Una part dels orígens del Laberint d’Horta ha aflorat durant els treballs de restauració del parc, L’actuació per posar al dia aquesta zona verda han deixat al descobert els fonaments del laberint i del seu sistema de reg original, dissenyat al segle XVIII. Les tasques dirigides per l’equip dels arqueòlegs Joan Llaberia i Òscar Varas (ABANS Serveis Culturals) han permès documentar les restes, que han estat protegides abans de quedar novament enterrades per poder garantir la continuïtat de les obres. La previsió és que l’actuació culmini el març del 2026 amb la plantació de 2.211 xiprers que recuperaran el quilòmetre i mig de recorregut.
Les indagacions dels arqueòlegs han permès confirmar que el reg del laberint es feia per inundació, amb l’entrada d’aigua localitzada a l’angle est i un sistema de distribuïdors i canalitzacions que comunicaven els parterres. El desnivell natural del terreny (2,37 metres) permetia que l’aigua avancés fins a la sortida al sector sud. En total, s’han documentat 57 trams de canalitzacions, moltes de les quals mantenen encara la seva fisonomia original, tot i les reformes puntuals de principis del segle XX. A la zona oest també s’ha identificat una mina que recollia l’aigua sobrant per conduir-la cap a l’antic safareig, conegut com ‘El safareig dels peixos’.
Amb aquestes troballes, es ratifiquen les hipòtesis que dibuixaven els plànols originals de l’enginyer italià Domenico Bagutti, i s’aporten noves dades sobre l’ús de l’aigua i l’organització de l’espai en el moment de la seva concepció.
Uns jardins del 1791 que podrien convertir-se en un BCIN
Cal recordar que el parc del Laberint d’Horta és un conjunt de jardins de 54 hectàrees creats a partir de 1791 per encàrrec del marquès de Llupià, de Poal i d’Alfarràs, Joan Antoni Desvalls. El projecte va comptar amb la participació del jardiner francès Devalet, el mestre d’obres català Jaume Valls i l’enginyer italià Domenico Bagutti. La família Desvalls va mantenir-ne la propietat fins als anys setanta del segle XX, quan l’Ajuntament de Barcelona va assumir-ne la gestió. El parc es va obrir al públic el 1971, i l’any 1994 es va restaurar en profunditat per convertir-se en un jardí museu. Actualment, està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i està en procés de ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).
