Diu la llegenda que Santa Madrona mai va voler marxar de Barcelona. Les despulles d’aquesta màrtir d’origen grec van arribar a la capital catalana en algun moment abans del segle XV en el vaixell d’uns comerciants francesos que anaven cap a Marsella. Una forta tempesta els va portar a refugiar-se a l’antiga platja de Sant Bertran, als peus de la muntanya de Montjuïc. Van provar de reprendre la ruta en diverses ocasions, però cada intent resultava inútil: un nou temporal arrissava la mar i els obligava a tornar a terra ferma. Els navegants es van prendre aquest infortuni com un desig exprés de Santa Madrona de quedar-se a la ciutat i van decidir fundar una ermita en el seu nom reaprofitant una vella construcció dedicada fins aleshores a Sant Fruitós.
Així és com la tradició popular explica l’origen de la primera ermita de Santa Madrona a Montjuïc, de la qual se’n té referència des del 1403. Malgrat passar al llarg dels anys per les mans de diversos ordes religiosos com els caputxins, els franciscans o els servites, la petita capella va sobreviure fins al segle XVII com a part del gran convent que es va establir a la muntanya barcelonina fins a la Revolta dels Segadors, quan va ser pràcticament destruït durant el conflicte. Poc després, l’església seria reconstruïda i quedaria un cop més en runes l’any 1713 durant el setge que la capital catalana va patir en el marc de la Guerra de Successió. L’edifici va tornar a erigir-se finalment quatre dècades més tard i així resistiria fins als nostres temps gràcies a diverses restauracions que van tenir lloc durant el segle XX, conservant-se com la darrera parròquia supervivent de les moltes que van poblar Montjuïc.
Una capella blindada pel Dimoni
Des de la celebració de l’Exposició Internacional del 1929, la capella ha format part dels terrenys pràcticament blindats del Palauet Albéniz, una finca de propietat municipal que ha estat utilitzada en múltiples ocasions com a allotjament per part la monarquia espanyola. Aquest ús reial esporàdic no havia aconseguit evitar que almenys un cop l’any s’obrís la tanca per celebrar a l’ermita l’aplec de Santa Madrona i la tradicional missa el quart diumenge després de Pasqua, una festivitat que malgrat la decadència general de moltes de les tradicions religioses s’havia mantingut en certa manera arrelada a la ciutat, concretament al barri del Poble-sec. Tanmateix, des de l’esclat de la pandèmia del coronavirus, aquest aplec s’ha hagut de celebrar a l’exterior de l’església a causa d’un gran esvoranc que no permet que els feligresos puguin accedir amb seguretat a l’interior, que també es troba en un mal estat de conservació.
“Un dels relats populars que hem pogut recuperar diu que el Dimoni, enfadat per la devoció que la ciutadania tenia per Santa Madrona, va crear un gran forat a l’entrada de l’ermita perquè ningú hi pogués entrar. És ben bé com si la llegenda s’hagués fet realitat”, assenyala Júlia Costa, escriptora i membre del Centre de Recerca Històrica del Poble-sec (CERHISEC). Costa lamenta que tres anys després encara no s’hagi pogut resoldre el problema amb l’esvoranc, però reconeix que tampoc hi ha hagut una gran pressió per part de les entitats veïnals per aconseguir la reobertura de l’espai. “Santa Madrona va arribar a estar al mateix nivell de Santa Eulàlia i el Consell de Cent la va fer copatrona de la ciutat l’any 1564 per vot popular. De fet, Madrona va ser un dels noms més posats a Barcelona fins al segle XIX, però amb la davallada de la religió es va anar perdent el culte”, apunta.
La tercera patrona que sobreviu al Poble-sec
El pas del temps ha anat relegant la protagonista d’aquesta història a la posició de tercera patrona en discòrdia després de la Mercè i Santa Eulàlia. Si en molts barris s’ha recuperat la figura de la segona màrtir com a verdadera icona històrica de la capital catalana, Santa Madrona és sens dubte la gran oblidada de les tres. Només al Poble-sec s’ha preservat lleugerament aquesta veneració, que es fa present a la zona principalment a través del nomenclàtor, però que és tan sols un àpex de l’apogeu de la patrona. La plaça de Santa Madrona, l’església de Santa Madrona o el Portal de Santa Madrona, l’única entrada que es conserva de la muralla de la Barcelona medieval i on començava el camí que comunicava amb l’antic convent de Montjuïc, en són alguns exemples.
L’agrupació d’entitats d’aquest barri va impulsar precisament aquest 2023 la celebració de la primera edició de les Festes de Santa Madrona, que va tenir lloc de l’11 al passat 19 de març i que buscava reivindicar la figura de la tercera patrona de la ciutat amb tota una sèrie d’activitats de cultura i tradició popular. Aquesta iniciativa és una mostra que el record de la màrtir no ha caigut completament en l’oblit, sinó que encara es força present al cor dels veïns del Poble-sec. Des del CERHISEC han organitzat al llarg dels anys diverses xerrades divulgatives sobre la llegenda i trajectòria de Santa Madrona i han recuperat també la memòria de la processó que moltes joves del barri realitzaven antigament pel dia de la patrona, quan es vestien de peregrines amb una llarga túnica amb petxines incrustades, una esclavina i un barret d’ala ample i avançaven pels carrers de la ciutat fins a la Catedral de Barcelona acompanyades d’un bastó d’on penjava una carabassa.
Càstig pel culte perdut
A l’espera de conèixer fins quan s’allarga la letargia de la darrera ermita de la muntanya barcelonina, Costa reconeix que aquest caràcter privat de la capella -la seva ubicació dins dels jardins del Palauet Albéniz ha fet que només s’hi hagi pogut accedir amb comptagotes- ha estat clau per garantir la seva preservació fins als nostres temps. “Montjuïc ha canviat molt al llarg dels segles. Fins no fa tant estava ple de pedreres i també existien les barraques. Encara ha estat una sort que quedés tancada. Si s’hagués pogut accedir fàcilment, a saber en quines condicions estaria”, remarca.
Sobre el greuge històric que ha patit la patrona i la voluntat de recuperació de la seva figura que s’està duent a terme des de diverses entitats del Poble-sec, l’escriptora torna a evocar la llegenda de la màrtir per deixar un apunt sobre la taula: “Santa Madrona va ser molt popular per demanar pluja. Estava relacionada amb la sequera i, per això, encara es conserva el culte en molts indrets de la Catalunya més seca. Potser seria un bon moment per recuperar-lo aquí”.
1 
