barcelona de principis del segle XX. És conegut amb el nom de pilar Pota d’elefant.
El desembre del 1907, l’Ajuntament va inspeccionar i va aturar les obres de La Pedrera. La intenció dels tècnics municipals era que Gaudí corregís la il·legalitat urbanística, però la resposta de l’arquitecte va ser que si l’obligaven a rectificar posaria una placa en la qual es recordaria que la columna s’havia retallat per ordre de l’Ajuntament, va explicar a finals de novembre, el periodista Xavi Casinos en un article a La Vanguardia.
Indult i multa
Es pot entendre que el pilar va ser un acte de rebel·lia de Gaudí a les normes urbanístiques de l’època. De fet, no va ser l’únic. L’arquitecte tampoc va respectar l’alçada màxima ni la volumetria, la qual cosa va fer que les golfes i el terrat de la Casa Milà també fossin considerades irregulars.
El conflicte es va resoldre a finals del 1909. L’Ajuntament va reconèixer el caràcter monumental i artístic de la Casa Milà. La conclusió va ser que l’edifici va ser indultat i no feia falta que complís estrictament amb la normativa urbanística. Tot i això, el consistori va sancionar la propietat de l’immoble, la família Milà, amb una multa elevada, unes 100.000 pessetes.
Sis plantes, golfes i terrat
Patrimoni de la Generalitat detalla que la Casa Milà es va construir al voltant de dos patis interiors amb soterrani, planta baixa, quatre pisos, golfes i terrat. Van ser els barcelonins qui van batejar l’edifici com La Pedrera, en referència a la pedra blanca i cremosa que provenia de les pedreres del Garraf i Vilafranca del Penedès.
Un terrat amb set xemeneies
La Pedrera disposava de 20 habitatges que es van llogar a partir de l’any 1912 a famílies benestants, amb els Milà instal·lats a la planta noble. Gaudí va crear “habitatges en moviment”, perquè cadascun pogués tenir una distribució pròpia segons cada inquilí, subratlla la Generalitat.
Amb una estructura feta a base de maó, ferro i pilars de pedra, Gaudí va coronar l’edifici amb un terrat en el qual destaquen set xemeneies, recobertes de calç, vidre i trencadís blanc que escenifiquen set guerrers mitològics que vigilen la ciutat.
