L’arquitectura serà la gran protagonista de l’agenda cultural barcelonina aquest cap de setmana. El festival 48h Open House torna a la capital catalana amb la seva 17a edició, que obrirà al públic enguany un total de 217 edificis, entre els quals 63 espais fins ara inèdits que s’estrenen en aquesta iniciativa de portes obertes. Totes les visites són gratuïtes i en la gran majoria de casos s’hi pot accedir sense inscripció prèvia, fet que és probable que generi cues importants en alguns dels immobles més sol·licitats.
Des del TOT Barcelona us proposem visitar dos dels edificis que s’estrenen aquest 2026 al festival. Es tracta de recintes ubicats en punts diametralment oposats de la capital catalana, d’èpoques molt diferents, però que s’han convertit en dos dels grans reclams d’aquesta edició del certamen. Parlem de la seu de la Universitat CEU Abat Oliba (CEU UAO) i de la Llotja de Mar.
Universitat Abat Oliba
El primer d’aquests edificis forma part del Campus Bellesguard de la Universitat CEU Abat Oliba (CEU UAO), constituïda com a institució privada el 2003. El recinte està ubicat en uns terrenys del districte de Sarrià – Sant Gervasi que durant el segle XV van pertànyer a la cort del rei Martí I l’Humà i que encara avui conserven un conjunt arquitectònic de notable interès patrimonial. Entre els diferents espais destacats, trobem l’actual Aula Magna, situada a l’antiga església de les Oblates del Santíssim Redemptor, projectada per Bernardí Martorell i construïda l’any 1925. El temple, de nau única, combina influències modernistes, neogòtiques i neomudèjars, en un llenguatge molt vinculat a l’obra de Gaudí, de qui Martorell va ser deixeble.
Llotja de Mar
El segon està ubicat al Pla de Palau i és un dels exemples més destacats de l’arquitectura gòtica civil pública catalana. L’immoble estava originalment destinat al comerç, com a espai de magatzem de mercaderies i de contractació d’operacions comercials. Va ser el rei Pere III qui va decidir reconvertir-lo en la primera seu tancada de la Llotja de Barcelona. L’obra iniciada per l’arquitecte Pere Arvei es va finalitzar el 1392 i avui dia només es conserva d’aquesta construcció el Saló de Contractacions. Al llarg dels segles, l’edifici va anar incorporant noves dependències, entre les quals destaca el Consolat de Mar. Entre 1774 i 1802 es va dur a terme una profunda reconstrucció dirigida per Joan Soler i Faneca i continuada pel seu fill, Tomàs Soler i Ferrer.
Així doncs, l’immoble actual combina elements medievals amb l’arquitectura neoclàssica de la reforma del segle XVIII. Entre els espais més destacats hi ha el gran Saló de Contractacions, el pati interior i l’escala d’honor, decorada amb escultures i al·legories. La façana principal, orientada al Pla de Palau, presenta un atri amb columnes toscanes i un pòrtic superior de columnes jòniques coronat per un frontó. Actualment, l’edifici acull la seu corporativa de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.
