El Parc de la Ciutadella és un dels llocs de la ciutat on es troben alguns edificis que són vistos diàriament per molts barcelonins, però també desconeguts per a molts altres. Un d’ells és el Museu Martorell, que aquesta setmana ha tornat a ser titular d’alguns diaris. La raó? Tal com va avançar El Periódico, la reobertura del museu, que s’està rehabilitant, es retardarà com a mínim fins al setembre, quan en principi estava previst que ho fes a principis del 2023. Els motius del retard són diversos. Destaquen un canvi de direcció i la manca de matèries primeres, causada per la guerra d’Ucraïna.
Aquest retard fa pensar amb tot el temps que aquest museu ha estat tancat i en la seva llarga història. Per una part, cal recordar que està en desús des del 2010 i que els seus orígens es remunten al 1879, quan es va començar a construir. El seu pare és l’arquitecte Antoni Rovira i el museu és d’estil neoclàssic. Des del primer moment, no va ser un edifici més del parc, sinó que va ser el primer que es va aixecar. Fins i tot, es pot dir que van començar les seves vides junts, ja que la Ciutadella es va inaugurar el 1881 i el Museu Martorell va obrir les portes el 1882.
La raó de ser
Una altra part interessant de l’origen d’aquest edifici, que és Bé d’Interès Local, és la seva raó de ser inicial. Es va construir per acollir les col·leccions de ciències naturals de l’arqueòleg i naturalista Francesc Martorell, qui les va donar a Barcelona per tal que es guardessin en un museu que va finançar. Uns anys després de la seva inauguració, el 1924, es va establir com a Museu de Geologia i l’any 2000 va començar a formar part de la xarxa de centres del Museu de Ciències Naturals, que inclou el Museu Blau i el Jardí Botànic de Montjuïc.
Després de més de 20 anys en desús, el projecte de l’Ajuntament vol tornar a obrir-lo al gran públic. El projecte s’emmarca en el Pla de ciència 2020-2023 i vol que el museu aculli una exposició permanent sobre la relació de l’ésser humà amb la natura i el Centre de Documentació del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. L’estructura de l’edifici es preservarà, perquè està catalogat com a patrimoni.
Un altre símbol del parc que ha estat any en estat de degradació és l’Hivernacle de la Ciutadella, d’estil modernista i fundat el 1888 amb motiu de l’Exposició Universal. Va romandre tancat des del 2009 fins que, fa un any van començar les obres de restauració. L’objectiu és resoldre problemes estructurals i garantir la continuïtat d’aquest espai patrimonial de 1.000 metres quadrats catalogat Bé Cultural d’Interès Nacional. La previsió era que les sobres s’acabin el pròxim mes de juliol.
En el districte d’Horta-Guinardó, van començar el passat desembre les obres de rehabilitació al Palau del Marquès d’Alfarràs, un emblemàtic edifici de 3.000 metres quadrats que està situat al parc del Laberint d’Horta, el parc més antic de Barcelona. El consistori és el propietari d’aquesta joia històrica des del 1971 i amb la reforma es vol recuperar el seu valor històric i arquitectònic. El palau també està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional i l’envolten diversos jardins.
