La remodelació del Mercat de l’Abaceria ha engegat sense sorpreses. L’Ajuntament ja sabia que al subsol de l’obra hi havia restes de l’antiga fàbrica Puigmartí, del segle XIX. I aquestes no han trigat a aflorar. Enmig de màquines que no s’aturen apareix un conjunt pedregós, calcinat per espais i amb restes de fusta socarrimada. Aquest és el llegat que queda de la nau principal d’una fàbrica coneguda popularment com a Vapor Nou, d’uns 1.200 metres quadrats i destinada a la fabricació de cotó. Després dels primers treballs, els arqueòlegs acabaran d’excavar la nau central i els exteriors, on hi havia el pati de la fàbrica, per documentar-lo. Malgrat tot, l’equip d’arqueologia de l’Ajuntament assegura que en cap cas aquests treballs endarreriran la construcció del nou mercat.
La fàbrica Puigmartí era de les més destacades de la ciutat. L’any 1852 disposava de 120 teleres, el 1861 rep la visita il·lustre de la reina Isabel II i el 1876 un incendi l’acaba arrasant. Segle i mig més tard, el sòl de la nau encara conserva part d’aquell llegat. La base de la fusta que subjectava les màquines, totes elles negres, calcinades, són encara visibles. I algunes zones del terra més ennegrides recorden que aquell espai es va cremar. En un lateral, amb molta claredat, també s’observa una canalització de recollida de fluvials. El que per ara no ha aparegut és rastre del mobiliari de la fàbrica, la qual cosa fa pensar que algú, possiblement els mateixos propietaris, va netejar l’espai quan aquest va quedar inutilitzat. “Si l’incendi hagués destruït tot el mobiliari, l’entorn encara hauria quedat més carbonitzat”, expliquen des de l’excavació.
Sense rastre d’un possible subterrani
La nau central de la fàbrica ocupava l’espai del mercat i part dels blocs de pisos que l’envolten. En tot cas, l’equip d’arqueòlegs no disposa de cap plànol antic que n’asseguri l’estructura exacta ni si hi havia altres espais més enllà de la nau. La directora de la intervenció, Patrícia Pinyol, detalla que un cop acabin d’excavar el terra podran saber si hi havia “cap mena de soterrani o similar” a sota. Per ara, els arqueòlegs no han trobat cap escala que pugui dur a un hipotètic soterrani, però Pinyol no descara que pugui aparèixer “més endavant”.
L’arqueòlega remarca que els treballs encara estan a la primera fase. Un cop s’acabi d’excavar, l’equip farà una foto zenital –des de dalt– de la nau, es netejarà les restes més importants per fer un inventari i una memòria “d’accés públic” per a la Generalitat de Catalunya, l’organisme encarregat de guardar la memòria arqueològica del país. L’equip no creu que aparegui grans sorpreses durant l’excavació, malgrat que mai es pot descartar. Sigui com sigui, Laia Macià, tècnica del Servei d’Arqueologia de Barcelona, assegura que els treballs s’estan coordinant amb la constructora. “Ens van contactar quan van decidir fer el Mercat de l’Abaceria i ens reunim amb ells cada setmana”, explica. En aquest sentit, els arqueòlegs mantenen que, els darrers anys, la coordinació entre tècnics i constructores ha millorat molt.
El nou mercat pren forma després d’anys de retard
El mercat de l’Abaceria de Gràcia es va estrenar l’any 1892 per ordenar l’activitat dels pagesos que anaven a la plaça de la Revolució. La reforma del mercat és una reivindicació gairebé històrica del veïnat de Gràcia, que durant anys ha vist com el solar del mercat es degradava a l’espera del vistiplau definitiu per començar les obres. Segons les previsions de l’Ajuntament, la nova infraestructura serà una realitat el tercer trimestre de 2025, augmentarà uns 1.500 metres quadrats el verd públic del barri i recuperarà la “imatge noble” de la coberta. El projecte nou tampoc ha estat absent de polèmica, després que l’Ajuntament denegués les últimes al·legacions veïnals, que reclamaven més verd.
