Ho avançava fa unes setmanes el TOT Barcelona. L’antic Palau del Cinema, a la Via Laietana, 53, ultima la seva recuperació. Després de més de dues dècades amb l’equipament tancat, el despatx d’arquitectes d’en Damián Ribas està a punt d’acabar la reforma d’aquest edifici històric de la ciutat. “En uns dos mesos estarà acabada”, explica l’arquitecte al TOT Barcelona. La feina ha estat llarga, més de tres anys, però la façana icònica de la sala, propietat del grup Balañá ja llueix en un carrer en renovació que torna a agafar embranzida econòmica. Precisament, rehabilitar la façana, inspirant-se en la remodelació històrica de José María Segarra del 1949, retirar la coberta de fibrociment i generar un interior d’illa són alguns dels trets principals de la reforma.
El Palau del Cinema esdevindrà un edifici d’oficines amb una planta baixa, l’antiga platea de l’equipament, per a usos comercials. Tal com detalla Ribas, la reforma ha suposat crear quatre plantes d’oficines -d’uns 390 m² cadascuna- i un local comercial a peu de carrer d’entre 1.700 i 1.800 m². En total, la superfície construïda és de més de 3.300 m². L’ideal per a l’arquitecte és que l’immoble es convertís en la seu corporativa d’alguna empresa, però serà la immobiliària Verpe -del grup Balañá- qui decidirà com es comercialitza l’edifici.
Retirada de la coberta de fibrociment
De la rehabilitació de la façana, l’arquitecte destaca que es van trobar la pedra artificial de la qual estava feta amb molt bon estat. Aquesta pedra artificial és present en motllures, arcs, cornises… i els arquitectes l’han recuperada mitjançant una neteja i una aplicació de veladures que ha executat una empresa especialitzada en restauració de façanes de Barcelona, sota les directrius de Patrimoni i d’acord amb en Ribas. La resta de façana era un estuc, que també s’ha intentat recuperar en el seu estat original. “El cromatisme, tant de la façana com de les fusteries i les baranes, ha estat acordat també amb Patrimoni, sempre amb la intenció de buscar retornar la façana a l’estat original del 1949 de l’arquitecte Segarra”, detalla una de les arquitectes de l’equip, l’Ariadna Blanch. La imatge superior és l’alçat del projecte cedit al TOT pels arquitectes. En l’obra s’han produït alguns canvis, que s’han decidit amb Patrimoni de l’Ajuntament i amb el districte de Ciutat Vella. La feina ha estat especialment més feixuga a la planta baixa, on la façana havia patit més canvis respecte a l’original.
D’altra banda, la remodelació de l’immoble incorpora un interior d’illa amb arbrat, entre el carrer de les Moles i la Via Laietana, que “dona llum i salubritat”, diu Ribas, un arquitecte amb una llarga trajectòria i projectes tan importants com l’edifici Foment de Barcelona (amb Francisco Ribas) i el Circuit de Catalunya (amb Francisco Ribas i Joan Ovejero). El 60% de l’interior serà coberta (no transitable) i la resta serà només d’ús per al nou edifici, però tots els immobles que miren a l’interior d’illa gaudiran que s’hagi enderrocat la coberta del cine que ocupava quatre plantes i era de fibrociment.
Una façana protegida
La història de l’edifici com a cinema es remunta al 31 de març del 1923. Aquell dia va obrir el Pathé Palace, que es va estrenar amb un programa doble Florian da en el blanco y La mujer del faraón. Ribas explica que des de llavors en l’edifici s’han fet intervencions diverses, una de les quals va ser la de Segarra. La façana de l’antic Palau del Cinema està protegida amb el nivell C –bé d’interès urbanístic– i tot s’ha fet acordat amb Patrimoni de l’Ajuntament, afirma l’arquitecte.
Els inicis de l’edifici, però, es remunten al 1918. Aquell any, l’actriu Elena Jordi, reina del vodevil del Paral·lel, va pagar mig milió de pessetes per un solar de la Via Laietana, que llavors era el carrer de Bilbao, explica el blog Històries de Barcelona. La intèrpret volia fer un teatre. Es va posar la primera pedra, però mai es va acabar de construir, segurament, per motius econòmics, i Jordi va vendre la parcel·la a la distribuïdora i exhibidora de cinema Vilaseca i Ledesma, que va aixecar en aquest emplaçament una gran sala de cinema, el Pathé Palace, amb prop de 1.800 butaques. Amb els anys, Vilaseca i Ledesma es van associar amb altres empresaris del sector i van fundar Cinematográfica Nacional Española (Cinaes). Les oficines es van instal·lar al Pathé Palace, la qual cosa va fer que l’any 1929 l’arquitecte Eusebi Bona -autor de la remodelació del Palau Reial de Pedralbes, juntament amb Francesc Nebot, i de l’edifici La Unión i el Fénix del passeig de Gràcia- fes un reforma “afegint-hi una planta i un capçal, avui desaparegut, amb una gran una quadriga, que era el logotip de Cinaes”, detalla Històries de Barcelona.
La societat empresarial es va dissoldre el 1935. Durant la Guerra Civil, el cinema va ser col·lectivitzat per la CNT i va reobrir com a sala de projeccions el juny del 1940. El franquisme va obligar a canviar el nom de Pathé Palace pel de Palacio del Cinema -de fet, és el que va tenir fins que va tancar, ja que mai es va catalanitzar-. En plena postguerra va ser quan es va fer la reforma de Segarra esmentada per l’arquitecte Damián Ribas, que va incloure aixecar una remunta i eliminar el capsal de Cinaes.
Un incendi va destruir el cinema el 1961
Els anys posteriors, la història del cinema va estar marcada per l’incendi del 31 de març del 1961. El foc va destruir tot el cinema, però a la façana no li va passar res. La remodelació es va fer molt ràpidament i el cinema va reobrir el 20 d’octubre del 1962. Des del 1977 fins que va tancar, el novembre del 2001, el Palau del Cinema va formar part del grup Balañá. El gener del 2011, el cinema va ser ocupat durant els dies previs a una vaga general, i el juny del 2013, centenars de persones van entrar-hi per fer-hi una projecció de Ciutat morta, el documental sobre el cas del 4F. Pel camí, ha quedat la intenció de Balañá de convertir el Palau del Cinema en unes multisales. Durant anys, sobre la façana es van anunciar que es farien els multicines Laietana, amb nou sales.
