La Catedral de Barcelona és una capsa de sorpreses. Després del descobriment durant el passat mes de febrer d’un important fragment de cançoner trobadoresc de la primera meitat del segle XIV, considerat com el manuscrit més rellevant del darrer segle, els responsables de l’emblemàtic temple de la capital catalana han decidit recentment obrir al públic un espai del recinte fins ara completament inèdit. Es tracta d’una cambra que data de l’època medieval i que tenia un ús molt concret per a les instal·lacions que ja ha passat a la història: l’elaboració de cera.

La visita a aquest racó amagat i desconegut per al gran públic es pot fer de la mà de l’exposició Tota la cera que crema. Les espelmes a la Catedral en l’Edat Mitjana, una mostra que explica el comerç, l’ús i la producció de cera a la catedral entre els segles XIV i XVI. Al llarg del recorregut expositiu, ubicat principalment a la planta baixa de la Casa Almoina, el visitant podrà aprendre quin era el procés per a l’obtenció de les diverses tipologies d’aquest producte, el moviment artístic que hi havia al darrere de la producció o els diferents usos que tenia a l’època i el paper que va arribar a jugar en les celebracions litúrgiques, convertint-se en un producte de luxe amb un gran valor.

Un dels espais que formen part d'aquesta exposició sobre la producció de cera a la Catedral de Barcelona / Catedral de Barcelona
Un dels espais que formen part d’aquesta exposició sobre la producció de cera a la Catedral de Barcelona / Catedral de Barcelona

Importació africana, tractament i assecatge al terrat del temple

En el marc de la mostra, el públic podrà visitar aquesta sala inèdita, un espai on antigament s’obrava la cera que va ser habilitat poc abans de l’any 1518 amb l’objectiu d’internalitzar el procés de manufactura de les candeles i els ciris. A la cambra -on van treballar candelers especialitzats fent espelmes exclusivament per al temple- encara es conserven el forn original i alguns dels atuells que servien per tractar la cera i fabricar espelmes i ciris, que s’elaboraven a partir d’una matèria primera importada sobretot del nord d’Àfrica i portada fins al recinte pels bastaixos. Una part de la cera era emmagatzemada a la cambra, mentre que el producte ja tractat que havia de ser blanquejat es traslladava al terrat del temple, on es mantenia estesa al sol durant uns dies.

La iniciativa d’aquesta exposició és de l’Arxiu de la Catedral de Barcelona, que ha treballat de manera conjunta amb els historiadors medievalistes Lluís Sales i Favà i Carles Vela Aulesa per poder habilitar la mostra, que també compta amb la col·laboració de Museu Diocesà de Barcelona. La previsió és que tant l’espai fins ara inèdit com el recorregut expositiu -que compta amb una habitació annexa habilitada on es mostren materials i textos diversos- estiguin disponibles fins al pròxim 12 de maig.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Francesc Font a març 10, 2024 | 21:30
    Francesc Font març 10, 2024 | 21:30
    Si resulta que un cançoner trobadores és el més interessant del segle IV, "és el més interessant del segle passat", resulta que ja hem estem al segle IV. Al3l·luia!

Respon a Francesc Font Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa