Antoni Gaudí és l’arquitecte català més conegut i reconegut mundialment. Pare del modernisme, té entre les seves grans obres la Sagrada Família, la Pedrera, el Parc Güell, la Casa Batlló, la cripta de la colònia Güell… i una llarga llista de tresors arquitectònics. Però també edificis sobre el paper més modestos, però amb la seva empremta i valor patrimonial intacte. Parlem del Col·legi de les Teresianes, un edifici -com la Sagrada Família- que l’arquitecte va deixar incomplet. Es tracta del Col·legi de les Teresianes, concebut com a col·legi i convent per a les teresianes, avui dia és únicament escola i es pot visitar en ben poques ocasions.
Gaudí no va poder acabar la feina com volia
Ubicat al número 95-105 del carrer Ganduxer, al barri de les Tres Torres (Sarrià-Sant Gervasi), aquest edifici té una història particular. D’entrada, i com va succeir amb la Sagrada Família, Antoni Gaudí no va ser la primera opció dels promotors de l’edifici per dissenyar-lo. Enric Ossó, fundador de la Companyia de Santa Teresa de Jesús, va encarregar la feina el 1887 a l’arquitecte Joan Baptista Pons i Trabal. Un any després que comencés les obres, Ossó el va substituir pel geni modernista. L’edifici va quedar acabat l’any següent, el 1889, però era un projecte inacabat. Anys més tard, el 1908, va projectar una capella que mai es faria per desacord amb la superiora del convent.
Gaudí va haver de treballar amb un pressupost reduït i amb la petició que fos una construcció humil, en al·lusió al vot de pobresa de les religioses. Així, va concebre un edifici pobre: els materials que va fer servir eren de cost baix, com ara pedra o maó vist. Amb tot, va aconseguir una estètica molt vistosa a través de la simple col·locació de les peces a l’exterior i a l’interior. Com detalla el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), l’edifici segueix un esquema de tres crugies, en què la central procura il·luminació a l’interior com si es tractés d’un claustre. Té quatre plantes, i la llum arriba a la planta baixa gràcies a la disposició de patis i escalonaments successius. És de planta rectangular, amb un eix longitudinal de comunicació format per arcs parabòlics. A l’interior, les fulles vidriades tenen formes abstractes sense cap simbolisme, mentre que a l’exterior s’imposen les sanefes de maó.
L’edifici està protegit i declarat bé cultural d’interès nacional. Actualment, l’escola ofereix tots els nivells d’educació preuniversitària, des d’educació infantil fins a batxillerat.
