En Jaume Pérez pot presumir d’haver heretat un ofici com cap altre. Cada dia des de fa una dècada s’acosta a la plaça de Josep Pallach i apuja la persiana d’un dels locals ubicats als baixos d’aquest indret pertanyent al barri de la Vall d’Hebron. A l’interior, es guarda des de fa 28 anys una col·lecció privada única que és propietat de Fomento de Construcciones y Contratas (FCC). Parlem del Museu de Carruatges, un itinerari per gairebé dos segles d’història d’aquest tipus de transport a la capital catalana. Pérez n’és el guardià, tal com ho havien estat el seu pare i el seu avi abans. Aquest home de 41 anys s’encarrega no només del manteniment de cadascun de la quarantena de carruatges que es preserven en aquest espai, sinó que també fa de guia oficial per les instal·lacions cada cop que hi ha alguna visita. Abans es feien jornades de portes obertes per a escoles i jubilats, però, des de fa uns anys, només s’obren les portes en ocasions molt puntuals. Tot i això, l’encarregat no falla al seu deure i manté en un estat de conservació extraordinari tots els vehicles i peces que conformen la col·lecció.
La relació de la seva família amb el món dels carruatges ve de lluny. El seu avi havia estat molt vinculat a aquest treball de transport de persones i mercaderies, forjant una forta amistat amb els descendents de la família Piera, una de les fundadores de Foment d’Obres i Construccions S.A. (FOCSA), precursora de l’actual FCC. Aquest vincle va portar l’home a oferir-se a custodiar els exemplars que aquesta nissaga d’empresaris havia anat guardant des dels inicis del patriarca, Antoni Piera i Saguès, com a traginer cobrint el trajecte entre Barcelona i Valladolid per a la fàbrica de Can Batlló. Gràcies a aquesta feina, els Piera van poder estalviar per adquirir primer una de les pedreres de Montjuïc i per dedicar-se després a la construcció tant d’edificis com d’infraestructures diverses com ports -el moll d’Espanya del Port de Barcelona n’és un exemple- o línies de ferrocarrils. És en aquest moment que la companyia familiar amplia els seus serveis a concessions municipals com la de la neteja, que van aconseguir el 1911 i encara mantenen avui dia.
De les diferents activitats que va dur a terme l’empresa al llarg dels anys, els descendents dels Piera van decidir guardar exemplars tant dels carros destinats al transport de productes i material d’obra com dels vehicles que s’utilitzaven per a la neteja o els carruatges de passeig privats de la família. El gran entusiasme en la preservació d’aquestes peces de fins a dues generacions de la nissaga –Josep Piera i Jané i Antoni Piera i Caporà– va acabar amb la creació d’un primer Museu de Carruatges a la Magòria, on es va estar fins als seixanta. Després va passar a la zona de Fabra i Puig i, l’any 1998, va arribar als baixos d’aquest edifici de la Vall d’Hebron. L’avi d’en Jaume Pérez aleshores ja feia temps que es dedicava a mantenir en bon estat de conservació la col·lecció per la seva estreta amistat amb els Piera. “Sempre estava aquí dins ficat. Recordo que, quan era petit, venia amb ell i em deixava muntar en els carruatges”, assegura el seu net. L’avi hi va seguir després de jubilar-se i la tasca la va heretar el seu fill. Ara fa deu anys, es va produir el darrer relleu entre els guardians d’aquest bocí del patrimoni barceloní en mans del nostre protagonista.
Transport de mercaderies, neteja i passeig
El TOT Barcelona va poder visitar aquest dilluns l’espai de la mà de Pérez i d’alguns dels impulsors del projecte del Museu del Transport, que aspira a integrar ni que sigui una part dels carruatges de FCC en el seu catàleg. També hi van acudir regidors de diversos grups municipals com Junts, ERC, el PP i Vox. L’actual guardià i encarregat de la col·lecció se sap l’itinerari de memòria. Mentre recita de carril les peculiaritats de cadascuna de les peces en exposició, va accionant de manera gairebé automàtica els mecanismes per mostrar als visitants com es guarda una finestra, es retira la capota o s’obre el recipient on s’abocava la brossa que es recollia pels carrers de la capital catalana. En total, hi ha una quarantena de carros i carruatges que es remunten fins a mitjans de segle XIX i deu vehicles que s’utilitzaven per a la neteja de la ciutat a principis del segle XX.
Un dels exemplars més antics és l’anomenat carro de carrera, un dels que utilitzava el patriarca dels Piera per fer el trajecte d’anada i tornada transportant mercaderies fins a Valladolid en prop de tres mesos. Es conserven també diversos carros que servien per al transport de carreus de la pedrera de Montjuïc, un d’adaptat per a portar botes de vi o un altre que permetia carregar bovines per al cablejat de la ciutat.
Tanmateix, la joia de la corona són sens dubte els diferents vehicles destinats a la neteja de Barcelona. Tant per als carrers més estrets de la ciutat com les grans avingudes, hi havia una brigada especialitzada que constava del carro colònia, que té un recipient per guardar la brossa; el carro de tipus 3, que tenia la mateixa funció, però de dimensions més reduïdes; el carro regador, especialitzat en el rec de la via pública; i la màquina escombradora, que amb un corró anava empenyent les deixalles cap a la vorera, on després eren recollides a mà per un equip d’entre tres i quatre persones armades amb escombres, recollidors i cabassos. D’aquest darrer model, només es conserva l’exemplar exhibit a les instal·lacions de FCC tot i que a l’època en van arribar a funcionar gairebé mig centenar.
La gran majoria dels vehicles que s’utilitzaven per al servei es van construir als mateixos tallers de la companyia i -amb l’excepció d’un camió també en exhibició- requerien la força de diversos cavalls per funcionar. “La neteja i el transport de brossa es feia tot a base de cavalls. L’empresa en tenia uns 200 i prop de 180 operaris”, assenyala Pérez. A tall d’anècdota, el guia recorda que tant el seu avi com el seu pare li explicaven que els cavalls tenien tan memoritzada la ruta que feien cada dia que pràcticament anaven sols. “Quan arribaven al monument de Colom sabien que tocava girar cua”, apunta. Un dels pocs vehicles de la col·lecció amb patent original de FCC és l’anomenat la patentada, que data del 1916 i es va construir als tallers de la Gran Via de les Corts Catalanes. La seva funció era guardar hermèticament els residus que es recollien durant la neteja de clavegueram per portar-los fins al Port, on es traspassaven a una barca que els portava a alta mar per abocar-los.
El museu es completa amb una selecció important de carruatges i carros destinats al passeig que eren propietat de la família Piera. N’hi ha un que es creu que provenia d’un convent de monges, peces amb acabats luxosos com el milord o la berlina i altres de més populars com la tartana o les jardineres. En una vitrina enorme que ocupa gairebé tres quartes parts de la llargària del local, es guarda equipament, vestuari, guarniments per als cavalls i estris de tota mena.
Acabem la visita mentre el so d’un rellotge de paret antic ressona a les parets de les instal·lacions. Entre els privilegiats que han pogut veure la col·lecció, hi ha una pregunta que es repeteix: com és possible que això no estigui obert al públic? La solució a aquest absurd ens la dona en Manuel Marina, un dels impulsors de la visita i membre de l’Associació Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona. “Esperem que almenys una part d’aquesta col·lecció pugui formar part del Museu del Transport”, sentencia.
