Düsseldorf (Alemanya), 14 de setembre del 2024. La subhasta d’un quadre atreu l’atenció d’alguns especialistes en el mercat de l’art com Javier Moreno. La peça es presenta com un estudi preparatori de l’obra Coronación de la Virgen, un dels clàssics del pintor Doménikos Theotokópoulos, més conegut pel sobrenom del Greco. Consten almenys cinc versions diferents d’aquest llenç, la més coneguda de les quals data del 1592 i està exposada al Museu del Prado de Madrid. La casa de subhastes Hargesheimer de la ciutat alemanya indica en la descripció de la licitació que l’esbós prové del Taller del Greco i que durant un temps va pertànyer a la Col·lecció Carreras de Barcelona. Aquesta darrera dada fa aixecar les sospites d’altres entesos en el sector com la historiadora de l’art Beli Artigas, autora del blog Criticart, que ràpidament es posa en contacte tant amb Moreno com amb els responsables de la venda. La raó? La peça va sortir del mateix lloc que el polèmic pastel atribuït a Edgar Degas i venut per “error” per només 926 euros, de manera que podria tractar-se d’una falsificació.
De los 3.000 € a los 11.000 € sube en Düsseldorf esta “Coronación de la Virgen” (o/lienzo 100,x95 cms) circa 1.600, que se presentaba como un estudio preparatorio salido del Taller del Greco, y procedente de la Colección Carreras de Barcelona pic.twitter.com/qh5DYLjz8t
— Javier Moreno (@JMORENONYS) September 14, 2024
Des de la casa de subhastes dataven l’obra al voltant del 1600 i basaven les afirmacions sobre la seva procedència en una sèrie d’estudis antics. Un d’aquests és un catàleg de l’obra del Greco que es remunta als anys cinquanta i en el qual s’inclou una fotografia de la peça que pertany a l’Arxiu Mas de l’Institut Amatller d’Art Hispànic. Les comprovacions d’Artigas permeten confirmar que la imatge efectivament existeix. Tanmateix, la mateixa instantània ens dona una informació reveladora sobre la seva autenticitat: anotat en llapis sobre la fitxa de la fotografia s’indica que la pintura retratada és “falsa“. Això suposa que una de les fonts principals en les quals es basaven els responsables de la venda per refermar l’autenticitat del llenç ja el reconeix com una còpia no original i menys sortida del Taller del Greco, posant en dubte de pas la resta de la documentació aportada.
Aquest quadre procedeix de la Col.lecció Carreras….la mateixa q el suposat Degas venut a @TODOCOLECCION. A la foto q es conseva a l’Arxiu Mas ja anoten “fals🤦🏻♀️🤷🏻♀️ Quantes obres procedents d’aquesta cole deu haver en col.leccions particulars i museus? https://t.co/l4Ic3l6Kf3 https://t.co/lOLdM6SUu4 pic.twitter.com/FdYeO4hIa9
— Beli Artigas (@Criticartt) October 4, 2024
El crit d’alerta de la historiadora de l’art sembla que no va tenir l’efecte desitjat. Tal com figura a la pàgina web de la companyia Hargesheimer, aquest suposat estudi preparatori de Coronación de la Virgen es va acabar venent per 7.000 euros. Ara bé, alguna cosa estranya va passar amb la licitació, ja que la mateixa casa de subhastes de Düsseldorf va haver de tornar a treure a concurs l’obra uns mesos després tot i haver-se adjudicat inicialment per un preu superior als 11.000 euros, segons assenyala Moreno. El comprador es va acabar tirant enrere pels dubtes sobre l’autenticitat que presentava la peça? Va ser la mateixa casa la que va decidir aturar la subhasta fins que es pogués determinar la procedència real del quadre? És una incògnita. Sí que sabem, però, que la mateixa empresa alemanya ha treballat recentment amb almenys dos llenços més atribuïts a l’escola o al taller del Greco, un que es va vendre per 4.200 euros i un altre que encara està disponible per un preu de sortida de 30.000 euros. Cap provindria de la Col·lecció Carreras, de la qual sí que hi ha més peces fotografiades i inventariades a l’Arxiu Mas.
La nissaga dels Mas i una classificació problemàtica
Arran d’aquest cas destapat per Artigas, els responsables de l’Institut Amatller d’Art Hispànic es van adonar que l’Arxiu Mas està classificat d’una forma que podia induir a l’equívoc. Bona part del fons ve de l’antic Estudi de Fotografia A. Mas, fundat l’any 1901 per Adolf Mas (1860-1936). La proximitat d’aquest fotògraf amb els cercles artístics de l’època el van convertir en el retratista de referència de personalitats com l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch i li van atorgar una àmplia cartera de clients entre els quals l’Institut d’Estudis Catalans, la Junta de Museus de Barcelona o el Centre d’Estudis Històrics de Madrid. D’aquí que moltes de les instantànies conservades siguin d’obres d’art o edificis modernistes. Ara bé, en el mateix fons també hi ha imatges realitzades pel seu fill, Pelai Mas (1891-1954), qui des del 1916 treballava braç a braç amb el seu pare i l’encarregat de molts dels reportatges fotogràfics de confiscacions d’art dutes a terme durant els anys de la Guerra Civil, tal com precisa la historiadora de l’art. Aquesta circumstància fa que coincideixin en una mateixa categoria instantànies d’obres originals amb altres de reproduccions i falsificacions requisades per les autoritats.
És el cas, per exemple, d’aquesta Coronación de la Virgen, suposadament del Taller del Greco, o d’una variant de l’obra La Sagrada Familia del mateix autor, que figura a l’arxiu com a procedent de la Col·lecció Carreras i que també està marcada en llapis com a “falsa”. D’aquesta segona es desconeix el seu parador actual, però tot fa pensar que deu pertànyer actualment a un fons privat. El mateix supòsit seria aplicable en el cas del polèmic Degas, del qual se’n tenia constància a l’Arxiu Mas -tot i que la fotografia no apareix enlloc- precisament perquè va ser requisat per les autoritats republicanes el 1937 en un pis del barri de Gràcia. Concretament, al principal 2a del número 15 del carrer de la riera de Sant Miquel. Aquest domicili tenia com a inquilí precisament en Josep Carreras Obrador (1900-1964), el dibuixant i comerciant que dona nom a la col·lecció discutida i que, en acabar la guerra, va ser jutjat per apropiar-se d’obres i patrimoni que havia estat espoliat a particulars i amb el qual mercadejava.
Art ‘low cost’ per a la postguerra
Les principals sospites són que Carreras comandava una petita màfia dedicada a la compravenda i falsificació d’art. Ho feia de la mà de socis com el comerciant Francesc Marió Ricart, la persona que després del conflicte va reclamar el Degas requisat d’aquest pis gracienc i que el va vendre l’any 1940 a l’empresari i col·leccionista sabadellenc Joan Llonch Salas. Els descendents d’aquest serien precisament els que el posarien el pastel a subhasta 80 anys després per un preu de sortida d’un euro a través de la plataforma Todocolección. De la confiscació que va tenir lloc al domicili de la riera de Sant Miquel en van sortir diversos quadres d’autors com Velázquez, Picasso o el mateix el Greco. Cap dels quals peces originals, sinó reproduccions de no massa qualitat.
“Aquesta activitat s’ha d’entendre en un context de guerra i postguerra. Les famílies es troben amb les cases buides i les han de tornar a omplir. Per això, compren qualsevol cosa per decorar. Crec que els Llonch sabien el que estaven comprant perquè, si haguessin volgut, podrien haver-se fet amb un Degas original”, reflexiona Artigas, que manté que la peça en qüestió és falsa, una hipòtesi cada cop més sòlida i que inclús ha rebut la validació del Musée d’Orsay de París, un dels grans especialistes en l’obra del pintor impressionista francès. La historiadora de l’art creu que Carreras no era l’únic amb un negoci de compravenda de falsificacions i còpies que funcionava a Barcelona i situa les sospites sobre dues figures encara força enigmàtiques com les dels col·leccionistes d’art Lluís Quer i Eduard Schafer.
Pel que fa a Carreras, gràcies a la informació facilitada per alguns dels seus descendents s’han pogut recuperar fotografies antigues seves i inclús un quadre que va pintar i signar. La peça en qüestió és un retrat que va fer de la seva segona esposa -l’home va ser un dels primers a divorciar-se de l’Estat- Ángeles Ferrando (1926-2010), amb qui es portava 20 anys i tindria un fill el 1946, Joan Carreras. L’obra no destaca especialment per la seva execució, fet que fa sospitar els especialistes que ell no tenia grans dots com a pintor, tot i que potser sí com a copista. En tot cas, aquest llenç va quedar en propietat de la família fins als nostres temps pel seu valor sentimental i mai va ser venut.
No va passar el mateix amb l’obra Retrato de señora (marquesa de Sevigny), d’autor desconegut i que suposadament data del segle XIX. L’obra va ser donada pel mateix Carreras l’any 1943 al Museu del Prado, que encara la guarda com a part del seu fons. Les preguntes en aquest cas són inevitables. Estem parlant d’una falsificació o de la còpia d’un altre quadre? La seva procedència és il·lícita? Quantes peces més provinents d’aquesta discutida col·lecció hi ha repartides pel món?
