Investigació arqueològica de primer nivell a Barcelona. Un equip multidisciplinar analitza des de l’any 2024 les restes trobades en vuit sepultures del segle XIV al Reial Monestir de Pedralbes, que corresponen a 25 individus, entre els quals, la reina Elisenda de Montcada. La novetat és que es fa amb tècniques arqueològiques, antropològiques i genètiques per primera vegada de manera integral al monestir, amb l’alicient de poder estudiar a fons la figura de la reina. De fet, la investigació, que s’allargarà fins al maig de 2027, qüestiona atribucions històriques consolidades, documenta reobertures i reutilitzacions de tombes i identifica noves pràctiques funeràries com els farcells tèxtils, les ofrenes vegetals i els rituals associats als enterraments. Els treballs han inclòs endoscòpies prèvies, obertura arqueològica, anàlisi de restes humanes i materials, i posterior restauració i reinhumació. Tot plegat s’emmarca en un projecte de recerca, restauració i conservació de les sepultures del període fundacional, una actuació iniciada a finals de 2024 en el marc de la commemoració dels 700 anys del cenobi (1326–2026).
Què s’ha trobat a la tomba
L’estudi del sepulcre de la reina fundadora confirma la presència de les seves restes dins d’una caixa de fusta medieval i aporta noves dades sobre el seu enterrament, la seva edat i les condicions de vida de la comunitat femenina del segle XIV. Un dels principals resultats és la revisió de les atribucions històriques de diverses tombes. En el cas de la reina Elisenda, ha permès estudiar per primera vegada de manera integral el seu sepulcre. S’hi han identificat les restes atribuïdes a la fundadora, dipositades en una caixa de fusta medieval, i evidències d’un enterrament amb indumentària austera, probablement vinculada a l’hàbit monàstic. L’anàlisi indica que es tracta d’una dona d’uns 70 anys, amb patologies associades a l’envelliment. Entre les troballes destaquen fragments tèxtils, inclòs un de seda amb oripell.
En alguns casos, com el sepulcre atribuït a Artau de Foces, no s’hi ha identificat cap individu masculí sinó dues dones i tres infants. A la tomba de Francesca Saportella, s’hi han documentat almenys nou individus de cronologies diverses, evidenciant reobertures i alteracions posteriors. Des del punt de vista bioantropològic, el conjunt analitzat mostra una majoria de dones adultes, algunes d’edat avançada per al context medieval, així com presència d’infants i adolescents. S’hi han identificat patologies osteoarticulars, possibles malalties metabòliques i lesions traumàtiques, que aporten informació sobre les condicions de vida i salut dins d’una comunitat femenina d’alt estatus.
El projecte està dirigit per Anna Castellano-Tresserra, directora del Reial Monestir de Santa Maria Pedralbes, i compta amb la participació de Josep Maria Vila com a responsable del projecte arqueològic, Javier Chillida en l’àmbit de la conservació preventiva i la restauració, i Carme Rissech en antropologia física
