Nyap a la Barceloneta. Un gran pàrquing de motos envaeix una part del conjunt escultòric de La rosa dels vents, situat al paviment de la plaça de Pau Vila, darrere del Palau de Mar. Tal com es pot veure en les imatges d’aquest article, les places per estacionar s’han instal·lat al bell mig de les lletres de ferro que formen part de l’obra de l’escultor alemany Lothar Baumgarten, construïda durant l’Olimpíada Cultural dels Jocs del 92.
L’escultura està formada pel nom dels vuit vents principals catalans escrits al terra de la mateixa plaça de Pau Vila i els voltants. Les lletres estan incrustades al paviment, són de ferro i cadascuna pot fer un metre de mida. Cert, que algunes de les lletres es van instal·lar el 1992 a la calçada i són trepitjades pels cotxes, però costa d’entendre que en ple segle XXI s’ubiqui un aparcament de motos -amb desenes de places- al bell mig d’una obra d’art.
A la Plaça Pau Vila hi ha l’escultura Rosa dels vents (Lothar Baumgarten, 1992) de lletres incrustades al terra, que, ves per on, té pintat un aparcament de motos al damunt. Fa poc van refer la distribució de places esquivant les lletres, però continua sent un nyap igualment pic.twitter.com/DMRQVSZiP9
— Arqcrític (@arqcritic) March 8, 2025
Denúncia a través de la xarxa X
El 8 de març, el perfil @Arqcrític (Arquitectura en estat crític) de la xarxa X denunciava que algunes de les lletres de l’escultura -concretament les dels vents Tramuntana i Migjorn– tenen pintades al damunt un aparcament de motos. Segons Arqcrític, fa poc es va refer la distribució de places, esquivant les lletres, “però continua sent un nyap igualment”.
La plaça de Pau Vila, on es troba l’aparcament, forma part del Port Vell, que la promociona al seu web com un espai per a publicitat estàtica o exposicions. Fonts del Port de Barcelona expliquen al TOT Barcelona que el pàrquing es va canviar fa uns sis mesos “respectant les lletres de l’escultura”. Des del districte de Ciutat Vella, no s’ha comentat res de la situació en tractar-se d’un àmbit portuari. Tampoc des de l’àrea de Patrimoni municipal s’havia fet arribar en el moment de la publicació d’aquest article una valoració sobre el nyap urbanístic.
Des de l’Associació de Veïns de la Barceloneta, concreten que aquest aparcament fa un any aproximadament que es va instal·lar. L’entitat defensa que hauria estat millor que la plaça hagués tingut un “ús social” per a esdeveniments i activitats del barri i troba “inadequat” que es trepitgi un element urbanístic-artístic.
Els noms dels vuit vents principals catalans escrits al paviment
Els noms dels vents que formen part de l’escultura són, a més de la Tramuntana i el Migjorn, el Mestral, el Llevant, el Gregal, el Ponent, el Garbí i el Xaloc. Part de la gràcia de l’obra d’art urbà és que costa trobar els noms dels vents, ja que estan molt dispersos, i es llegeixen segons la direcció del mateix vent, recull el blog de Claudi Mans, catedràtic jubilat i professor emèrit d’Enginyeria Química de la Universitat de Barcelona.
El projecte de Baumgarten forma part d’una creació artística més àmplia. Inspirada en el poema Veles e Vents, d’Ausiàs Marc, es va inaugurar el 21 de juliol del 1992, pocs dies abans de l’inici dels Jocs Olímpics. És una de peces de Configuracions urbanes, una exposició d’art urbà amb vuit escultures repartides pels barris de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera i la Barceloneta, i inclou també el Port Vell. Les altres obres són: L’estel ferit, de Rebecca Horn, morta el setembre de l’any passat; Balança romana, de Jannis Kounellis, i Crescendo appare, de Mario Merz. També inclou Una habitació on sempre plou, Juan Muñoz; Born, de Jaume Plensa; Quatre falques, d’Ulrich Rückriem, i Deuce Coop, de James Turrell. En aquest projecte, dirigit per la historiadora de l’art i crítica d’art Glòria Moure, hi van participar sis artistes estrangers, un madrileny i un català, detalla la Viquipèdia.
L’abandonament del patrimoni dels Jocs Olímpics
La ubicació de l’aparcament al bell mig d’una obra d’art de l’època olímpica no és l’únic cas de deixadesa que es té amb el patrimoni del 92. De fet, a la ciutat, hi ha casos força més greus. Aquest dilluns, el TOT Barcelona informava que el vandalisme i els robatoris han deixat sense escultures moltes de les vuit fonts ornamentals projectades per Òscar Tusquets i Carlos Díaz i esculpides per Juan Bordes. Només a Montjuïc, sobreviuen tres dels pedestals a l’espera que es reposin les figures. Per exemple, una d’aquestes escultures, Llançament, situada en una esplanada de l’avinguda de l’Estadi, va ser robada i trossejada. Els Mossos els van recuperar el 2020 i els va entregar a l’Ajuntament. Però cinc anys després, l’obra no s’ha reposat i a Montjuïc només hi queda el peveter nu.
També la plaça dels Campions, al barri de la Vila Olímpica, fa anys que està totalment abandonada i ara la intenció de l’Ajuntament és repensar-la a fons perquè és “un cul-de-sac”, va dir el regidor d’Esports David Escudé. Situada al parc del Port Olímpic entre els carrers de l’Arquitecte Sert, Frederic Mompou i Salvador Espriu, la plaça va ser dissenyada pels arquitectes Oriol Bohigas, David Mackay i Josep Martorell. En un primer moment, a la part de sota, es van col·locar 257 plaques de bronze amb el nom dels campions olímpics, la prova en la qual van participar i el país dels medallistes, mentre que a la part de dalt, a tocar de la pèrgola, es van posar una desena d’empremtes d’esportistes de llegenda. Amb els anys, l’espai ha patit robatoris i vandalisme i presenta un estat de degradació important.
A més, el febrer del 2024, l’Ajuntament va retirar els pals de les banderes olímpiques instal·lats pels jocs del 92 al parc del Port Olímpic. Fonts municipals van explicar llavors que les astes s’havien tret “per seguretat”, perquè hi havia risc de caiguda o trencament.
El club de tenis del Vall d’Hebron, molt deixat
Fins i tot, una instal·lació olímpica del 92, el Centre Municipal de Tenis del Vall d’Hebron, on es va jugar la competició tenística, presenta un estat molt deixat, amb nombrosos desperfectes i manca de manteniment, a l’espera que es faci una reforma integral. Aquest fet, entre altres, va motivar a principis d’aquest any la revolta per part d’uns 300 socis del club.
