Barcelona podria perdre en les pròximes setmanes un dels últims pavellons comercials supervivents de l’exposició internacional del 1929. L’antic Pavelló de les Elèctriques sembla inexorablement abocat a l’enderroc després que l’Ajuntament procedís la setmana passada a precintar l’edifici ubicat a l’avinguda dels Montanyans de la muntanya de Montjuïc per risc d’esfondrament. La seva trajectòria gairebé centenària i l’avançat estat de degradació que presenta han obert un debat al barri del Poble-sec sobre la necessitat d’explorar totes les vies possibles per tal de preservar aquest recinte com un dels pocs vestigis que encara continua dempeus d’aquests espais d’inversió privada que es van construir durant la segona dècada del segle passat a la capital catalana.
Les credencials per les quals aquest pavelló aspira a poder seguir sumant anys d’història parteixen del seu origen com a seu de tres companyies elèctriques, que van utilitzar la finca com a escenari on es feien projeccions cinematogràfiques per explicar de manera didàctica tot el procés de producció i distribució de l’electricitat en el marc de l’exposició internacional del 1929. Un cop complerta aquesta funció, l’espai va set reconvertit en una escola durant la Guerra Civil i els anys posteriors per la manca d’equipaments per assumir la gran onada d’immigració que va haver d’absorbir la ciutat.
En la seva última etapa d’activitat, les instal·lacions van fer les funcions de seu de l’Institut Botànic de Montjuïc fins a l’any 2003, quan l’equipament va ser tancat i abandonat a la mercè del pas del temps, que n’ha agreujat durant aquestes dècades el seu estat de degradació.
Edifici sense fonaments i possible reconversió en equipament
“La majoria dels pavellons privats del 1929 es van fer sense fonaments. Els constructors no pagaven llicència d’obres i a canvi els edificis tenien dret a mantenir-se dempeus uns 15 anys. En general, no estaven fets per perdurar, però diferents casuístiques han fet que aquest resistís fins a l’actualitat”, explica Josep Guzmán, president del Centre de Recerca Històrica del Poble-sec (CERHISEC). Guzmán considera que l’equipament en si no té un gran interès artístic i arquitectònic que n’exigeixi la conservació i apunta que en casos com aquest el cost de voler preservar el recinte a vegades és gairebé el doble que el que s’invertiria a enderrocar-lo.
En la mateixa línia es pronuncia el president de l’Associació de Veïns del Poble-sec, Sergi Gázquez, que posa èmfasi en la necessitat de determinar fins a quin punt és viable salvar el pavelló de l’enderroc per reconvertir-lo en un espai polivalent per a les entitats de la zona, fent valdre el seu paper com a patrimoni de la ciutat. “Hem de ponderar molt bé el nivell de degradació de l’edifici perquè, si va a terra, ja no el podrem recuperar mai més. Al barri tenim una falta important d’espais i s’ha de valorar si seria més costós trobar un nou emplaçament o rehabilitar-ne aquest”, assenyala.
Una protecció patrimonial que no evitaria l’enderroc
Cal recordar que el Pavelló de les Elèctriques compta amb un nivell de protecció patrimonial com a Bé d’Interès Documental, un estatus que malgrat reconèixer la seva importància històrica no seria suficient per a evitar un eventual enderroc en cas que es presentés un estudi historicoarquitectònic que n’argumentés la necessitat, tal com sembla que està estudiant el consistori barceloní.
