Les sirenes van despertar molts veïns de la rambla de Catalunya la matinada del 8 de febrer del 2024. Fins a set dotacions dels Bombers de Barcelona van activar-se per acudir a l’edifici que s’alça imponent al número 23 d’aquest emblemàtic passeig de la capital catalana. L’incendi que s’havia desenvolupat pocs minuts després de les dotze al principal de l’immoble estava afectant la façana posterior d’aquest, que tenia uns porticons de fusta que ràpidament van ser devorats per les flames. Els efectius d’emergències van poder donar per extingit el foc al cap de pocs minuts, però la seva virulència ja havia fet estralls en aquesta cara interior, pràcticament consumida i reduïda a un esquelet negre ple de cendra.
Aquesta matinada hem extingit un incendi en un habitatge de la rambla de Catalunya. El foc ha afectat la façana principal de l’edifici.
— Bombers Barcelona (@BCN_Bombers) February 8, 2024
Cap persona hi ha resultat ferida.
Hi han intervingut 7 dotacions de #BombersBCN, la @GUBBarcelona, el @semgencat i @mossos. pic.twitter.com/7lpH9bef6s
Malgrat l’espectacularitat del succés, no es va veure massa afectat l’interior del domicili on es va originar l’incendi. De fet, un cop ventilat l’espai i ja sense fum, els Bombers van autoritzar la tornada dels seus inquilins, que hi van poder passar la nit. Tampoc hi va haver cap persona ferida i els Mossos d’Esquadra van assumir la investigació del cas, que apuntava a un foc accidental. Com la resta de les cinc plantes de la finca són oficines, no es va haver d’evacuar a ningú més, donat que a aquelles hores de la matinada estaven completament buides. Tot i quedar-se només en un ensurt, els fets sí que van tenir un ampli ressò mediatic perquè l’edifici afectat és una joia arquitectònica protegida com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).
D’un indià menorquí al grup Balañá
Es tracta de la batejada com a Casa Jaume Moysi, obra de l’arquitecte Manuel Comas Thos i erigida entre 1893 i 1895. L’immoble de cinc pisos destaca pel seu estil eclèctic i per la magnífica tribuna de la planta noble, construïda amb estructura metàl·lica i vidre i amb coberta semicilíndrica d’escates de ceràmica vidriada. També és digne de menció el llarg vestíbul presidit per grans permòdols de fusta fosca ornamentada que desemboca en un ascensor de la companyia Cardellach, fet a partir de fusta de caoba cubana i que, malgrat instal·lar-se l’any 1902, està en un estat de conservació extraordinari.
El promotor de la construcció de la finca i la persona que li dona nom és l’indià menorquí Jaume Moysi Femenías, que es va casar el 1869 amb una cubana originària de la zona de Matanzas, Francisca Palacio, amb qui tindria sis fills. De Moysi no en tenim massa informació, però, gràcies a una investigació de la historiadora de l’art Beli Artigas, sabem que era un gran aficionat a la vela i que el seu veler va guanyar la regata Copa de Sitges del 1906. El testimoni d’un dels darrers porters de l’edifici Alejandro García Sáez –recollit per la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català– ens permet conèixer que una de les filles del primer propietari, Cecilia Moysi, va viure tota la seva vida a l’immoble i que fins a quatre membres de la mateixa nissaga es van encarregar al llarg dels anys de la porteria fins que l’últim es va jubilar ara ja fa uns anys.
Sobre l’actual distribució de la casa, sabem que fins fa no gaire hi havia una família vivint al principal i tres despatxos d’advocats amb diferents especialitats i una consulta de medicina tradicional oriental als pisos superiors. El seu propietari és el grup Balañá, que també gestiona als baixos i al soterrani de la finca el Teatre Club Coliseum.
Seqüeles ocultes al vianant
Una mica més de dos anys després de l’incendi, la Casa Jaume Moysi resisteix aparentment sense seqüeles. La façana principal presentava fins fa un temps algunes reixes que cobrien els balcons, com indicant que estaven pendents d’una reforma, però, la resta de la pell exterior visible des de la rambla de Catalunya, lluïa inalterada. La sobrietat de l’aparença exterior es manté a l’interior del vestíbul. Ara bé, hi ha una part de l’edifici on encara són patents les ferides que van deixar les flames aquella matinada del 8 de febrer del 2024. Els efectes del foc només es poden veure a la façana interior de l’immoble, la que es va veure més afectada per l’incendi. Una bona opció per comprovar la magnitud d’aquests danys és observar la finca des de la terrassa de l’Hotel Praktik, ubicat al número 27 de la rambla de Catalunya i antiga Casa Climent Asols, un edifici centenari també d’estil eclèctic i protegit com a BCIL.
Des d’aquest espai es pot veure com tant el principal com les plantes immediatament superiors estan completament pelades, lluint d’un color entre el blanc i el crema, amb els revestiments de les finestres d’un color gris fosc, herència de l’efecte del foc i el fum. Aquestes seqüeles són evidents sobretot en la comparació amb l’immoble que es troba paret amb paret, originalment d’un estil i tonalitats pràcticament calcats, però on encara es conserva la fusta original, de manera que presenta una aparença més fosca. L’edifici en qüestió va ser promogut per Margarida Blanch i Romaní, que a principis del 1900 va demanar permís per aixecar la finca, encàrrec que va acabar en mans de l’arquitecte Antoni Serra Pujals. Tornant a la Casa Jaume Moysi, per ara res sembla indicar l’imminent inici d’una rehabilitació de la finca que li retorni l’esplendor perduda des de fa més de dos anys a causa de l’incendi.
