Les obres de la via Laietana han tret a la llum restes d’un antic monestir de monges del segle XIII que hi havia al carrer de Jonqueres: Santa Maria de Jonqueres. Aquestes restes desapareixeran perquè segons fonts municipals citades per Betevé no són importants. Les restes són fonaments i canalitzacions del monestir. El Servei d’Arqueologia de Barcelona ha dit, segons informa la cadena municipal, que les troballes són fonaments i, per tant, no tenen cap valor patrimonial.
El monestir va néixer quan les monges de la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres van deixar la seva ubicació original a Sabadell i es van instal·lar en aquest punt de Barcelona en el 1292. La congregació es va dissoldre el 1810 i, en conseqüència, van marxar del monestir. L’edifici, però, no va desaparèixer. Uns anys després es va traslladar pedra a pedra al carrer Aragó, i actualment és part de l’església de la Concepció, situada a la Dreta de l’Eixample.
La història del monestir
El doctor en història i membre numerari de l’IEC Francesc Fontbona ha explicat a Betevé que es tracta d’un monestir que la congregació de religioses va ordenar construir a partir del 1293. Assegura que aquestes monges, provinents del Vallès, s’hi van estar fins a l’any 1810. Segons Fontbona va ser llavors quan les tropes napoleòniques —que tenien per objectiu evangelitzar la societat— les van fer fora. L’historiador afirma que el monestir va tenir diferents usos, com una presó o un hospital militar.
L’últim ús que se li va donar a l’espai —situat entre la plaça d’Urquinaona, la via Laietana i el carrer de Jonqueres— va ser una parròquia. Quan aquesta es va haver d’enderrocar per motius urbanístics es va traslladar pedra per pedra al carrer d’Aragó. Fontbona explica que es van traslladar l’església i el claustre i que això implica que les restes trobades ara pertanyen al convent on vivien les monges.
