Caminar pel carrer del Consell de Cent, entre Independència i Castillejos, és fer-ho en un mar d’obres. Des que van arrencar els enderrocs de les tres illes de cases afectades per la reforma de la façana nord de la plaça de les Glòries, aquesta zona ha canviat radicalment el seu aspecte fins al punt que en alguns trams és gairebé irreconeixible. Les demolicions han deixat solars de runa on abans hi havia casetes baixes de dos pisos, tallers i alguna nau industrial. Entre les tanques d’obra i el tràfic d’operaris, encara s’alcen dos edificis de façana pràcticament simètrica pel que fa a les dimensions i de cinc plantes cadascun. Les finques comparteixen una paleta de color crema i tenen una sèrie de detalls modernistes que engalanen els balcons i la part superior dels immobles, rematada amb un fals arc ornamentat. Mentre els enderrocs avancen al seu voltant, aquestes construccions bessones s’han quedat aïllades entre mitgeres a l’espera de les màquines, com si fossin conscients que seran les següents en anar a terra.
A peu de carrer, sembla que el temps hagi quedat congelat als edificis, que ocupen els números 600 i 602 del carrer del Consell de Cent. Tant les portes principals de les finques com els locals ubicats als baixos estan tapiats. La majoria dels porticons dels balcons estan tancats, senyal que no hi ha activitat al seu interior. Només resisteixen unes plantes en força bon estat al segon pis d’un dels dos immobles. Els finestrals del bloc de l’esquerra estan decorats amb motius florals i, a la part superior, encara llueix una placa amb l’any 1916 esculpit. El de la dreta té les balconades presidides per unes corones de llorer i destaca per una creu pintada al centre de la tercera planta. A dalt de tot, dos bustos amb rostre femení esculpits en relleu semblen fer les funcions de capitell per a un arc amb un altre símbol amb la creu a banda i banda. L’estat de conservació d’ambdues façanes és força bo, però només cal donar una ràpida ullada al Portal d’Informació Urbanística (PIU) de l’Ajuntament de Barcelona per comprovar que cap de les dues està catalogada ni gaudia de cap mena de protecció patrimonial.
Sobre la seva història no en tenim massa d’informació. Podem situar l’any de construcció de la finca de la dreta el 1916 gràcies a la placa i tot fa pensar que l’edifici contigu devia ser més o menys contemporani. Els únics detalls al respecte els coneixem a través de la pàgina web Barcelona Modernista i Singular, obra de Joan Palau Serra. En aquest portal, es bateja l’immoble de l’esquerra amb el nom de Casa Sebastián Bosch Elías i se l’atribueix a l’arquitecte Ramon Freixe i Mallofré. També es precisa que el vestíbul del bloc és estret, alt i llarg i compta amb “arrambadors de ceràmica floral vidriada, amb sanefa ondulant a la part superior i esgrafiats a les parets”.
Pel que fa a l’edifici de la dreta, el bateja com a Casa Frederic Sanés i s’assenyala que es obra del mestre d’obres Josep Graner i Prat. Aquest inventari de construccions modernistes destaca d’aquest segon vestíbul els arrambadors de ceràmica floral vidrada, els esgrafiats a les parets i la gran pintura amb motius florals que decora el sostre. Del personatge que dona nom a la finca, hi ha referències a una persona nascuda als anys vint i morta el 2012 amb el mateix nom i cognom que va lluitar al front durant la Guerra Civil i va passar per diverses presons i camps de concentració com el de San Marcos, a Lleó. La correspondència amb els seus familiars entre els anys 1938 i 1944 es guarda al Centre d’Informació i Documentació del Memorial Democràtic.
Les confessions de la façana posterior
L’aparença de simetria es trenca si donem la volta als edificis. L’enderroc de les casetes del carrer de la Independència més pròximes a l’actual extensió del parc de les Glòries permeten comprovar com el bloc del número 600 -el de la placa del 1926- és més ample per la part posterior que el seu veí. De fet, mentre que un compta amb dos habitatges amb balcons per pis, l’altre només en té un per cada planta, de manera que ocupa gairebé la meitat de superfície que el seu bessó. Des d’aquesta perspectiva, queda clar que fa temps que no hi ha moviment a la majoria dels pisos, que tenen balcons i finestres tapiats amb maons. Als peus de les finques, s’estén des de fa unes setmanes un solar on s’acumula la runa. També es veu l’esquelet d’algunes de les casetes baixes que ja han estat enderrocades, mentre que a la dreta encara en sobreviuen quatre -les dels números 604 i 606 del carrer del Consell de Cent i les del 241 i 239 del carrer de la Independència- completament tapiades i a l’espera de les màquines.
Fonts municipals consultades pel TOT Barcelona apunten que els veïns dels dos immobles bessons que tenien dret a reallotjament, així com els inquilins de la resta d’habitatges afectats pel planejament urbanístic, van traslladar-se ara ja fa un temps al nou edifici de protecció oficial erigit a l’altra banda de la plaça de les Glòries. També hi havia un seguit de famílies que tenien dret a una indemnització i que la van rebre abans d’abandonar els seus domicilis. Les persones que no tenien dret a cap d’aquestes dues opcions van passar a mans dels serveis socials, que van impulsar diversos processos de reconeixement de la vulnerabilitat per tal d’oferir-los una solució d’habitatge a través de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB). Pel que fa als ocupants que no reunien les condicions de vulnerabilitat, van ser desallotjats amb autorització judicial i, depenent de la seva situació, se’ls hi va donar una alternativa d’urgència.
Condemnats per una integració difícil amb el parc
Atenint-nos als diferents elements d’interès que tenen les dues finques objecte d’aquest article, sorprèn que no fossin incloses en el pla de patrimoni dels barris del Clot i el Camp de l’Arpa. Aquesta modificació del Pla General Metropolità (PGM) aprovada definitivament el desembre del 2024 permetia protegir un total de 839 parcel·les d’aquesta zona de la ciutat, l’equivalent a un de cada tres immobles. Des de l’Associació de Veïns del Clot-Camp de l’Arpa apunten que la possibilitat de conservar aquests dos edificis es va plantejar en el seu moment, però finalment es va optar per prioritzar la finalització del parc fins a Consell de Cent sense obstacles, tal com estava previst inicialment al planejament. “Tindria sentit preservar-les, però seria difícil integrar-les després en el parc“, indiquen, tot remarcant que conservar-les implicaria modificar un altre cop el full de ruta urbanístic, endarrerint encara més la transformació d’aquest àmbit.
Cal recordar que la transformació de la façana nord de Glòries ha de permetre guanyar prop de 26.400 metres quadrats de zona verda. En total, hi ha afectades una vuitantena de finques erigides entorn dels antics Encants Vells, on vivien mig centenar de famílies que han hagut de ser reallotjades o indemnitzades. La majoria d’immobles van a terra i només se’n conservaran quatre de senceres i dues més parcialment. El pressupost total dels treballs -que haurien de culminar el pròxim mes de maig- és de gairebé 2,3 milions d’euros i abans de la demolició de cadascuna de les finques s’hauran d’haver retirat prop de 444 metres quadrats de fibrociment repartits en una superfície total de més de 10.400 metres quadrats.
