Les primeres grans escoles filosòfiques gregues van néixer a l’ombra dels arbres, als voltants dels gimnasos i als parcs de l’Acadèmia o el Liceu d’Atenes. En aquest contacte amb la naturalesa van trobar l’escenari perfecte per pensar en el fràgil equilibri en el qual vivim i donar-lo a conèixer. Així, el microcosmos sensual del jardí ha materialitzat des de temps immemorials el somni d’un lloc de descans i reflexió.
Però no cal anar a l’Antiga Grècia per filosofar: petits oasis urbans conviuen amb l’enrenou propi de Barcelona. Un bon jardí de proximitat, si pot ser sense gens d’aglomeracions, s’ha convertit en un dels tresors més preuats per desconnectar de la vida diària sense sortir de la ciutat. En aquests racons amagats, és cosa fàcil evadir-se. S’hi pot apreciar com canvia la llum, la bellesa dels detalls menys sofisticats, mentre embriaga el perfum de les plantes aromàtiques i el repòs a l’ombra de palmeres i plantes enfiladisses, allà on brolla la vida.
TOT Barcelona revela alguns dels jardins secrets més interessants de la capital catalana, joies naturals ocultes a simple vista, que conviden a la contemplació si saps on trobar-les.
El jardí de la Casa Ignacio Puig
L’hotel Petit Palace Opera Garden, de Ciutat Vella, té accés directe a un jardí que data del 1861, i que antigament va formar part de la Casa Ignacio Puig, un palauet del segle XIX. Accessible des de l’hotel i des d’un ascensor públic del carrer Aroles, aquest oasi amb varietat de magnòlies, llorers i til·lers és un reducte de calma en un barri de carrerons estrets i tràfec de gents.
Sorprèn que en aquest jardí centenari, l’únic servei de bar o càtering que existeix és una màquina expenedora, on poder triar entre una limitada oferta. Cap brogit de tasses i cadires, amb l’objectiu de no pertorbar la pau del lloc.
El Jardí del Silenci
El Jardí del Silenci és una victòria local, i un espai íntim amb bon ambient assegurat. En els seus orígens, aquest espai de Vila de Gràcia era un convent de monges, fins que va deixar de ser-ho. Va ser venut a una immobiliària que va voler aixecar aquí un pàrquing de sis plantes i el barri de Gràcia es va plantar: es van recollir set mil signatures que instaven l’Ajuntament a comprar l’espai i els veïns van passar a l’acció per convertir-lo ja en un centre cívic a l’aire lliure. Aquesta és, de forma molt succinta, la història d’un espai col·laboratiu on el soroll es queda a la porta.
En l’actualitat, l’Associació Salvem el Jardí és l’encarregada de gestionar l’espai, i aquest està obert a ús veïnal. Tant és així que es promouen tallers culturals, xerrades, exposicions, espectacles escènics i el manteniment d’un hort comunitari. Un jardí amb molta vida i, sens dubte, esperit comunitari.
Jardins de Mercè Rodoreda
Un santuari literari ocult a la ciutat. Els jardins de Mercè Rodoreda estan formats únicament per plantes, arbres i flors que l’autora en algun moment va mencionar en els seus llibres. A cadascun dels habitants verds d’aquest refugi, els acompanya una placa commemorativa i literària.
Tot i que els jardins no estan oberts al públic, sí que es poden visitar. És l’Institut d’Estudis Catalans, de qui sorgí la iniciativa de crear l’espai. Probablement, una mostra de gratitud i reconeixement, doncs Rodoreda va llegar-los la propietat intel·lectual de la seva obra. L’IEC hi organitza visites cada setmana: els divendres es pot gaudir del jardí durant 30 minuts. Un homenatge a una autora catalana que ha deixat empremta, sobretot, a Barcelona.
