Diu la família que gestiona la Torre Bellesguard que és un dels monuments “menys coneguts” de l’obra de l’arquitecte Antoni Gaudí. El mestre del modernisme va agafar aquest recinte, abandonat fins al 1900, per aixecar una mena de xalet estival que ara regna als peus del Tibidabo. L’edifici és una reinterpretació de l’estil gòtic i compte amb elements inèdits com un vitrall que, per Nadal, projecta un òcul perfecte entre les columnes del rebedor. Del teulat sobresurt un pinacle ben alt semblant a les que coronen la Sagrada Família. Símbol de modernisme i catalanitat, el pilar va subsistir a les urpes del franquisme.
El pinacle es culmina amb una creu de sis puntes, en honor la creu de la corona d’Aragó. Segons van explicar els gestors de l’espai al TOT Barcelona, quan va visitar el recinte a finals de l’any passat, l’estrella de la torre és només una de les moltes, desenes per no dir centenars, que hi ha repartides per la casa. L’estrella centra totes les mirades, que en qüestió de segons, això sí, queden atrapades pel colorit d’una senyera que fa d’acotxadora. La bandera catalana és visible des de diferents punts, fet que molestava el franquisme. El dictador va obligar a tapar-la i el pinacle es va pintar de gris. I de gris va mantenir-se fins a l’any 1985. La resiliència d’aquest pinacle ha permès, pràcticament mig segle després, que la senyera torni a lluir. Més ara després de la restauració que va afrontar l’espai l’any passat.
El centenari de Gaudí, punt d’inflexió de Bellesguard
La Torre Bellesguard és un dels símbols catalanistes més importants de Gaudí. No només per la resiliència de la senyera, sinó també per les picades d’ull que l’arquitecta va fer al rei Martí l’Humà, l’últim de la dinastia de Barcelona. El monarca va viure en aquest recinte, anys abans que Gaudí el reinterpretés, fet que va inspirar-lo. Ara, la Torre Bellesguard s’ha convertit en un museu. A poc a poc va fent passos, adaptant-se a la nova tessitura i reformant allò que té pendent. La idea és tenir-ho tot llest de cara al centenari de la mort de Gaudí, l’any 2026, per situar-se com atractiu turístic de primer ordre.
