La memòria històrica i el patrimoni tenen un pes important en la societat barcelonina. Els defensors d’aquesta part de la història de la ciutat han aconseguit al llarg de les dècades grans victòries en forma de preservació o recuperació d’edificis o construccions emblemàtiques de la capital catalana. En són molts els exemples de la importància d’aquesta lluita pel patrimoni. Tanmateix, les croades veïnals no sempre assoleixen el seu objectiu i, en molts casos, la resposta ciutadana i de les diferents administracions competents arriba massa tard. Per evitar la desaparició d’aquests elements històrics, més enllà de la feina que fan les associacions de cada barri i entitats com SOS Monuments, Barcelona apareix en una espècie de llista vermella on s’enumeren tota una sèrie de recintes de tot l’Estat que podrien acabar reduïts a runes si no s’actua amb celeritat.
En concret, el llistat l’elabora Hispania Nostra, una associació sense ànim de lucre amb vocació pública fundada l’any 1976 per la defensa, promoció i reconeixement del patrimoni cultural i natural d’arreu de l’Estat. Des del 2007, l’entitat elabora una Llista Vermella on inclou diversos elements patrimonials que estan en risc de desaparició per tal de donar-los a conèixer, sensibilitzar i actuar sobre aquests. L’objectiu d’aquesta iniciativa oferir a la societat una via de participació en la defensa, la conservació i la millora del seu patrimoni cultural i natural i fer visibles tots aquells béns en risc de desaparició, destrucció o alteració essencial dels seus valors. Qualsevol persona o associació poden sol·licitar la inclusió d’un bé al llistat emplenant la fitxa que figura a la pàgina web. Un cop realitzada la petició, un comitè científic analitza les denúncies i demana informació complementària a les administracions competents, la propietat o altres institucions. Si la proposta s’adequa als requisits, s’inclou en el llistat.
Un laberint en restauració i la futura llar d’avis del Putxet
La capital catalana apareix a la llista vermella a través de tres edificis i unes restes medievals. Es tracta de quatre espais o construccions amb elements patrimonials que estan exposats a un imminent perill de destrucció. D’aquests, n’hi ha dos que presenten una situació raonablement favorable perquè estan procés de restauració o remodelació. El cas més paradigmàtic potser és el del Laberint d’Horta, que després de molts anys abandonat i degradant-se es troba ara immers en una reforma integral pe retronar-li l’esplendor perduda. Es tracta d’un conjunt de jardins de 54 hectàrees creats a partir de 1791 coronats per un palauet magnífic i protegits com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), tot i que està en procés de ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).
El segon edifici que podria ràpidament sortir d’aquesta llista vermella és la Casa Tosquella, un conjunt modernista ubicat al barri del Putxet que després d’anys d’abandonament ara es convertirà en un casal de gent gran. Situada entre els carrers de Ballester, Vallirana i la ronda del General Mitre, a la finca s’hi entra pel carrer de Vallirana número 91-93. Té una superfície de 866,96 m², 224 m² dels quals els ocupa l’edifici i la resta és jardí, detalla l’Ajuntament. Va ser un encàrrec del comerciant Antoni Tosquella al mestre d’obres, Juan Caballé com a casa d’estiu a finals del segle XIX. Més endavant, entre els anys 1907 i 1908, va ser reformada per l’arquitecte Eduard Balcells i està catalogada com a BCIN. L’Ajuntament la va comprar per 1,1 milions d’euros i el projecte arquitectònic de reforma ha aixecat força polseguera perquè preveu construir una porta d’entrada que taparà la façana de la joia modernista que dona la ronda del General Mitre.
Dels orígens abandonats d’Horta a un monestir esquinçat
Pel que fa a les dues construccions restants, una d’elles és la torre medieval de Mas Enrich, coneguda popularment com la Torre del Moro i ubicada a la plaça Ciutadella del barri d’Horta. Aquest conjunt és l’últim exponent d’un dels recintes més antics d’aquest barri barceloní perquè formava part d’una masia del segle XVI que a l’època medieval va ser un punt de pas important de camí al castell de Valldaura i a la serra de Collserola. Hi ha constància que nobles del calibre de l’arxiduc Carles d’Àustria van allotjar-s’hi. A mitjans del segle XX va albergar una foneria i durant la dictadura franquista va actuar com a impremta clandestina de publicacions comunistes, una activitat que mai va ser descoberta per les autoritats. En els darrers temps va ser ocupada diverses vegades per col·lectius o per ferrovellers fins que a mitjans de novembre del 2021 es va acabar precintant davant el risc imminent d’esfondrament, quedant abandonada.
L’edifici està protegit com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i el consistori va estar negociant amb els actuals propietaris una eventual adquisició a finals dels 2021. Quatre anys després del precintament de la torreta, l’executiu confirma que un cop analitzada en profunditat aquesta possibilitat s’ha acabat optant per no tirar endavant amb l’expropiació, tal com reclamaven tant des de l’Associació de Veïns d’Horta com des del Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada. Fonts municipals consultades per aquest mitjà apunten que la propietat té actualment diversos expedients oberts relacionats amb el manteniment de l’edifici. L’objectiu d’aquests processos és aconseguir que es corregeixin tota una sèrie de deficiències detectades tant a l’exterior com a l’interior de la torre, a més d’instar als responsables a protegir les façanes per evitar la caiguda d’elements a la via pública que puguin ocasionar danys a tercers. També se’ls emplaça a fer la rehabilitació de la finca mitjançant la llicència corresponent.
L’últim integrant barceloní del llistat d’Hispania Nostra són les restes del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, fundat el 18 d’octubre del 1393 a la falda de Collserola i abandonat el 1835 amb la desamortització de Mendizábal. Els darrers vestigis del recinte que dona nom a l’hospital perviuen amagats entre la vegetació i sota la benzinera que des dels seixanta corona un dels revolts de la carretera de l’Arrabassada. De fet, els dipòsits de combustible estan encaixats en l’estructura del vell claustre. També es conserven runes sota les restes de l’antic Hotel San Jerónimo, fundat amb la construcció de la carretera i tancat als setanta. La museïtzació del conjunt supervivent i l’inici de les excavacions arqueològiques estan pendents d’un pla director que l’Ajuntament haurà de redactar de la mà de la Diputació i la Generalitat com a membres del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. L’Associació Amics del Monestir de Sant Jeroni de Vall d’Hebron és la gran artífex d’aquest compromís municipal i fa més d’una dècada que lluita per evitar que la història del monestir caigui en l’oblit i aconseguir dignificar l’entorn.
