Els problemes estructurals de l’església de Sant Andreu no amenacen la reforma de la Capella dels Segadors, que hi fa frontera i també necessita una rentada de cara general. L’Arquebisbat i l’Ajuntament de Barcelona van acordar abans de l’estiu invertir 300.000 euros en la restauració d’aquest recinte històric, que el 1640 va originar la revolta pagesa que dona nom a l’himne de Catalunya. El tancament de l’església, per revisar-ne els fonaments, havia despertat dubtes al grup d’historiadors del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (CEII), que patien per si la fragilitat del temple gran canviava els plans a la capella. En tot cas, l’Ajuntament confirma al TOT Barcelona que el conveni ja està signat i, per tant, que la reforma tira endavant.
“És cert que estàvem a l’expectativa, a veure què passava, però finalment hem rebut un correu convocant-nos a una reunió a principis de novembre en què se’ns informarà de com està el projecte. Estem més tranquils, s’han dissipat els dubtes en saber que s’està movent la reforma”, explica, també al TOT, l’historiador i membre del CEII Jordi Petit. El veí de Sant Andreu recorda que hi ha subvencions demanades i partides econòmiques fixades per a la reforma de la capella i que si no s’executa “potser” s’haurien perdut.
El patiment d’aquests dies enrere tenia més a veure pel compromís de les institucions que per l’estat de l’església, ja que els fonaments de la capella són diferents dels d’església. A més, la capella, que es recolza en l’església, no suporta tant de pes com l’edifici gran. Per tant, els problemes del temple no haurien de ser un problema, si no fos perquè el districte i l’Arquebisbat són, juntament amb la Generalitat, els actors principals d’una futura reforma de l’església. “La partida econòmica per la capella està tancada, però si s’hagués de tornar per prioritzar el temple, que és el que dona servei a la comunitat, es podria fins i tot entendre”, comenta l’historiador amb la tranquil·litat, en tot cas, de saber que els plans no canviaran. “És important que la reforma pactada tiri endavant, perquè la capella ja està prou perjudicada”, conclou.
La reforma de la capella, en tres fases
Els 300.000 euros que l’Arquebisbat i l’Ajuntament destinaran a la capella permetran dur a terme la primera fase de la reforma, que és vital per a la supervivència del recinte històric. L’acord contempla la construcció d’una coberta que ha de permetre “consolidar” les runes. “La capella està malmesa sobretot per les inclemències climàtiques i cobrir-la és important. Pot ser amb una coberta de teules o de vidre, que és la nostra proposta. Fins ara ens hem mantingut al marge, perquè els arquitectes i el bisbat havien de fer números, però entenem que ara podrem opinar”, detalla Petit.
Un cop fet la coberta, serà el moment de la segona fase, que encara no s’ha acordat. Amb la capella consolidada, caldrà iniciar una excavació arqueològica per veure si hi ha més restes en el recinte. En tot cas, el CEII manté que el cost d’aquesta segona fase “no és tan elevat” com la construcció d’una coberta, fet que els il·lusiona. “Si no hi ha diners per a una excavació sencera, com a mal menor es podrien fer unes primeres intervencions, per tenir una idea de què hi ha a sota de l’església”, explica Petit.
La tercera i última fase, un cop el recinte estigui protegit dels efectes meteorològics i els arqueòlegs hagin fet la seva feina, consistirà a restaurar el que queda de l’edifici per convertir-lo en un espai habitable. A partir d’aquí, les idees sobre què hauria de ser la capella són vàries i el seu ús futur és una incògnita. En el fons, el final del camí encara queda lluny.
