El mercat de Sant Antoni s’havia de convertir, des de l’any 2018, en un espai museístic que expliqués les empremtes que van deixar els romans i els vestigis de les èpoques medieval i moderna, així com el baluard de Sant Antoni del segle XVII. L’any 2018 es van invertir uns 200.000 euros d’un total d’un milió previst. Però des de llavors poca cosa més s’ha fet i la recuperació de les troballes romanes es troba en via morta. Fonts de l’Institut de Cultura de Barcelona (Icub) han reconegut al TOT Barcelona que “no hi ha un calendari tancat” i es limiten a afegir que el projecte continua en marxa i que s’explicaran les novetats quan sigui possible.
Fonts pròximes al projecte concreten que queden per museïtzar les restes romanes, un tram de la Via Augusta, i esmenten falta de pressupost i de “voluntat política” en anteriors mandats per desenvolupar-ho. Segons ha pogut saber aquest mitjà, les restes de romanes es troben tancades en el subsol de l’edifici, entre dues plantes, “per sota del baluard de Sant Antoni”, ja recuperat a la planta -1. El TOT ha baixat a l’aparcament de B:SM del mercat, però no ha vist cap troballa. En rètols de l’equipament sí que s’anuncia que hi ha un museu romà a la planta 0, però en realitat no existeix. En un dels accessos al mercat sí que hi ha un plafó amb la història del tram recuperat de la Via Augusta, però encara no es pot visitar, apunten des d’Atenció al Client del mercat. Experts consultats remarquen que el projecte museístic de les restes romanes està fet i fan valdre la importància de les troballes, ja que quasi mai s’ha aconseguit recuperar un tram de la Via Augusta i que aquest pugui ser museïtzat en un equipament públic.
La Via Augusta, amb enterraments a banda i banda
Les restes romanes que s’ha conservat és un tram original de la Via Augusta, la via principal de comunicació en l’època de la fundació de Bàrcino, cap a finals del segle I aC, que anava des de Roma fins a Cadis. Segons va explicar en el seu moment la responsable del Pla Bàrcino, Carme Miró, va ser la primera vegada que es van trobar restes romanes a l’Eixample. A banda i banda de la Via Augusta es van localitzar també enterraments i el cap d’una escultura d’un adolescent que segurament pertanyia a un monument funerari.
Des de l’Associació de Comerciants del mercat es reconeix que la museïtzació ha quedat aparcada d’uns anys ençà i que ells no han insistit perquè és quelcom que no afecta el funcionament del mercat. D’altra banda, des d’aquesta entitat s’ha indicat que és l’Institut Municipal de Mercats qui disposa de tota la informació. Però des d’aquest organisme s’han limitat a dir al TOT que la museïtzació depèn de l’àrea de Cultura. El fet és que ara res fa pensar que la museïtzació es completi aviat.
Ara mateix, les restes de muralles que es poden veure es troben al fossat del mercat, a la planta-1 de les instal·lacions, on hi ha també l’accés al gimnàs i al supermercat. Tot i que no s’indica les muralles de quina època són, la gran esplanada subterrània permet veure diversos trams de muralla del baluard de Sant Antoni, del segle XVII, i la contraescarpa. Els únics plafons a tocar del fossat es troben en una de les escales d’accés en les quals es mostren mapes de Bàrcino, Barcinona, Barcelona (la ciutat amb baluards), el baluard de Sant Antoni i el col·lector que es va construir.
El baluard de Sant Antoni i el col·lector
La construcció del baluard de Sant Antoni es va començar el 19 de juny del 1644 per iniciativa del Consell de Cent durant la Guerra dels Segadors (1640-1652), davant de l’antic portal de Sant Antoni. A mitjan segle XIX se’n va enderrocar en part la fortificació, la qual cosa va permetre l’obertura d’una sortida directa de la ciutat des del carrer de Sant Antoni Abat, anomenada Carretera General de Madrid. Quan es va aixecar el mercat de Sant Antoni, que es va inaugurar el 1882, es van enderrocar les restes de baluard que quedaven dempeus, indica el text penjat en el mercat.
D’altra banda, les troballes arqueològiques van permetre documentar una canalització soterrada de grans dimensions -col·lector- relacionada amb el baluard de Sant Antoni, que tenia com a funció recollir les aigües que s’acumulaven a l’exterior de la fortificació i abocar-les a l’interior del fossat. El col·lector va ser anul·lat durant el segle XVIII tapiant l’obertura de la contraescarpa.
De la Via Augusta romana a la construcció del mercat
La museïtzació inclou plafons informatius en les entrades de l’edifici que expliquen les diferents èpoques històriques del mercat i els seus voltants, des de la Via Augusta romana fins a l’edifici i la història del mercat, construït a partir del projecte de l’arquitecte Antoni Rovira i Trias. “És un dels exemples destacats de la importància que va tenir l’arquitectura del ferro“, deia l’Ajuntament en una nota de premsa el 31 d’agost del 2018, quan es va explicar la museïtzació prevista. Alguns dels panells que es poden veure fan referència a la xarxa de mercats del segle XIX, al baluard de Sant Antoni, l’estructura del mercat, l’evolució del mercat, la Carretera General de Madrid i l’arquitectura de ferro, entre altres.
Inaugurat el 1882, el de Sant Antoni va ser el primer mercat cobert que es va construir fora del recinte emmurallat. Arquitectònicament, destaca per la seva forma de creu grega i per la utilització del ferro com a material principal, “arran de la revolució industrial del segle XIX”.
Nou anys d’obres i 80 milions d’inversió
El maig del 2018, el mercat de Sant Antoni va reobrir després d’uns nou anys d’obres i una inversió d’uns 80 milions d’euros. Mentre va durar la reforma, els comerciants es van instal·lar en carpes sobre la llosa de la ronda de Sant Antoni. El mercat compta amb tres mercats: l’alimentari, el mercat dels Encants de Sant Antoni i el mercat del Llibre Dominical.
