L’artista Claes Oldenburg, autor de la coneguda escultura dels mistos a Barcelona, ha mort aquest dilluns als 93 anys d’edat. D’origen suec però veí adoptiu de Nova York, va fer-se un lloc al panorama internacional a través del pop-art. La seva marca característica és representar a una escala desproporcionadament gran objectes quotidians com hamburgueses, gelats o la capsa de mistos que hi ha al barri de la Vall d’Hebron.
Els seus representants, la Galeria Pace, ha confirmat la seva mort, segons ha recollit l’Agència France Press. El defineix com “un dels artistes més radicals del segle XX”. En efecte, el seu llenguatge planer en elevar a la categoria d’art elements del dia a dia el van fer connectar amb públic de diferents generacions i d’arreu del món, mentre la crítica l’aplaudia també per la seva gosadia.
El que no diuen moltes guies turístiques de la ciutat és que els mistos no són només d’Oldenburg. Els firma a mitges amb amb la seva dona, l’artista neerlandesa Coosje van Bruggen, amb qui feia tàndem des dels anys 70 fins que va morir el 2009. No és l’únic secret de l’obra: el perquè dels colors triats, un negoci frustrat sota seu o els seus dos germans d’encàrrec també són aspectes molt poc coneguts que revelen els periodistes Jaume Fabre i Josep M. Huertas al Catàleg d’Art Públic de l’Ajuntament de Barcelona.
Els mistos, una escultura olímpica
Els mistos, que de fet oficialment es diuen Match Cover, són una de les escultures d’autors contemporanis estrangers que l’Ajuntament de Barcelona va col·locar en diferents enclavaments per guarnir l’espai públic abans dels Jocs Olímpics de 1992. Concretament estan al barri de Vall d’Hebron perquè és on s’ubicava una de les viles olímpiques, enmig d’un “paratge desolat” com el descriuen els dos periodistes. Estan situats just al costat de la reconstrucció del Pavelló de la República Espanyola a l’Exposició de París del 1937, una altra obra olímpica.
“L’escultura d’Oldenburg i van Bruggen és una de les tres que van anar a parar a l’àrea olímpica de la Vall d’Hebron, juntament amb les de Susana Solano [anomenada Dime, dime, querido] i Eudald Serra [Forma i espai]. Va costar 57 milions de pessetes”, recorden Fabre i Huertas. Es van inaugurar les tres alhora el 2 d’abril de 1992. “En aquests encàrrecs realitzats en vigílies dels Jocs Olímpics van tenir un paper important el català Xavier Corberó i el galerista de Nova York Joseph Helman”, afegeixen.
“El matrimoni Oldenburg va enviar una maqueta del projecte per participar en un simposi sobre projectes de Barcelona que va tenir lloc a l’Institut Espanyol de Nova York l’abril de 1987, i dos mesos després arribaven a un acord per a la seva realització”, recordaven al catàleg. Els colors groc i vermell no són escollits a l’atzar, sinó especials per a la destinació de l’obra: “són els colors que es troben a la bandera catalana”, van dir els mateixos autors. Es van començar a construir el 1991 al taller Tamansa de Gavà.
A sota dels mistos hi podria haver avui un negoci, però la idea no va prosperar. “Amb l’arquitecte Xavier Nieto, que treballava per a Corberó, van pensar a posar un restaurant sota el monument, però després la idea va ser desestimada”, revelen Huertas i Fabre al Catàleg.
D’Estocolm a Manhattan
Nascut el 1929, es va traslladar a Estats Units després de la Segona Guerra Mundial i va aconseguir-ne la nacionalitat. Va saltar a la fama des de la seva modesta botiga novaiorquesa, on venia escultures de menjar fast-food. Actualment Oldenburg seguia vivint i treballant a Manhattan i es recuperava d’una caiguda que havia patit recentment.
Deixa escampada pel món una àmplia col·lecció d’art públic, amb ecos similars als mistos barcelonins. Per exemple a Filadelfia hi ha exposada una pinça de roba com a commemoració de la Declaració de la Independència d’Estats Units. A Minneapolis hi ha una cirera sobre una cullera, mentre que a la Universitat de Yale hi ha un pintallavis sobre un tanc militar, que es va convertit en tot un símbol del moviment pacifista durant la Guerra del Vietnam. També té obra als grans museus americans i al Guggenheim de Bilbao.
